‘De Nou’

La temptació de cada 9 d’Octubre és sempre mirar al passat, detenint-se en cada detall de la història que va forjar la nostra identitat com a comunitat i com a poble. És, potser, un dels efectes més hipnòtics que produeix la nostra solemne Senyera en recórrer els carrers de la ciutat durant la Processó Cívica en el seu històric traçat per la plaça de l'Ajuntament, el carrer Sant Vicent i el carrer de la Pau fins a arribar, sense cap pausa ni tradició artificialment afegida, fins al Parterre, on culmina el tradicional homenatge floral a Jaume I.

La passió i efusivitat dels valencians i valencianes que trauen el cap al carrer per a acompanyar el símbol primigeni de la nostra unió com a poble pot generar en alguns polítics i polítiques una idea confusa del que celebrem. Perquè sí, eixim al carrer cada 9 d’Octubre en una marxa ciutadana per a homenatjar el nostre naixement com a comunitat. I apel·lem als símbols perquè la nostra connexió amb el passat es fonamenta en unes tradicions que cal no oblidar. Però el fonamental de la celebració no és, o almenys no hauria de ser-ho, ancorar-se en una nostàlgia d'un passat que alguns malinterpreten sinó guanyar un futur conjunt sabent d'on venim. 

Aqueixa mirada llarga, cap al futur, és la que van aplicar les institucions durant els últims huit anys. En aquest temps, des de la Generalitat i l'Ajuntament construïm ponts cap a un demà conjunt en una comunitat més justa, sense privilegis i en la qual cabérem tots i totes. Vam teixir una xarxa de serveis públics, infraestructures, inversions i oportunitats laborals que projectara la nostra Comunitat cap als nous reptes que s'aveïnen i detinguera la deterioració al qual havien sigut sotmesos durant dècades. I sempre, sempre, des del principi de la igualtat. 

Vam posar, en definitiva, els fonaments per a la Comunitat Valenciana del futur, una regió on les oportunitats estigueren a l'abast de tots i totes sense distinció, sense que el codi postal fora determinant per a aconseguir les metes que cada habitant es proposara. I aqueix llegat, el de l'impuls del talent, la cultura i la innovació, és el que, estic convençuda, s'imposarà al parèntesi que ara s'obri a València. 

Un parèntesi protagonitzat per aquells als quals els continuen enlluernant les llums del passat i que s'obstinen no sols a rescatar-lo sinó a imposar-lo als qui, com la majoria de la societat valenciana, tenen ja la seua mirada posada en un futur que no renega de les seues tradicions però que tampoc són ostatges d'elles.

Perquè el millor futur per als valencians i valencianes no és, com ens pretenen fer combregar, una Comunitat on es beneficie a qui més té i on, per contra, es prive de drets i serveis als quals no tenen res. No és, tampoc, una ciutat més grisa, amb més contaminació, on el vehicle privat torne a cobrar protagonisme i on tots els projectes que ens van convertir en Capital Verda Europea acaben en el calaix. I molt menys un accent que divideix en comptes d'unir.

Fer Comunitat, fer València, no és destruir el progrés aconseguit en nom d'un passat mentider en el qual només caben alguns. Perquè, precisament, el que commemorem el 9 d’octubre és una altra cosa. És el naixement d'un poble, d'una comunitat on tots aportaven i que, des del principi, es va posar a treballar per a expandir el talent que atresorava. Aqueix sí que és el passat que hem de commemorar i tindre present per a continuar avançant i no el passat d'intransigència, paràlisi i reculada al qual ens volen portar de la mà d'uns socis preferents amb els quals se senten tan còmodes.

Estic segura que el camí del talent, de la igualtat, de la justícia social, del feminisme i de les oportunitats, el que ens porta al futur, tornarà obrint-se pas en el parèntesi que se'ns obri de reculada. Perquè aquesta Comunitat i aquesta ciutat han avançat juntes moltíssim temps, aconseguint metes que semblaven impossibles. 

Aquest és el repte que ens hem de marcar i amb el qual estic plenament compromesa. Aquesta és, de fet, la Senyera que em representa i la que representa a la majoria de valencians i valencianes. Aquesta és la nostra vertadera història i el passat amb el qual tenim un deute: continuar mirant cap al futur, cap al progrés.