Errades divines

Diuen que, en la seua primera aparició televisada a les portes de casa, només conèixer-se la victòria en les eleccions brasileres, Bolsonaro va prendre les mans dels membres del seu equip de campanya que l'envoltaven, va tancar els ulls i va resar. Va declarar haver estat elegit per déu. Són coses que succeeixen. Com també que mesos abans de ser elegit president dels Estats Units, en plena campanya electoral de 2016, Trump va declarar a la CNN: “Tinc una excel·lent relació amb déu”. Em pregunto si van ser també els savis consells i la guia del totpoderós els que el van portar a la victòria. Déu de vegades pren partit per opcions difícils de comprendre per a una intel·ligència humana tan limitada i imperfecta com és la meva. Sempre m'ha costat comprendre per què el 1936 déu es va posar del costat dels colpistes, d'aquell grup sanguinari que llançava vives a la mort i proclames contra la intel·ligència. Els mediadors de déu a la terra van fer després de majordoms per acompanyar els genocides fins al temple sagrat sota el pal·li. Seua és la litúrgia amb tot el seu seguici. Ara el Secretari d'Estat del Vaticà diu que no es pronuncia sobre el destí de les restes del dictador. Ve a dir que déu s'inhibeix, que s'absté o vota en blanc. Això de votar mai ha estat lo seu. Eduardo Galeano es feia ressò, en un llibre de proverbis, d'una frase amb la qual un antropòleg americà va resumir la conquesta en boca d'un indígena: “Van arribar els conqueridors. Ells portaven la Bíblia i nosaltres teníem les terres. I ens van dir: «Tanqueu els ulls i reseu». I quan vam obrir els ulls, ells tenien les terres i nosaltres teníem la Bíblia. ”

He cavil·lat bastant sobre tot això. I em desconcerta tant disbarat. Veig que en nom de déu es va destruir el patrimoni intel·lectual més gran de l'Antiguitat occidental: l’art, la ciència i la filosofia clàssiques. També en el seu nom es va cremar a la foguera tants dissidents. Encara avui alguns guerrers en nom de déu sembren arreu del món el terror i la mort. Caps tallats davant les càmeres, metrallaments i atropellaments indiscriminats, bombes en trens plens de ciutadans, esquarteraments en ambaixades. Resen a Déu els qui, en nom seu, vulneren els drets humans. És una gran tragèdia per a déu i per als qui tenen de guia el déu bo i savi. Déu té un gran problema amb els qui l’utilitzen per assolir fins perversos. No deu estar gens content en comprovar com s'apropien d'ell pederastes, assassins, mafiosos, tramposos i delinqüents de tota mena. Tants com fan d'ell un argument contra la llibertat, un pretext per a la violència. Déu no ha tingut sort amb els qui en la terra parlen en el seu nom, amb els seus hermeneutes malintencionats. Sospite que està furiós amb tots aquells que el fan servir com a instrument repressiu de dominació, que són dimonis amb màscara de querubí. Pensant-ho bé, crec que déu és comprensiu i entén, com jo, el sentit de la indignada blasfèmia de l'actor Willy Toledo.