La ultradreta com a rèmora policial

Més que un partit, és un grupuscle. Es presenta com a portaveu de “l'autèntic patriotisme espanyol” i el seu poc reeixit proselitisme s'empara en aquest lema: “Uneix-te a la resistència”. No obstant això, el líder d'aqueixa “resistència” antisistema porta algunes dècades, d'ençà dels temps convulsos de la Transició a la democràcia, massa prop del sistema, concretament de la Policia Nacional i d'alguns dels seus comandaments. Tant, que ha rebut diverses distincions i reconeixements policials, bé de la seua persona, bé de l'empresa de seguretat privada de la qual és propietari, malgrat que un rosari d'incidents xenòfobs, homòfobs, d'odi cap a “rojos”, “catalanistes” immigrants i demòcrates en general, en decoren la trajectòria. España 2000, que així es diu l'organització a què va donar forma de partit en els primers anys d'aquest segle, és una fracció minúscula amb base a València el programa de la qual consisteix a liquidar l'Estat de les Autonomies, així com les “institucions florer” de La Casa Reial, el Senat i les diputacions; expulsar “els excedents d'immigració”, situant “els espanyols primer”; acabar amb la Unió Europea perquè, textualment, “l'acostament de Rússia a Europa és una oportunitat per a millorar la nostra economia i la nostra independència”; estimular la natalitat i el model tradicional de família enfront de la crisi demogràfica, i eixir de l'OTAN.

España 2000 ha sigut i és el nucli neofeixista des del qual s'han agitat amb gran impunitat la majoria dels episodis d'agressivitat de la ultradreta als carrers de València. I hi ha hagut moments en què aqueixa agitació ha sigut molt intensa, des de la manifestació de 2002 contra els immigrants al barri de Russafa, que va acabar en greus enfrontaments de grups antifeixistes amb els antidisturbis, fins a una marxa al barri de Benimaclet fa poc més d'un any en què es van exhibir banderes franquistes. En algunes ocasions, les seues provocacions han arribat als carrers de Madrid, com en la manifestació que al setembre del 2021 va recórrer el barri de Chueca i en què es van corejar lemes homòfobs i insults contra el col·lectiu LGTBI, al final de la qual va pronunciar una arenga el seu líder, José Luis Roberto.

El personatge que sosté des de fa tant de temps aqueix grupuscle va ser detingut en temps de la Transició per la col·locació de dos explosius contra un acte nacionalista a València però mai va ser condemnat per això. A més de negocis amb empresaris russos, ha tingut un gimnàs que va ser investigat per promoure campionats de valetudo, una modalitat de lluita en la qual es permet pràcticament tot. En 2004, l'Audiència de València va confirmar una sentència anterior d'un jutjat penal per la qual va ser condemnat a un any de presó per presentar un testimoni fals en un judici de faltes per un accident de trànsit. Ha defensat com a advocat alguns dels ultres acusats per les agressions del 9 d'Octubre del 2017 contra una manifestació convocada per organitzacions valencianistes i d'esquerra. Entre 2000 i 2011, va exercir de cap dels serveis jurídics i secretari general de l'Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne, època en què va protagonitzar una polèmica amb altres formacions d'extrema dreta que el criticaven per propugnar la concessió de permisos de residència a dones estrangeres per a exercir la prostitució mentre la seua organització política eixia al carrer a denunciar l'arribada massiva d'immigrants a Espanya. 

Una figura amb aqueix currículum és l'advocat de l'acusació particular contra Mónica Oltra en el cas de la gestió d'una denúncia per abusos del seu marit a una menor tutelada pel qual va dimitir la vicepresidenta valenciana. En la seua acadèmia de preparació d'aspirants a entrar en la Policia Nacional ha exercit de professor Ricardo Ferris, destituït recentment com a inspector cap de la comissaria Centre de València per la Direcció General de la Policia després que es van fer públics els missatges xenòfobs que va difondre en un acte organitzat per Vox en el qual va sostindre, malgrat que ho desmenteixen totes les estadístiques oficials, que “la pràctica totalitat dels detinguts per la Policia i la Guàrdia Civil són estrangers”.

La combinació de negoci personal -la seua empresa, Levantina de Seguridad, factura sis milions d'euros a l'any-, activisme d'ultradreta i proximitat a la Policia no és casual. José Luis Roberto ha posat sempre molt d'èmfasi a ressaltar les distincions o suposades distincions rebudes de les forces policials, com la que en 2017 va atorgar el llavors ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, del PP, a uns dels seus vigilants jurats, o la “menció d'honor” que en 2019 va lliurar el Govern de Pedro Sánchez al CEO de la seua empresa de seguretat per la “llarga i llorejada trajectòria professional de l'empresa valenciana pionera en seguretat privada des de fa més de 30 anys”. Per això no és suficient que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, reaccionara a la concessió d'un premi a Roberto per part de la comissaria de Paterna, on resideix el dirigent extremista i on la seua empresa exerceix la vigilància privada d'una urbanització, assegurant que va ser una acció “individual” del comissari que no es correspon amb “els valors i la filosofia de la Policia Nacional, d'un cos de seguretat de l'Estat en un país democràtic”. I resulta francament decebedor que el Govern responga a una pregunta del senador Carles Mulet limitant-se a afirmar que la Policia no ha concedit “cap reconeixement oficial” al líder d'Espanya 2000 perquè es tracta de distincions que no estan recollides ni en la “normativa pròpia” de la Policia Nacional ni “de manera institucional”.

Ja és hora d'aclarir quines són les complicitats que revelen tals homenatges, siguen “oficials” o no; si aqueixa rèmora ultradretana adherida al Cos Nacional de Policia es nodreix d'ell i fins a quin punt suposa una amenaça per a la convivència democràtica. Potser ens trobem davant d'un problema enquistat d'ordre públic.