Els '25 anys de pau' de Franco: una “maniobra intel·ligent” de Manuel Fraga i una “mentida gegant”

L'efemèride dels '25 anys de pau' del règim del general Francisco Franco va ser, segons el director del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim), Rafael Company, una “maniobra intel·ligent” de Manuel Fraga i, alhora, una “mentida gegant”. El Muvim ha aprofitat la celebració a València de la capital del disseny per a organitzar una mostra, oberta fins al pròxim 2 d'octubre, amb abundant material gràfic sobre el desenvolupisme franquista i la seua rentada d'imatge pilotat per un ministre anomenat Manuel Fraga, futur fundador d'Alianza Popular. “És la primera vegada que la comunicació política de l'Espanya franquista opta per la modernitat”, explica a elDiario.es Company, comissari de l'exposició '¿25 años de paz? El llavat d'imatge del franquisme en 1964' juntament amb Carmen Ninet, subdirectora del Muvim, i Amador Griñó, cap d'exposicions del museu. 

En la seua presa de possessió com a ministre d'Informació i Turisme, el 12 de juliol de 1962, Manuel Fraga va declarar: “Jo he de dir que vinc ací a defensar l'honor d'Espanya, que està per damunt dels qui volen tacar-lo de dins o de fora”. La mostra del Muvim, a la Sala Alfons Roig, aprofita per a recuperar la campanya gràfica pilotada per Fraga i inspirada en els seus coneixements sobre la propaganda nord-americana en el marc de la Guerra Freda. “Aqueixos dissenys”, assegura Rafa Company, “trenquen amb la retòrica antiga i èpica que caracteritzava la comunicació política del franquisme en general”. 

De la celebració de la victòria en la Guerra Civil, terror mitjançant, el règim passa a invocar la pau. “Quan el bàndol rebel venç en la guerra encara hi ha sectors falangistes que participen en una certa modernitat en les arts gràfiques”, recorda Company, qui assenyala que la dictadura necessitava una “gran campanya”. 

I és que l'efemèride ve precedida per “anys difícils” per al franqusime: les vagues i la consegüent repressió a Astúries en 1962, el contuberni de Munic i l'afusellament dels anarquistes Francisco Granado i Joaquín Delgado i del comunistes Julián Grimau en 1963. La celebració dels suposats '25 anys de pau' té unes “dimensions colossals”, agrega el comissari de la mostra. “Insistim molt que, a diferència del que diu la doctrina oficial, Franco sempre va ser un defensor de l'autarquia i es va veure obligat a assumir la liberalització econòmica dels tecnòcrates sota pena de que Espanya entrara en fallida”, declara Rafa Company. 

La campanya apologètica presenta al dictador com un “visionari” capaç de conduir al país a una agenda de desenvolupament. “Els canvis econòmics es fan malgrat el pensament autèntic de Franco”, insisteix el director del Muvim, qui postil·la: “És evident que Fraga sap conceptualitzar el gir de guió dels '25 anys de pau', l'expressió no és nova, s'havia usat abans però mai s'hi havia hipertrofiat”.

 Durant la dècada de 1960, retratada per l'exiliat Max Aub en La gallina ciega, emergeix el desenvolupisme, amb les remeses dels emigrants, els turistes que arribaven a les costes espanyoles “malgrat la repressió” i el gran símbol del 600 i dels electrodomèstics. Amb una classe mitjana que rep els beneficis del context econòmic expansiu, “la posició es pren una mica de broma la creació d'aquest megaconsens sobre Franco i el règim”. “La dictadura podia presumir de xifres i incorpora això en el discurs de la nova legitimació”, agrega Company. 

“Tot això es trenca a partir de 1973, amb la crisi del petroli. No hi ha res més revelador com el discurs final de Franco, el règim torna a les essències”, sosté el comissari de la mostra. “És la primera transició: mental, social i econòmica”, conclou el director del Muvim.