La nova temporada dels teatres públics consolida la creació valenciana

Qualitat i impuls local com a marca pública. Aquesta és la senya d'identitat que ha volgut imprimir l'Institut Valencià de Cultura (IVC) per a la propera temporada de teatres que comença en acabar l'estiu. Després que les administracions passades gastaren el pressupost de cultura en pedres i elefants blancs, que van deixar els comptes hipotecats i la programació minvada; l'IVC d'Abel Guarinos comença a donar resultats dos anys després d'haver girat el rumb a l'anterior Culturarts.

Enguany, entre el Rialto i el Principal presentaran 12 produccions pròpies anuals que involucren a valencians, així s'acoblen als objectius de Fes Cultura, marcats per la Conselleria per a assolir el 2020. A més, també hi haurà una més, gestada i muntada al Principal de Castelló. Però a València, és el Teatre Rialto l'epicentre de les produccions pròpies.

L'actriu i directora de la companyia A tiro Fijo, Carla Chillida màxim exponent de la renovació del teatre polític al nostre país, presentarà a l'abril l'obra Tot Explota, que actualitza la vigència de la lluita de classes i que es presentarà al maig i abril. La dramaturga Begonya Tena ha escrit un llibret sobre Carmen Tórtola, una de les grans ballarines espanyoles de principis del segle XX que la història ha invisibilitzat, i que durà a escena al maig el director Rafael Calatayud. La peça de dansa de Noelia Liñana, Més a prop, reflexionarà sobre les emocions que ens mouen i intentarà atraure el públic jove. I les grans apostes de producció pròpia valenciana són l'adaptació del Faust de Goethe per Arturo Sánchez Velasco i Jaume Policarpo, que li dóna l'estètica de titelles de mida natural que el caracteritzen, i el Tirant d'Eva Zapico que torna al cavaller medieval valencià més llegit, en coproducció amb el Centro Nacional de Teatre Clàssic i on s'exhibirà després del Rialto.

L'alcoiana internacional Sol Picó, que s'ha convertit en un referent de la dansa amb la seua companyia catalana, estrenarà per primera volta amb un equip valencià una peça al Teatre Principal a l'abril. Els valencians La Teta Calva també estrenaran espectacle, El muro, entre març i abril al Principal. Però a més, l'IVC s'ha posat l'objectiu d'apropar a gent de fora, i en coproducció amb el Festival Grec, estrenaran Valenciana, un retrat de la València dels 90 a partir de tres joves que prepara el català Jordi Casanovas amb l'assessorament del periodista valencià Eugenio Viñas.

A més de Sol Picó, al Principal també es presentaran espectacles amb noms propis com Carmen Machi, amb Cronologia de las bestias, o Alberto Sanjuan amb Mundo Obrero. I internacionals com Speakeasy de la companyia de circ francesa The Rat Pack o Missing de Gecko, una de les companyies de teatre físic més respectades del món.

Una programació de luxe, que durarà varies setmanes perquè el públic no se la perda. “El Teatre Principal és el nostre coliseu, s'ha de tornar a veure com el gran teatre valencià de referència”, ha assenyalat Roberto García, director adjunt d'Arts Escèniques, qui també vol elevar al Rialto a un laboratori de noves propostes i producció al mateix nivell que el Centro Dramático Nacional de Madrid o el Teatre Nacional de Catalunya. El també dramaturg està satisfet de la primera temporada que ha programat al complet, desprès que la primera al seu càrrec, acabada al juny, tinguera rèmores de les administracions anteriors.

“A València tenim artistes de primera divisió amb un pressupost de 3a regional”, ha lamentat García. I ha subratllat que tot i això l'Institut Valencià de Cultura ha decidit “xafar l'accelerador per donar una injecció d'autoestima” al teatre valencià.

El director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, ha explicat que “volem fer un pas endavant després del canvi de filosofia que ha significat la temporada 17-18 respecte de les temporades passades. Aprofundim en l’aposta per la coherència de la programació i per una marca pública de qualitat. Així, aquesta temporada 18-19 busca la identitat dels teatres Rialto i Principal de València, és a dir, busca singularitzar les sales i posar-les en valor”.