Oposició contrafàctica

I si haguera passat una altra cosa? A la dreta espanyola li hauria agradat. Fins a l'extrem que el seu discurs d'oposició es basa en una fantasia contrafàctica que no té res a veure amb la realitat. Les dades del mercat laboral en 2021, amb el major descens de l'atur des del 2005 i la creació de 840.700 llocs de treball, estan lluny del desastre que Pablo Casado, els seus mentors ideològics i els seus “mariachis” mediàtics profetitzaven. 

Per això resulta tan estrident la seua reacció, amb arguments que retorcen les xifres i les estadístiques per a criticar allò que realment no ha ocorregut. Aplicar la política d'esquerres de no deixa ningún endarrere en una crisi de l'envergadura de la que ha generat la pandèmia de la COVID-19 no ha conduït a la catàstrofe, com el PP i l'extrema dreta esperaven. És més, la cobertura social, els expedients de regulació temporal d'ocupació que han protegit els llocs de treball, la xarxa d'ajudes als més vulnerables, amb la ingent injecció de fons públics que implicaven, han salvat el teixit productiu i, cosa que és més important, han apuntalat una cohesió social que ja estava malparada pels efectes de la denominada “austeritat”, les retallades en els serveis públics, el rescat multimilionari de la banca (que encara no s'ha digerit, vegeu la Sareb) i la salvatge devaluació interna executada en la gran recessió del període 2008-2013. 

Amb tots els matisos necessaris, la política del Govern d'esquerres, aqueix que havia de naufragar segons les expectatives dels guardians del dogma i els apòstols de la reacció, ha esmorteït la brutal envestida de la crisi. A més de veure repuntar l'ocupació i la recaptació tributària, l'economia espanyola ha accelerat el seu creixement, amb un augment del 5% del PIB en 2021 que fa preveure, malgrat l'impacte de la sisena ona de la pandèmia, que es revertirà enguany la caiguda del 10,8% patida en 2020 com a conseqüència d'allò més dur de l'emergència sanitària mundial. Ara, els fons europeus (que la dreta tracta de sabotejar de la manera més vergonyosa) han de contribuir decisivament a una recuperació que implica canvis de gran transcendència en l'economia i la societat, basats en noves prioritats orientades a la lluita contra el canvi climàtic, la sostenibilitat i el reforç de la sanitat pública i de les cures. 

Es tracta d'una bona notícia que senta fatal a l'estratègia de demolició dels qui apostaven per l'hecatombe. Casado assegura que el Govern maquilla les estadístiques, que el descens de l'atur és debut a l'ocupació pública i no al sector privat (quan aquest ha tornat pràcticament als nivells del 2019) i que l'Enquesta de Població Activa no reflecteix (com no ho feia abans) els empleats encara acollits a algun ERTO, els autònoms en cessament d'activitat i les persones que han deixat de buscar treball. El fet, no obstant això, és que el mercat laboral ha superat els 20 milions d'ocupats i que l'atur ha baixat fins al 13,3%, la menor cota en quasi una dècada i mitja. 

No hi ha lloc, sens dubte, per al triomfalisme, entre altres coses perquè una quarta part de l'ocupació és temporal, el gran defecte del mercat de treball a Espanya al qual pretén fer front la reforma laboral pactada per la vicepresidenta Yolanda Díaz amb les dues principals centrals sindicals i les organitzacions empresarials, pendent que els socis parlamentaris del Govern deixen d'especular amb allò que podria haver sigut i la secunden en el Congrés. Però és una bona base per a perseverar en polítiques reformistes i redistributives, basades en el convenciment que la lluita contra la desigualtat i la pobresa no és només una cosa socialment desitjable sinó la millor manera d'aconseguir la recuperació econòmica.

D'això es va parlar fa uns dies a la Universitat de València, on es va presentar el llibre d'Adrián Todolí Los efectos positivos de los derechos laborales en la economía. “S'ha augmentat el salari mínim i això no ha creat desocupació, en altres països també ho han acreditat”, va emfatitzar aquest professor de Dret del Treball que propugna modernitzar el discurs i esborrar de l'imaginari col·lectiu aqueixa idea sacralitzada per la doctrina neoliberal que l'única via de creixement econòmic consisteix en la desregulació i els salaris baixos.

Thomas Piketty ho ha analitzat a fons en els seus influents assaigs, com el seu últim llibre Breu història de la igualtat. En la seua opinió, aquesta crisi pot suposar una oportunitat si es recupera la idea que històricament “la vertadera font de prosperitat econòmica és el moviment cap a la consecució de més igualtat, tant política, com social i econòmica”. El repte consisteix a millorar les institucions de la política i de la societat i abandonar la mentalitat fatalista que el capitalisme no canviarà mai.