Quan vaig nàixer, no hi havia ni tauletes ni mòbils, i la televisió encara era en blanc i negre. Uns anys després, a casa va arribar la Radiola: la primera tele en color. Aquell aparell, que obligava els meus pares a fer-me alçar per canviar de canal, em va obrir una finestra al món més real, més viu, més divers. Era l’inici dels anys setanta, una dècada que començava a deixar enrere el blanc i negre de la dictadura i a recuperar, a poc a poc, els colors de la llibertat.
Eixa Espanya grisa, marcada per un pensament únic i per la prohibició de la diversitat, semblava quedar enrere. Reconeixer la pluralitat dels territoris i de les llengües havia estat considerat una blasfèmia, un delicte. La Radiola en color era, per a mi, la metàfora d’un temps nou: la vida recuperava matisos i la diversitat podia tornar a respirar.
Hui, però, sembla que alguns volen tornar-nos al blanc i negre. El Consell ha intentat desviar l’atenció de la seua nefasta gestió atacant les senyes identitàries dels valencians i obrint un debat fals. Han decidit radicalitzar el seu discurs contra la nostra llengua, fins i tot més que els seus socis de VOX. Les seues idees extravagants passen per proposar que a les PAU es trie entre castellà i valencià —quan això és inviable— o per eliminar del currículum de valencià els autors catalans. Una decisió absurda que mostra ignorància: mai a ningú se li ocorreria llevar García Márquez o Neruda de les classes de castellà.
Tot açò no és més que la cobertura d’una llei de falsa llibertat educativa que, en realitat, busca arraconar el valencià de les aules. Una norma que menysprea els criteris pedagògics, que desautoritza el professorat i que té com a objectiu fer desaparéixer la nostra llengua del sistema educatiu. Arriben fins i tot a insinuar que el professorat conspira per fixar una nota a l’alumnat i impedir que obtinga el C1. De veritat? Senyors del PP, deixen d’utilitzar la llengua dels valencians per amagar la seua pròpia desídia.
Jo, tanmateix, vull conservar la il·lusió de la meua Radiola. Aquella que convertia el món en color, que mostrava la diversitat i la riquesa de la vida. Vull continuar veient una pantalla plena de matisos, on la nostra llengua i la nostra cultura siguen un orgull i no una amenaça. Perquè el valencià és color, és vida, i mai podran esborrar-lo.