Un acord per una València feminista

El passat dimecres 12 d'abril, entre els somriures sincers que provoquen l'emoció i la alegría de fer les coses amb convicció i coherència, vam firmar l'acord entre Podem i Esquerra Unida de València Ciutat per a concórrer juntes a les pròximes eleccions del 28 de maig amb l'objectiu d'aconseguir la presència institucional a l'Ajuntamenti ampliar un govern de progrés i fer de la ciutat un lloc digne on viure per a totes, tots i totis.

Aquesta signatura es va efectuar a la Biblioteca dels Dons, amb una intenció simbòlica evident, però que va acompanyada de gestos i fets concrets, com ho és que la candidatura de Unides Podem - Esquerra Unida estiga encapçalada per tres dones amb una trajectòria de reivindicació, activisme i militància feminista en els seus diferents àmbits d'activitat. Aquesta candidatura feminista ho és pel lideratge que les dones representen al seu cap, però també per un detallat programa de mesures feministes dissenyades per a ser implementades des del minut zero d'una pròxima legislatura que serà definitiva per a completar l'agenda de progrés que reclama i necessita la ciutat.

Van ser 59.682 les votants de la ciutat de València el 2019 les que van permetre que Unides Podem provocara el primer govern de coalició estatal, les cuasi 60.000 ciutadanes del cap i casal que han permés avançar sobre la senda de conquestes feministes aconseguides per l'agenda transformadora que Unides Podem amb valentia i coherència està materialitzat demandes situades com a prioritat democratitzadora per un moviment feminista d'avantguarda que ha protagonitzat les mobilitzacions més dignes de l'última dècada, i aquestes han de reforçar les polítiques feministes a l’Ajuntament de València perquè Unides Podem serà la força decisiva al consistori.

Per a quan algú vos diga que no serveix per a res el ministeri d’igualtat o que som unes boges (abans érem bruixes) lluitant per a res:

La primera de les mesures i que cal destacar perquè encara estem lluitant per ella és l’aprovació de la Llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual o la coneguda com la Ley Solo Sí es Sí. Aquesta norma està rebent una campanya d’assetjament per part del patriarcat que creu que la masculinitat tòxica deu continuar sent la norma, que veu que les dones avancem en drets i volem que la nostra sexualitat siga respectada i el nostre consentiment posat al centre del delicte.

També, fa unes setmanes va entrar en vigor la Llei orgànica per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs. Aquesta llei elimina la necessitat de comptar amb el consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys que podran avortar com qualsevol dona durant les primeres 14 setmanes de gestació, estableix (establint) els hospitals públics com a centres de referència per a aquesta pràctica.

El text recull també la creació d'un registre d'objectors de consciència per al personal sanitari (perquè per molt que ho intente vendre la dreta, els avanços són sempre en drets, no has d’avortar ni practicar avortaments si no vols) i elimina l'obligació d'informar la dona sobre les prestacions i ajudes de suport a la maternitat així com el termini de reflexió de tres dies. Açò són drets, un avortament gratuït que permeta a les dones riques o pobres decidir sobre la seua maternitat, un avortament lliure, sense que ho hages de reflexionar 3 dies més per imposició i mentre t’intenten convèncer de continuar amb el teu embaràs no desitjat. Un avortament que ens considera adultes responsables per a avortar com per a qualsevol altra operació, perquè amb 16 o 17 anys demanar permís als pares (i més segons els pares) et furta la llibertat.

També als inicis de març (quina meravella de setmana prèvia al 8M) es va aprovar definitivament la Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les persones Trans i per a la Garantia dels Drets de les Persones LGTBI. Una altra llei que permet a les persones sentir-se lliures, no haver d’esperar que un informe mèdic (el diagnòstic de disfòria de gènere, com si fora una malaltia), unes hormones o una operació determinen el teu gènere. I de nou ací un assetjament enorme, aquesta vegada per les que es diuen feministes però que no han entés el terme, feminisme no és soles nàixer dona.

Però no oblidem l’aprovació record del pressupost per a aquest any de violència masclista: 19,8M€ un 16,4% més que en 2022, l'aprovació de la Llei orgànica Integral contra el Tràfic i l'Explotació d'Éssers humans els Plans d'Acció Urgent contra el Tràfic i l'Explotació Sexual i per a l'Especial Protecció de totes les seues Víctimes, juntament amb el Pla d'Inserció Social i Laboral per a víctimes de tràfic amb finalitats d'explotació sexual i dones en contextos de prostitució o Pla Operatiu per a la Protecció dels Drets Humans de Dones i Xiquetes víctimes de Tràfic, Explotació Sexual i en Contextos de Prostitució (2022- 2026), també conegut com a “Pla Camí”, l'Estratègia Nacional contra les Violències Masclistes 2021-2025, o la desactivació de la taxa rosa, incloent-hi als PGE de 2023 la baixada de l'IVA del 10 al 4% dels productes d'higiene femenina, preservatius i anticonceptius no medicinals.

Aquestes conquestes feministes no poden parar, aquestes conquestes feministes s’estan aconseguint gràcies a dones com Irene Montero, com Pilar Lima, com Lara Manyes o com vosaltres. El patriarcat va a caure, companyes! Cal completar la coordinació entre diferents nivells de govern sumant l’Ajuntament de València a aquesta agenda transformadora amb Unides Podem - Esquerra Unida en el seu si, revalidant el Botànic i accelerant l'agenda transformadora del Govern d'Espanya, amb el lideratge de les ministres d'Unides Podem i de tota una militància compromesa amb la igualtat i la paritat.

*Chelo Poveda i Bernabé Aldeguer són coordinadores de Podem i Esquerra Unida de València Ciutat respectivament