“En el procés de pau a Colòmbia no s'està qüestionant el model de desenvolupament”

Danelly Estupiñan és representant de les comunitats afrocolombianes de Buenaventura afectades pels megaprojectes de desenvolupament del port, un dels principals de Colòmbia. També és membre del Comitè interorganitzacional de Buenaventura i del Procés de Comunitats Negres i va ser una de les investigadores principals de l'informe del Centre Nacional de Memòria Històrica Buenaventura: Un port sense comunitat. Aprofitem el seu pas per Barcelona per parlar amb ella de quin és el model de desenvolupament a Colòmbia i per què la comunitat de Buenaventura associa la 'marca Barcelona' amb 'despojo'. Aquest diari va explicar les denúncies de la comunitat sobre l'impacte de l'activitat de l'empresa TCBuen (l'accionista majoritari de la qual és el grup Terminal de Contenidors de Barcelona).

Fa anys que denuncies la situació al port de Buenaventura, el principal port de Colòmbia. Una situació que us ha portat a denominar-vos víctimes del desenvolupament. Per què?

Sí, víctimes del desenvolupament perquè el model de desenvolupament que impera a Colòmbia i al món té una influència molt gran en països subdesenvolupats: amb la seva dinàmica estava generant despojos, massacres, morts, desplaçaments, violacions... Els governs dels països tenen un interès de mostrar que és una situació de violència o conflicte armat i no revelen que finalment és aquesta visió de desenvolupament i la implementació d'aquest model el que està generant aquests nivells de violència tan crítics. Des de fora es pensa que a Colòmbia el gran problema és el conflicte armat, i sí que és un problema, però no és el gran problema i ho constatarem en aquest procés de transició cap a la pau que estem vivint. Estarem en aquest procés i la prolongació de la violència es donarà perquè finalment el gran problema és una visió de desenvolupament imperant que no contempla altres formes de veure el món i ha fet servir el conflicte armat i la violència com un mitjà de consolidar aquesta plataforma. Les víctimes a Colòmbia no són només víctimes del conflicte armat perquè aquest no és la fi, la fi és instaurar un model de desenvolupament.

Aquest dimecres has participat en una xerrada que porta per nom “La marca Barcelona al món: violacions de drets humans”. Què significa la marca Barcelona per a les comunitats negres de Buenaventura?

Per a la comunitat de Buenaventura la marca Barcelona ha significat despullament de terres, de pràctiques i valors ancestrals, d'identitat i de cultura. Són lamentables les intervencions que s'estan fent a través del grup TCBuen a Buenaventura-que té relació amb el port de Barcelona- i la situació que estan vivint les comunitats és molt forta. Associat al conflicte armat, que ha estat més de cinquanta anys a Buenaventura, aquesta situació ha aprofundit els nivells de pobresa, de misèria, perquè les persones van deixar de ser posseïdores de la seva terra a ser avui desposseïdes per una dinàmica d'acumulació de terres per a l'expansió portuària i darrere d'això hi ha la marca Barcelona.

Quina relació hi ha entre el port de Buenaventura i el de Barcelona?

Terminal de Contenidors de Barcelona (TCB) és un dels majors accionistes del grup TCBuen i això té els seus impactes. La relació és econòmica però també hi ha una relació social, política i ambiental que relacionem amb els danys que viu la comunitat. TCB és una empresa nacional i ha d'assumir els danys que està generant en els països on es troba. El que passa allà té molt a veure amb el que passa aquí encara que l'empresa no estigui en el territori colombià. La relació no es pot negar i els danys s'han de solucionar.

Quina ha estat fins ara la resposta per part de l'administració municipal de Buenaventura i del govern colombià?

Han estat totalment indiferents amb la situació de la comunitat, que és molt complexa. Ho entenem perquè malauradament el govern colombià no té un bon referent front la garantia de drets per a les seves comunitats afros i indígenes i Buenaventura és una comunitat ètnica, poblada en un 80% per població afrocolombiana. Sabem que aquesta posició de l'estat, el no tractar d'influenciar per posar paràmetres que permetin blindar els drets de les comunitats, és la forma en què opera el govern colombià, també perquè els interessos econòmics hi són. Són més aviat un estat econòmic, un estat empresarial, aquesta és la relació que tenen amb aquest tipus d'empreses. Hem tocat totes les portes i el cas és molt conegut perquè hem fet un treball d'incidència molt fort, regional, nacional i fins i tot internacional.

Aquesta setmana has estat a Ginebra i a Brussel·les de gira. Amb qui t'has reunit?

A Brussel·les vam reunir-nos amb algunes ambaixades, amb la de Noruega, Alemanya i Holanda, així com també hem tingut algunes reunions bilaterals amb relatories especials de l'ONU en Salut i Medi Ambient per a Llatinoamèrica i també vam participar en un Fòrum de l'ONU on es va parlar de les discussions i tendències enfront de les dinàmiques de desenvolupament. Vam estar escoltant postures interessants, per exemple de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), que són conscients que la visió de desenvolupament actual està fent molt de mal. També parlar amb l'ambaixada de Noruega, per exemple, que està tenint un paper important en el procés de pau i té relacions econòmiques amb Colòmbia va ser útil. Vam parlar amb els ambaixadors també perquè estiguessin molt alertes que aquesta relació d'emprèstit que han fet per al procés de pau no es converteixi en una manera de pagar a Colòmbia a través de l'explotació de petroli de forma desmesurada. Que de fet ja s'està fent amb l'empresa més gran de petroli de Noruega, que està fent intervencions a Colòmbia.

En els últims mesos s'ha aprovat per unanimitat al Parlament -com reclamaven les ONG catalanes- una resolució per crear un mecanisme de control de les empreses catalanes amb inversions a l'exterior. El Centre d'Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l'Exterior s'hauria de crear en els pròxims vuit mesos. És un èxit?-com reclamaven les ONG catalanes-

Sí, creiem que Catalunya es converteix en un referent molt important per a altres països. Tenir en compte aquestes estratègies de seguiment, saber què estan fent les seves empreses als nostres territoris, ha estat una notícia molt grata. Si els països que estan invertint a Colòmbia generen mecanismes de regulació de drets que pugui generar millor qualitat de vida, l'Estat colombià haurà de respondre. Buenaventura necessita ser reparada i atesa.

És possible obligar les transnacionals a respectar els drets humans?

Sí, sí és possible. Hi ha mecanismes globals però també països com el seu davant la seva jurisdicció especial poden regular. El problema és que quan aquestes multinacionals arriben a països com Colòmbia també hi ha mecanismes interns constitucionals que s'han desenvolupat darrerament davant els impactes però com que els nostres països tenen una visió diferent...

El moment que viu ara Colòmbia situa el país en el focus internacional. És una oportunitat per fer més visible la lluita per un model de desenvolupament diferent?

Es pot convertir en una oportunitat però també en un risc. A Colòmbia hi ha tres visions de pau. D'una banda la pau violenta, que és la que lidera la ultradreta i que creu que generant venjança i repressions pot consolidar la pau; una pau que ja ha demostrat que no és la solució perquè el país porta 50 anys dessagnant-se. D'altra banda hi ha la pau del capital, que és la pau del desenvolupament que lidera el president Santos i que creu que amb inversió internacional pot canviar la realitat de la població colombiana però aquesta tampoc no és la solució perquè aquestes multinacionals estan generant desplaçaments i no contemplen a les comunitats. Finalment hi ha la pau que nosaltres vam visionar, les comunitats, una pau on pot haver-hi harmonia amb les nostres formes de vida i el nostre ecosistema.

Creieu que el procés de pau comportarà millores a nivell de desenvolupament?

En el procés de pau a Colòmbia no s'està qüestionant el model de desenvolupament i això pot ser un risc. Pot semblar que no estem a favor del procés de pau, sí que ho estem però creiem en un altre tipus de pau. És una discussió que ha de sortir. A Buenaventura s'està parlant ja d'“els processos Pau” per referir-se a grans megaprojectes d'infraestructura viària com l'acuapista del Pacífic que pretén connectar el pacífic colombià amb Equador fent una gran autopista per mar que compromet ecosistemes ambientals de manera molt exacerbada i hi ha la implementació de nous ports a Buenaventura que és el que avui estem denunciant. Si aquesta visió de pau es consolida tal com està serà una pau per a les empreses però no per a la comunitat.