Dotze recomanacions per a la Fira del Llibre de València

El món que està molt a la vora sembla tan llunyà com el de fa mig segle. La història té buits per omplir i el futur, buits per resoldre. Les incògnites sobre les societats futures són tantes com les de les passades. Què pensarem demà i què van pensar altres ahir.

L’ànsia per saber com serà el món que ve, com va ser el que ja va passar, quina veu van tindre aquelles a qui els la van llevar o com hauria sigut en determinades circumstàncies marca aquesta selecció de recomanacions per a la Fira del Llibre de València, que arranca el 27 d’abril als Jardins de Vivers. Distopies, ucronies, memòries, biografies o cròniques culturals que mostren un món que sembla tan estrany com les seues projeccions a futur.

Mater, de Martí Domínguez (Proa). Guardonada amb el IV Premi Proa de novel·la, l’obra dibuixa un univers que, lluny de ser distòpic, per a l’autor és una qüestió anticipatòria. En una societat en què les dones ja no gesten, en què el desenvolupament embrionari és extrauterí, la protagonista, Zoe, es queda embarassada, una fita que la converteix en objecte d’estudi i persecució. En la fuga de Zoe, Domínguez aborda alguns conflictes humans contemporanis: la segregació de les urbs, el control de la salut, el desenvolupament científic i els seus límits ètics.

Cometa rojo (Vamba Editorial) i Magia cruda (Barlin Libros): dues biografies de Silvia Plath. Seixanta anys després de la mort de Silvia Plath, dues editorials valencianes coincideixen a publicar sengles obres que aborden la complexa figura de la poeta. Tots dos textos van més enllà dels mites sobre el suïcidi que han tractat d’enfosquir la grandesa de l’autora de La campana de vidre, mites que la redueixen a la seua mort. En Cometa rojo, Vamba Editorial acull l’obra de la finalista del Pulitzer Heather Clark, que a través de l’accés a documents inèdits fins hui aborda les primeres relacions afectives de Plath, la seua fugida del rol d’esposa convencional, la violència de Ted Hughes i els conflictes de l’autora i el seu entorn en un context en què la salut mental era una gran desconeguda. En Magia cruda, el text editat per Barlin, la vida de Plath ve de la mà de Paul Alexander, que proposa “trobar la persona que s’amaga darrere del mite”. L’editorial destaca la relació complicada amb son pare i el trauma derivat de la seua mort primerenca, el seu matrimoni tempestuós amb el també poeta Ted Hughes, la maternitat i els dubtes i les pors que se’n deriven, o la creadora d’inigualable talent que va tractar d’obrir-se un buit en un món, el de l’establishment literari, monopolitzat pels homes.

El lugar de las mujeres en la historia, d’Isabel Morant (Publicacions de la Universitat de València). La catedràtica d’història moderna i membre de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València coordina un volum col·lectiu que aborda els silencis femenins, la marginalitat forçosa a què s’ha sotmés les dones en la història i la historiografia. El treball busca traure aquest saber que ja fa més de trenta anys que es traça en els àmbits acadèmics i aproximar-lo a les aules i al conjunt de la societat: tornar les dones al seu lloc.

Arran de gel, de Marc Granell (Bromera). El membre més important de la generació dels setanta aprofundeix en el seu últim poemari en els temes que han marcat la seua obra: la mort i les seues incerteses, la mort i la resignació, el dolor de la guerra, la lluita per la justícia, la humanitat i la tendresa.

Asentir o desestabilizar: crónica contracultural de la transición, de Rafael Chirbes. Després del popular acolliment dels diaris que desgranen la vida íntima de l’escriptor valencià, l’editorial Altamarea recopila per primera vegada els textos periodístics que Chirbes va publicar per a revistes com Ozono, Saida, Reseña o La Calle entre el 1975 i el 1980. Abans d’iniciar-se en els camins de novel·lista, l’escriptor va publicar centenars de ressenyes i cròniques que analitzen els moviments culturals viscuts a Espanya en paral·lel a la fi del franquisme. Per a l’autor, maoista militant durant els setanta, el procés batejat com la Transició implicava una traïció dels partits d’esquerra a la seua pròpia finalitat com a eines polítiques. Tot i que crític amb les seues paraules, els defensaria amb el seu vot, com indica en les seues peces autobiogràfiques. A la cultura li demanava el mateix: coneixia el seu poder transformador, era la seua arma. Entre les ressenyes triades en figuren algunes d’especialment crítiques sobre personatges que han copat l’actualitat recent, com la relativa a La tía Julia i el escribidor, de Mario Vargas Llosa, o Historia de Elio, de Ramón Tamames.

Cuando ya no quede nadie, d’Esther López Barceló (Grijalbo). En el seu debut com a novel·lista, la historiadora aborda tant els silencis de les dones tancades en l’àmbit domèstic durant la guerra com el que les seues veus van aconseguir amb les organitzacions de memòria democràtica. A través de les vides i les pèrdues de tres dones marcades per la Guerra Civil espanyola, Barceló crea una novel·la que aborda les ruptures familiars, la ruptura del duel i que busca, en paraules de l’escriptora, fer “èpica de les vençudes”.

Les males dones, de Marilar Aleixandre (Bromera). Ambientada a mitjan segle XIX, la premi nacional de narrativa dibuixa un relat coral en què Sisa, una jove presonera, conviu amb Concepción Arenal en la seua faceta de visitadora de presons, i amb Juana de Vega, una activista liberal que va acabar acusada com a “conspiradora” per la seua condició política. Arenal, reconeguda escriptora, es va dedicar també a visitar i documentar les galeries de dones preses, una situació que la va portar a desenvolupar un pensament molt crític amb la seua situació, un plantejament abolicionista molt marcat en les seues obres clau.

Cròniques des de Madrid. Un periodista a la Cort, de Miquel Alberola (Drassana). El periodista d’El País va deixar el 2015 la delegació valenciana i es va traslladar a Madrid com a corresponsal. Va aterrar a la Casa Reial, el Congrés dels Diputats i el Senat, un convuls triangle informatiu en què en aquell moment la reputació de la institució monàrquica i la prefectura de l’estat era travessada per un tsunami. Amb les aigües més calmades i la perspectiva dels anys, gràcies a les seues anotacions periòdiques, el periodista publica un dietari d’aquests anys de congestió política.

El dit de Déu, de Raquel Ricart (Proa). Dues dones profundament danyades, l’una per l’alcohol i l’altra per l’abandó familiar, escriuen. L’una és escriptora professional; l’altra, Nora, fa la faena de casa. Cadascuna escriu a la seua manera, escriuen sobre el que coneixen: sobre el seu passat, sobre la seua relació, sobre el que viuen. En el relat encreuat es cola una tercera veu, la de l’autora-narradora que entrellaça les seues infàncies difícils, les seues històries marcades per la violència, el dolor, entra i ix en una mena de retret sobre qui roba a qui aquesta mateixa història.

El negoci de les aules, de Moisés Pérez (Institució Alfons el Magnànim). Guanyador de la beca Josep Torrent de Periodisme d’Investigació que atorga la Unió de Periodistes, el redactor del setmanari El Temps obri en canal el negoci de l’educació concertada. La investigació periodística, publicada per la Institució Alfons el Magnànim, aborda les fonts de finançament, el poder de l’Església o el cost per a l’erari públic d’un empori que no ha deixat de créixer.

Canvi de rumb. Els fantàstics setanta. 1975-1979, de Josep Piera (Institució Alfons el Magnànim). Després de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, El Magnànim llança el segon volum de les memòries de Josep Piera, centrat en els canvis polítics, socials i culturals del país en els anys setanta. Precisament en aquesta època l’autor va participar en la generació que va renovar la literatura catalana, la generació dels setanta, amb obres com El somriure de l’herba (1979). En aquestes memòries es recullen les reflexions sobre un temps esperançador per a l’autor, l’entusiasme de renovació a les aules, els esforços culturals dels joves inquiets i la reacció de les estructures estatals i culturals.