Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda presiona para que Pedro Sánchez no dimita
Illa ganaría con holgura y el independentismo perdería la mayoría absoluta
Opinión - Sánchez no puede más, nosotros tampoco. Por Pedro Almodóvar

La pressió veïnal desencalla el ‘cràter’ de la Plaça Sanllehy, icona de la fallida L9

La Plaça Sanllehy, entre Horta-Guinardó i Gràcia, és des de fa nou anys un pou immens. /CARMEN SECANELLA

Jordi Molina

Barcelona —

Si hi ha un punt a Barcelona on sembla que hi hagi caigut un meteorit aquest és la plaça Sanllehy. Del cràter, però, no hi han sortit criatures estranyes, sinó més aviat una suma d'impotència i de ràbia que, malgrat tot, no s'ha traduït en resignació. Aquest és l'ambient que es respirava en la darrera assembla de la plataforma veïnal Recuperem la Plaça Sanllehy, que aglutina diferents veïns afectats per una de les múltiples estacions interrompudes de la Línia 9 de metro, una obra faraònica que va quedar a mig fer i que segueix sense data per reiniciar-se en la seva part central. Ara, però, les associacions de veïns, comerciants i activistes que impulsen aquesta plataforma tenen una expectativa a curt termini. I és que malgrat que el metro no els hi arribarà, com mínim en els propers anys, sí que s’urbanitzarà una plaça que, vista l’experiència, ens expliquen, mai s’hagués hagut de perforar.

Aquest estiu en farà tres de l'anunci de l'aturada de les obres de l'L9 al tram central de Barcelona. Tres anys als que cal sumar els sis des que van començar unes obres interrompudes ‘sine die’. Durant aquest temps, segons denuncia la plataforma d’afectats, s’han tancat la meitat dels comerços de la zona i fins i tot s’han produït accidents de trànsit, a causa de l’escassa visibilitat que permet el mur protector que envolta l’obra. “Si estem demanant la plaça és perquè sabem que no podem tenir el metro, però volem la plaça i el metro, ho volem tot”, reivindica Jesús Sobrino, portaveu de Recuperem la Plaça Sanllehy, que insisteix en què només quan s’han manifestat han obtingut resposta del govern de la ciutat. “L’alcalde Trias, fa un any, ens va asseguirar que aquest estiu començarien les obres per urbanitzar la plaça i aquí tot segueix igual”, lamenta Sobrino.

Durant els dissabtes d’aquests mesos de maig i juny, més de 150 veïns dels barris afectats —Can Baró, la Salut i el Baix Guinardó— han sortit al carrer per exigir a l’Ajuntament i la Generalitat que arrenquin les obres de reurbanització de la plaça. I és que es compleix un any de la darrera mostra de col·laboració de les institucions, quan es va retirar la gran grua que hi havia treballat fins al moment en què es van interrompre els treballs per manca de recursos. Aleshores, les dues administracions es van comprometre a endreçar l’espai en base a un calendari que no s'ha complert. Aquest és l’enèsim incompliment que ha encès de nou les protestes veïnals, que han tallat en numeroses ocasions el trànsit per condemnar l’estat d’abandó de la plaça. Les seves reivindicacions al carrer, però, van de la mà d’un debat més profund en què demanen millores en la connectivitat i accessibilitat de la zona i que es posi l’accent en l’atenció als barris més necessitats i no en la “Barcelona d’aparador”, tal i com es criticava en la darrera assemblea a la parròquia del Crist Redemptor, l’espai en què se solen reunir per planificar les seves accions.

En declaracions a aquest mitjà, la regidora d’Horta-Guinardó, Francina Vila, responsable de fer d’enllaç entre la Generalitat –de qui depèn l’obra— i el veïnat, explica que el govern català destinarà 4,7 milions d’euros a la reurbanització de tres dels àmbits afectats per les obres de l’L9, com és el cas de la plaça Sanllehy, però també d’altres punts, com el de la veïna plaça Lesseps o el parc de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet. “En aquests moments ens trobem en ple concurs per adjudicar l’obra a una empresa, i en funció de les candidatures es pot allargar més o menys el procés de licitació”, explica Vila que es compromet: “Les obres començaran a finals d'agost o principis de setembre, i s’allargaran prop d’uns deu mesos”. En concret, la partida que correspon a la cobertura i urbanització de la plaça és de 2,2 milions d’euros.

Per contra, una altra de les veïnes que formen part de la plataforma, la Maribel Rodríguez, que a més representa l’Associació de Veïns de Can Baró, ens explica que no és la primera vegada que els diuen “una cosa i fan una altra” i diu que els veïns estan cada cop “més nerviosos”. I és que Can Baró se sent discriminat quan es tracta de repartir prioritats: “Els veïns no entenen com hi ha diners per la Rambla de Catalunya, la Diagonal, el Passeig de Gràcia i no n’hi ha per urbanitzar la plaça”, explica. Davant les crítiques veïnals, Vila recorda que l’obra no depèn de l’Ajuntament, sinó del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i posa en valor el paper de mediadors que han fet els regidors del consistori.

Un paper que no coincideix, tanmateix, amb la visió de Pere Nieto, conseller tècnic d’Horta-Guinardo en l’anterior mandat (ICV-EUiA). “Nosaltres vèiem que l’obra arribava tard, però el nostre mandat va acabar el maig de 2011 i les obres s’aturen a l’estiu d’aquell any, ja amb el govern de Trias”. Segons Nieto, l’Ajuntament no ha generat “complicitat i confiança” a l’hora de gestionar la situació i només han reaccionat quan hi ha hagut manifestacions. De fet, les primeres mobilitzacions van coincidir amb la retirada la immensa grua, però després no hi ha hagut continuïtat en els treballs. Per la seva part, Sobrino, de la plataforma d’afectats, va un pas més enllà i demana una auditoria pública de la L9. “Com és possible que aquesta obra costés, l’any 2002, dos mil milions d’euros i que ara arribi als disset mil milions d’euros?”.

Tal i com denúncia aquest veí, el què més sorprèn de tot el serial de la L9 és l’augment del cost en els darrers gairebé tretze anys. Dels 2.464 milions d'euros previstos el 2002, quan s’inicia el procés, fins als 6.927 milions del pressupost actual –que inclouen el manteniment d’estacions desertes, com la de La Ribera, a les afores del Prat de Llobregat–, cal sumar els 9.692 milions d'euros corresponents al pagament del cànon del Govern a les concessionàries de les estacions entre el 2009 i el 2044. Si fem aquesta suma, el pressupost actual de la L9 es dispara fins a 16.619 milions d'euros, és a dir, set cop més cara. Des del departament de Territori i Sostenibilitat s'ha reconegut, en diverses ocasions, que no se sap quan es podran reprendre les obres i la tasca de les tuneladores, ja que de les tres màquines habilitades fa uns anys només hi ha una operativa.

Aquestes xifres situen la L9 del metro de Barcelona al capdavant del rànquing de les infraestructures més cares d’Europa. De fet, és la més important impulsada per la Generalitat i, si mai es culminés, representaria la línia soterrada més llarga del continent, amb prop de 47,8 quilòmetres de longitud, per davant de la línia 9 del metro de Moscou (41,5 km), la línia 12 del metro de Madrid (41 km) o la Northern Line del metro de Londres. I és que les línies L9 —i un dels seus ramals de la L10— havien d'unir cinc municipis: Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. Actualment, però, de més d’una 30 d’estacions només en funcionen 9.

Etiquetas
stats