Mòbils o 'tauletes' en l'educació

Si ensenyem als estudiants de hui com ensenyem el dia d'ahir, els robem el demà. Per què faríem això?  Podem deixar l'ahir si tenim una ment oberta, escoltem els alumnes, i els permetem cocrear junts el que s'explora a l'aula; si els donem força com a pensadors i alumnes la curiositat i la capacitat dels quals de meravellar-se els porta a aprofundir en les seues investigacions, crea comprensió  i els obri a les incògnites que portarà el demà.

(John Dewey)

L'aprenentatge és un simple apèndix de nosaltres mateixos. Onsevulla que estiguem, està també el nostre aprenentatge.

(Shakespeare)

La nostra posteritat serà de pantalles

(Paràfrasi a un aforisme de Joan Fuster)

Ara que s'ha aprovat la nova llei d'educació (la LOMLOE) els privilegiats de la concertada, els catòlics de sempre, han tornat a donar la tabarra amb les seues impugnacions de sempre: les classes de religió no obligatòries ni avaluables en la mitjana per a l'accés a la universitat, l'educació en valors que inclouen el respecte a la igualtat de gènere i l'eutanàsia considerades per ells com a ideologies perverses i de la mort… etc. I, per descomptat, en el fons, el que volen són més diners. Però, no són els únics: els antipedagogs, reaccionaris i ignorants, tornen a traure la seua pedagogia periclitada com a croats i auguren el desastre total del sistema educatiu. No entenent el profund canvi i les incerteses pels quals la societat llisca acceleradament, segueixen ancorats en la pedagogia patrística i huitcentista que van beure durant el franquisme. Anacrònics i incultes, no saben que cada civilització, des de l'antic Egipte fins a l'actualitat, cada societat, va desenvolupar uns trets genuïns i diferencials en el currículum, tant en matèries, mètodes, organització curricular, didàctiques, avaluacions, perspectives polítiques… Hi ha hagut moltes pedagogies. No entenen els antipedagogs tampoc que ens endinsem en l'era del coneixement i l'aprenentatge amb moltes incerteses, i que les competències noves –ben enteses com el “saber”, i el “saber fer”, i no com una translació del “ser competitiu empresarialment”- comporten que el procés ensenyament/aprenentatge siga més flexible, inclusiu, interessant i creatiu. Es tracta també, precisament, que es veja potenciada la formació de ciutadans capaços d'avaluar el coneixement i desenvolupar el pensament crític per a contribuir a l'educació laica, científica i a l'ètica personal i ciutadana (que tanta falta fa).

Esperem que el que el que no es va aconseguir amb la LOGSE, per falta d'inversió i d'implicació d'un professorat pedagògicament imberbe i repetitiu, i pel boicot del PP, s'encarrile adequadament amb la LOMLOE. Veiem per exemple que la competència d'“aprendre a aprendre” implica entre altres qüestions que per fi l'alumnat responga a preguntes com què és l'argumentació; quines dimensions del treball científic s'aprenen argumentant; com dissenyar tasques de classe que promoguen l'argumentació; per què han de comprendre els arguments, proves, justificacions i conclusions; com les proves permeten distingir conclusions sustentades en dades d'opinions; per què l'anàlisi i crítica dels enunciats i resultats d'altres persones forma part del pensament crític… i quins elements ha de contindre un argument.

He posat d'exemple aquesta competència perquè, arran de l'aparició dels mòbils i tauletes, el raonament coherent i l'argumentació suficient per a explicar i demostrar alguna cosa ha quedat bastant col·lapsat en la conversa dels joves… i els majors (i ho dic per experiència). Els mòbils i internet són un gran invent –no n'hi ha dubte- perquè pots descarregar la teua memòria de moltes qüestions abans necessàries (jo de memòria ara només sé el meu telèfon); en la butxaca portes el món i més informació que la biblioteca d'Alexandria (cert que hi ha molt de fem, però per rebutjar-ho és necessària la competència abans citada). Sabem els perills que els mòbils i les tauletes impliquen: narcisisme incontrolat, manifestació de conductes d'assetjament i maltractament, insults, enganys, fraus, control entre les parelles, malentesos en els missatges per faltar el llenguatge no verbal i les inflexions de veu… i fins i tot per a molta gent problemes de salut física-psíquica al punt d'arribar a l'insomni, o crisi d'ansietat si s'obliden el mòbil a casa, o disminució del llenguatge i la seua ortografia i gramàtica, o problemes psicològics, o ‘habituació hipnòtica a la pantalla’ (no m'agrada la paraula “addicció”, tan estesa, perquè, al contrari del que defensen molts psiquiatres, aquest terme hauria de reservar-se per a aquells que es veuen impel·lits a repetir una acció tot i que la diversió ha cessat i té un cost tan alt que cap persona raonable l'assumiria).... 

No obstant això, el mòbil o les tauletes posseeixen vessants positius, perquè com va dir Jürgen Habermas, un dels filòsofs més importants del nostre temps, la tecnologia suposa la utilització de la racionalitat en funció dels fins. Sens dubte. Però un dels majors desafiaments amb què s'ha trobat el professorat és l'ús del mòbil en classe. Sé per experiència a quin punt és un distractor i boicotejador ‘invencible’, llevat que els prohibisques… però no estic per aqueixa faena. Molt d'alumnat -i són majors de 18 anys- estan sempre mirant-lo a l'aula per davall del pupitre. Ja pots explicar bé el tema, posar-li coratge, preguntar-los… que veus com estan hipnotitzats pel mòbil. Més: en una classe els vaig posar un documental preciós sobre el pintor Rafael –perquè era necessari- i vaig observar atònit i sense dir res com, excepte quatre alumnes, des de davall de cada pupitre emergia una llumeneta. Per això, és cada vegada més necessari ensenyar un ús responsable de les xarxes socials i internet. Si els ensenyes com buscar informació, com contrastar-la sempre, com discriminar la veritat de la falsedat, els estàs potenciant la seua capacitat d'aprendre i els estàs empoderant. 

Si qualsevol youtuber o influencer els sedueix a base de discursos roms i ximpleries com el ‘terraplanisme’ o el negacionisme davant la Covid, es tracta de guiar-los al fet que busquen informacions serioses i creuen documents, i que els exposen en públic. Clar que se'ls pot motivar més que una influencer! La memòria és molt necessària i sense memòria no hi ha coneixement ni raonament, però el que els prepararà per al dia de demà és com l'alumnat sàpia fer-se preguntes per a realitzar projectes coherents, i el poc que tarden i el ràpid i eficients que siguen a trobar les informacions. Igual que l'aparició de les calculadores va suposar la inutilitat de l'aprenentatge de moltes operacions matemàtiques llargues i complicades, hui és un absurd que un xiquet memoritze tots els rius, o les dates en que van nàixer tots els reis d'Espanya: n'hi ha prou a saber que tal rei és del segle XIV o XV i tindre unes idees generals dels esdeveniments d'aqueix segle i per què van succeir i quines lliçons ens donen per al nostre present. Quasi tota la resta, per a matisar i aprofundir a base de projectes, ho pot trobar en internet. Hi ha professors que en Twitter o en Instagram fan projectes per a Història o per a Filosofia. Els fan ser periodistes de l'actualitat del segle XV, que imaginen que estan allí, i que creen notícies i mapes conceptuals d'aqueix segle en grups.

La pedagogia per al futur ha desenvolupat moltes metodologies emergents i obertes, però cal reconéixer que el de l'ús dels artefactes tecnològics és un tema complicadíssim, i només amb l'educació i el suport des de ben xicotets del seu ús els podrem donar sentit ple i millorar l'aprenentatge. I, per cert, per raons que en un altre article desenvoluparé, crec que no podem liquidar tots els llibres de text; o que escriguen a mà: tot el contrari, per a concentrar-se, desenvolupar el control psicomotriu, memoritzar, i desenvolupar més connexions neuronals, és millor ser ‘amanuense’.

Carles Marco és pedagog i psicòleg.