Sobre l'ús d'identitats excloents

“Visca l'Espanya oberta, solidària, diversa i moderna”, va escriure en Twitter el president del Govern, el socialista Pedro Sánchez, abans d'acudir a la desfilada del 12 d'Octubre, en què va tornar a ser esbroncat i insultat per la trepa sectària, reaccionària i extrema que copa la celebració enmig d'una xala gens disimulada de la dreta política i mediàtica. Una “festa nacional” així emmarcada és obvi que exclou una majoria de la societat que diu representar i que redueix allò espanyol a una concepció de la qual només poden formar part a la força amplis sectors socials i d'opinió.

Les identitats excloents a penes dissimulen la por a la llibertat i a la diversitat. I sempre deterioren la qualitat de la convivència i de la democràcia. A Catalunya, en un altre temps admirada per la vocació transversal i l'abast cívic del seu catalanisme, per exemple, es pot comprovar com ha anat prenent cos al caliu de l'enfrontament amb l'Estat una versió de l'independentisme que ja es nodreix de trobar traïdors a la causa fins i tot en les pròpies files. No es tracta només d'un mal símptoma. És també l'exclusió identitària un pèssim instrument per a construir una cosa nova, com revelen les peripècies del desafortunat 'procés', mentre resulta massa útil per als qui persegueixen la involució i la reculada. L'extrema dreta, amb el seu nacionalisme espanyol d'alé postfranquista, ha trobat una font d'alimentació impagable en una mena de conflicte identitari que els valencians, fills d'un país lingüísticament, culturalment i territorialment complex, coneixem bé.

Uns dies abans de la desfilada militar de Madrid, a la Comunitat Valenciana se celebrava el 9 d'Octubre, “festa nacional” d'una altra història i a una altra escala, la de l'antiga Corona d'Aragó, en una d'aqueixes Espanyes tan reals com diverses. En el seu breu discurs introductori a l'acte oficial que cada any es desenvolupa al Palau de la Generalitat Valenciana, la vicepresidenta Aitana Mas va reivindicar la commemoració com “una festa de trobada, una festa d'inclusió”. Representant del valencianisme polític d'esquerres com a integrant del Govern del Pacte del Botànic, Mas va recordar que la fundació d'un nova realitat institucional per part de Jaume I fa quasi vuit segles va ser fruit d'una victòria que també va suposar per a uns altres una derrota, va recordar els moriscos i els jueus (ignominiosament expulsats) com a víctimes d'episodis dels quals no podem enorgullir-nos i va assegurar: “Avui reivindiquem les Falles, els Moros i Cristians, el Misteri d'Elx, el Corpus, les Gaiates, la revetla de Sant Joan, els Peregrins de les Useres, els Carnestoltes i les Fogueres i, com no?, Sant Dionís, dia dels enamorats valencians, i la seua 'mocadorà', però també reivindiquem el 8 de març, el 'Friday for future', l'Orgull LGTBI, les Trobades de l'escola en valencià i el 'no a la guerra”.

La vicepresidenta va recordar que enguany es compleixen quatre dècades de l'Estatut d'Autonomia i va elogiar la vocació de “cohesió social” dels qui han contribuït al desenvolupament de l'autogovern, però va puntualitzar que la voluntat amb què es construeix la història “tendeix a oblidar la repressió, la por i les discrepàncies” i va recordar la mort de Miquel Grau, assassinat per un ultra en les albors de l'autonomia, i els atemptats amb bombes contra Joan Fuster, l'autor de Nosaltres, els valencians, de qui es commemora el centenari del naixement. Els espais històrics i de celebració, els afectes dels qui pensem i sentim diferent, poden trobar un agermanament, vingué a dir Aitana Mas, en una valencianitat inclusiva.

No era mera retòrica sinó una resposta solemne, perquè la vespra del 9 d'Octubre el líder del PP a la Comunitat Valenciana i president de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, que aspira a presidir la Generalitat, i la portaveu en les Corts Valencianes, María José Català, al seu torn aspirant a l'alcaldia de València, van anunciar en un acte públic que, si arriben a governar de nou (fet que, dit siga de passada, només podria ocórrer amb el concurs de Vox), promulgaran una llei de senyes d'identitat que prohibirà les subvencions o el finançament públic d'entitats que facen “apologia del separatisme” o “menyscaben l'autonomia” pel que fa a la “denominació del territori, bandera, himne i llengua pròpia”. No hi haurà lloc per a la discrepància o la dissensió.

Com l'espanyola en el seu conjunt, la dreta valenciana fa temps que només es mou ideològicament cap a endarrere. La llei de senyes d'identitat, una norma sectària com poques, inspirada per l'anticatalanisme visceral que encoratja les posicions reaccionàries des dels temps convulsos de la transició, va ser una de les últimes que va aprovar el PP quan se li escapava el poder de les mans i la primera que va derogar l'esquerra quan va arribar a la Generalitat Valenciana el 2015. Ara amenacen: “Ho tornarem a fer”. Tota una declaració d'intencions.