Artur Mas es vesteix de roig per intentar convèncer la CUP
El cap de llista per Girona de Junts pel Sí, Lluís Llach, ha aparegut aquest dilluns al primer ple de la legislatura amb la samarreta utilitzada per l'exdiputat de la CUP, David Fernádez, en el seu primer ple, fa 3 anys. No és l'única cosa que Junts pel Sí ha agafat prestada de la CUP, en vista del discurs que ha pronunciat a la tarda el candidat a la investidura, Artur Mas, que ha fet servir la seva faceta més camaleònica per reinventar-se com un convençut socialdemòcrata davant unes esquerres parlamentàries de les que necessita el suport i convençut que no el té.
El president que només fa 5 anys arribava al govern exaltant el concepte “business friendly”, aquell que volia fer de Catalunya el que Merkel d'Alemanya o Cameron del Regne Unit, el mateix Mas que assegurava haver de retallar “perquè no hi ha més alternativa, s'ha de podar perquè l'arbre creixi amb més força”, s'ha presentat davant els diputats amb un programa de govern que inclou mesures com un “pla d'emergència social”, avançar cap a “una renda garantida de ciutadania” o protegir el dret a l'habitatge.
Els objectius d'“un país més just i equitatiu”, “una Catalunya amb més treball, més estable i de més qualitat” i “més transparència i millors pràctiques públiques” han vertebrat el desplegament d'un programa que, mesura per mesura, no li hagués costat defensar a qualsevol partit de centre-esquerra, que a Catalunya han estat històricament ERC o el PSC.
A ningú que hagi llegit el programa de Junts pel Sí pot sorprendre-li que el seu candidat, Artur Mas, defensi ara exactament els punts amb què es va presentar a les eleccions. Però el convergent sí que podria haver rebaixat el to social en la seva intervenció, ni que fos retòricament. No ho ha fet. Al contrari, l'ha inflat. Ha parlat de “bé comú” i de “nova política”, de transparència i de procés constituent. El candidat a la reelecció ha seguit l'estela marcada per la campanya de Junts pel Sí, carregada del simbolisme de la “nova política” que tan bon resultat li va donar a Ada Colau per guanyar l'ajuntament de Barcelona.
Tant el pla de govern socialdemòcrata com la retòrica de la nova política ha estat vinculada amb habilitat pel president a la constitució d'un nou Estat. Després de repassar una llarga llista de mesures com protegir el català, millorar les infraestructures, intervenir en la regulació energètica o gestionar les pensions i les prestacions de l'atur, s'ha preguntat: “Podem fer-ho? La resposta la saben molt bé: és no”. Mas enfilava diverses agulles, la social, la nacional i la de la regeneració, amb el mateix fil, el de la independència.
I al centre de tot això, ell mateix. La seva presidència com a única garantia que el procés independentista avanci i que hi hagi una majoria per posar a caminar un programa de tall social. “La majoria de 72 diputats a favor de crear un estat independent té el dret i el deure d'anar implementant el mandat rebut per part de la ciutadania, sense perdre de vista els 52 diputats de la minoria”, ha esgrimit Mas com una amenaça velada a la CUP, que s'ha reforçat amb un lacònic: “Sense investidura no hi ha Govern i conseqüentment el procés queda encallat”.
Res d'això mou a la CUP, i el candidat a la reelecció ho sap. Mas acudirà aquest dimarts al ple i comprovarà que els números no li permeten la reelecció, per molt que el desesperat “aquí no sobra ningú” que ha llançat doni per llargues interpretacions en les tertúlies televisives i radiofòniques favorables. La consciència d'aquest fet té molt a veure també amb el marcat gir social que ha volgut imprimir en la seva proposició com a candidat a la presidència.
El missatge que el seu partit sosté, com una basa de negociació però també com una mesura de pròpia supervivència, és que o Mas és elegit o hi haurà una repetició electoral al març. Davant això, el líder nacionalista ha volgut posar car a la CUP la decisió de no investir-lo com un experimentat jugador de pòquer posa car als seus rivals descobrir una nova carta quan està de mà. El president en funcions s'ha esforçat a deixar a l'aire que aquest és el programa de govern de l'Artur Mas del 9 de novembre, però podria no ser el de la Convergència d'unes eleccions al març.
És precisament la possibilitat que Convèrgercia o la seva base social faci un pas enrere en la ruta independentista si Mas desapareix d'escena el que el president ha posat sobre la taula. Només el Mas de Convergència, assegura el seu entorn, és capaç de convertir-se en el Mas de Junts pel Sí sense deixar-se percentatge de vot en el camí. I aquest és, a dia d'avui, l'únic valor amb el que creu poder pressionar la CUP.
