“El problema no són els llits tancats a l'estiu als hospitals, és que mai es tornen a obrir tots”
“El problema no és el nombre de llits que es tanquin durant l'estiu als hospitals, el problema és que mai no es tornen a obrir els que s'han tancat”. Aquesta és la resposta de la responsable de sanitat de CCOO de Catalunya, Carme Navarro, a la roda de premsa en què Josep Maria Padrosa, director general de Catsalut, va admetre que l'agost es tancaran fins a 3.100 llits hospitalaris al sector públic català.
La resposta a la informació institucional forma part d'una contestació cada cop més vigorosa de treballadors de la sanitat, sindicats i usuaris a les mesures de retallada de despesa pública i a la cada cop més denunciada derivació de part de l'activitat a centres privats o concertats. El detonant d'aquesta situació ha estat la destitució de Xavier Jiménez, cap d'Urgències de l'Hospital de la Vall d'Hebron després que aquest fes pública una carta on denunciava la saturació del seu servei.
A l'explicació oficial segons la qual els 3.100 llits que es tancaran a diversos hospitals tornaran a habilitar-se a la tardor, els sindicats responent afirmant que els anys anteriors això no s'ha complert. Amb la boca petita a la Generalitat admeten que els últims anys s'han reduït 280 llits, però ho argumenten amb el canvi de l'estança mitjana en els hospitals motivat per la proliferació de la cirurgia ambulatòria.
“Ens costa molt controlar el nombre de llits que realment es tanquen”, afirma Carme Navarro. Els últims anys es clausuraven plantes senceres. Ara es tanquen llits distribuïts en plantes que no acaben de clausurar-se, afirma la responsable de CCOO. Altres fonts laborals xifren fins a 1.320 els llits tancats als grans hospitals de Barcelona aquest any.
La meitat a Bellvitge
Navarro posa un exemple, l'Hospital de Bellvitge, afirma, en 7 o 8 anys ha passat a tenir tancats la meitat dels seus llits. Admet que l'obertura al Baix Llobregat d'un altre centre, el Moisés Broggi, que és un consorci, pot haver contribuït al tancament, però també assegura que molts malalts es deriven cap a centres privats o concertats, com el de Sant Boi, cosa que fa difícil veure en quina mesura s'ha aprimat el servei públic.
Més concreta és Mari Carmen Martínez, responsable d'UGT a l'Hospital de la Vall d'Hebron i membre de la Plataforma de Defensa de la Sanitat. “Al nostre hospital hem passat en dos anys de tenir 1.200 places a 1.073” afirma. Però no és el nombre de llits el que més preocupa aquesta sindicalista, és l'aspecte qualitatiu. “Aquest és un hospital de tercer nivell, de referència entre altres especialitats en obstetrícia, per a Catalunya i Balears, i no pot tancar portes així com així”, diu.
Destitució del responsable d'Urgències
En aquesta situació de tensió s'emmarca el cas de la destitució del doctor Xavier Jiménez del seu càrrec de responsable del servei d'Urgències de l'hospital de la Vall d'Hebron. I Aquí tornen a sortir les dues versions. Per una banda, el departament de Sanitat vincula la destitució del facultatiu a una “reordenació de funcions del centre”, de manera que Jiménez passaria a ser el responsable de la unitat de malalts crònics. Per contra, moltes veus en el món sanitari i dins mateix de l'hospital vinculen el canvi amb una denúncia feta pública pel facultatiu en què protestava pel col·lapse greu del servei d'urgències. I el que és més significatiu, la protesta de Jiménez es va fer amb una carta pública.
Mari Carmen Martínez, d'UGT del mateix centre de la Vall d'Hebron, s'estalvia els detalls. “Jo només veig una cosa, hi ha una carta del doctor Jiménez, i en 24 hores es coneix la seva destitució. Això es diu causa-efecte”. I afegeix un parell de detalls significatius. S'afirma que el relleu estava pactat, però l'endemà que se sabés la destitució el gerent de l'Hospital, José Jerónimo Navas, estava a TV3 donant explicacions i visitava urgències que, casualment no tenien problemes. Ara hi torna ha haver massificació“, assegura la sindicalista.
