La rebaixa d'impostos de Ximo Puig, en el seu context

La confusió del món sembla accentuar-se en alguns moments. Ara mateix, acaba d'aconseguir el poder l'extrema dreta a Itàlia, mentre al Brasil l'expresident Lula da Silva es disposa a desallotjar el més ultra dels governants. La Comissió Europea defensa que cal intervindre els beneficis “caiguts del cel” dels bancs i de les empreses d'energia i apujar impostos als que més tenen i a les grans empreses per a fer front a la inflació i a la crisi derivada de la invasió d'Ucraïna per les tropes de Putin, mentre al Regne Unit la nova primera ministra, la conservadora Liz Truss, fa tot el contrari, aplica una rebaixa fiscal que sembla treta de les receptes més radicals de Margaret Thatcher i enfonsa l'economia britànica. Els dogmes de l'era neoliberal ja no funcionen enmig de les turbulències polítiques, econòmiques i socials d'una crisi de la globalització com la que estem experimentant.

Seria difícil entendre moltes de les coses que passen sense posar-les en aquest context. També la decisió del president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, de rebaixar enguany, en la part en què té competències, l'IRPF a les rendes inferiors a 60.000 euros. L'anunci ha sacsejat la política espanyola aquesta setmana, ha descol·locat l'oposició i, enmig de la polèmica per la insistència de la dreta en la rebaixa fiscal, ha disgustat el Govern, que no obstant això ha acabat anunciant un acord entre el PSOE i Unidas Podemos per a rebaixar en la mateixa línia l'IRPF dels sous baixos (rendes de menys de 21.000 euros), encara que també per a augmentar la pressió sobre les rendes de més de 200.000 euros, amb un impost provisional de “solidaritat” sobre els patrimonis que superen els tres milions d'euros. 

La revisió fiscal de Puig pretén “compassar l'IRPF a l'efecte de la inflació, intentant protegir la capacitat adquisitiva de les rendes baixes i mitjanes, almenys, en la part de les mateixes que es destina a pagar aqueix impost”, ha explicat en aquest mateix diari l'economista José Antonio Pérez, que afegia: “No està baixant l'impost, està evitant que puge”. El president va concretar la reducció impositiva en el debat de política general en les Corts Valencianes, dies després que el seu homòleg d'Andalusia, Juan Manuel Moreno, seguira els passos de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, també del PP, per a suprimir l'impost sobre el patrimoni, entre acusacions del mateix Puig i d'uns altres, de “dúmping fiscal”. I es podria pensar que la iniciativa del cap del Consell valencià n'era una resposta, però la veritat és que Puig ja havia anunciat, sense detallar-la, la “revisió fiscal” unes setmanes abans. “Uns baixen impostos als més rics, ací s'ajuda a arribar a final de mes la majoria de la societat”, va assegurar per a defensar les seues mesures, dissenyades amb caràcter progressiu, de manera que 101 dels 150 milions d'euros d'estalvi previstos es produiran entre els contribuents de menys de 30.000 euros de renda anual. 

La veritat és que el Pacte del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, es va trobar l'any 2015, quan va arribar al govern de la Generalitat Valenciana, amb el sistema fiscal més regressiu entre les comunitats autònomes a Espanya, fruit de dues dècades de governs del PP, i li va donar la volta. Sota un camuflatge de deduccions de poc abast, els governs de la dreta feien pagar més IRPF a les rendes mitjanes i baixes i exigien menys contribució a les rendes altes i les grans fortunes. Un informe d'experts sobre la reforma tributària ho explicava així: “Contrastant els tipus de l'escala valenciana i els de la resta d'escales, inclosa l'estatal complementària, immediatament s'observa que el valencià és el tipus més alt de tots sobre els dos primers trams de renda, fins als 12.450 euros, igualant-se també als més alts per al tercer tram de renda, fins a 17.000 euros. En canvi, queda entre els més baixos per als nivells superiors de renda, amb l'efecte innegable, doncs, que l'IRPF resulta a la Comunitat Valenciana més regressiu que en el conjunt de territoris autonòmics, en gravar més els nivells més baixos de renda i en menor proporció que les altres autonomies els nivells més alts de riquesa”.

Davant aquesta situació heretada, a finals del 2016 el nou govern d'esquerres va escometre una reforma dels impostos que va revertir la situació, va situar per davall de la mitjana els tipus per a les rendes de menys de 55.000 euros i els va portar per damunt de la mitjana per a rendes de més de 60.000 euros, amb incidència creixent en aquelles que superen els 90.000, els 120.000 i els 175.000 euros. L'aleshores conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, ho va explicar així: “La nova tarifa autonòmica de l'IRPF suposa un fet determinant, ja que per primera vegada a la Comunitat Valenciana es fa realment efectiva la progressivitat de l'escala autonòmica de l'IRPF”.

Amb l'argument de la justícia tributària, l'any 2020, en una tibant negociació dels Pressupostos de l'any següent forçada per la llavors vicepresidenta Mónica Oltra, de Compromís, el Pacte del Botànic va elevar més els impostos als més rics, mitjançant una pujada que afectava el 0,6% dels contribuents amb un pes del 14% sobre allò recaptat, va millorar les deduccions al lloguer d'habitatge i va introduir un gravamen sobre les empreses elèctriques, entre altres mesures.

En el debat de política general en què Ximo Puig ha anunciat la rebaixa d'impostos a rendes mitjanes i baixes, l'últim debat d'aquesta mena de la legislatura atés que en uns mesos se celebraran eleccions autonòmiques, les tres formacions de l'esquerra valenciana han aprovat una resolució en què declaren la intenció en pròximes reformes d'“augmentar la contribució de les rendes més altes”. Si aqueix increment s'haguera introduït ja en la revisió que ha anunciat Puig enguany, si l'actual conseller d'Hisenda, el socialista Arcadi España, s'haguera trobat en la necessitat de negociar contrapartides amb els seus socis de Govern, la iniciativa, que no trenca el plantejament fiscal del Pacte del Botànic (entre altres coses, perquè manté els impostos de successions i de patrimoni), s'hauria situat ja en la mateixa senda que finalment ha emprés el Govern d'Espanya: retallada d'impostos per baix i pujada per dalt de l'escala. Probablement això hauria ocorregut si Compromís no estiguera travessant una fase de recomposició després de la traumàtica dimissió d'Oltra. I tal vegada hauria resultat més intel·ligible per a l'esquerra en un món on creix la preocupació per l'augment de la desigualtat i en el qual organismes internacionals poc proclius promouen polítiques redistribuïdes. De fet, Podem s'ha pronunciat en aquest sentit, el d'inclorue un augment impositiu per a les rendes més altes, de cara a la negociació dels Presupostos del 2023. En tot cas, la del Govern valencià no és, en absolut, una rebaixa d'impostos per als rics.