La Generalitat celebra 40 anys d’autogovern reclamant la descentralització de l’Estat

El Govern valencià vol recuperar l’esperit de consens que va possibilitar la redacció de l’Estatut d’Autonomia, la norma d’autogovern valencià que compleix el mes vinent 40 anys. L’executiu autonòmic centra la commemoració de l’aprovació de la carta legislativa en la cerca d’un clima de participació pública en la política i en la defensa d’un estat més descentralitzat, equitatiu i federalista, considerant aquesta horitzontalitat una palanca per als drets socials.

Les competències que es van assumir amb l’autogovern són hui els pilars de l’estat del benestar, apuntava la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, en el primer dels actes que marquen el 40 aniversari. Al Palau de les Comunicacions, antiga seu de Correus a València, els membres del Consell han reivindicat la recuperació del dret civil propi, unes infraestructures que vertebren el territori, el Corredor Mediterrani i la reforma del sistema de finançament autonòmic; quatre eixos crucials per a avançar en autonomia legislativa que depenen del Govern central. “L’autogovern és un esforç permanent”, recalcava la titular de Participació, que ha recordat la mobilització social per a recuperar la democràcia després del franquisme i aprovar la norma autonòmica.

En una línia similar es manifestava Joan Lerma, primer president de la Generalitat Valenciana amb l’Estatut, que ha volgut bandejar una visió idíl·lica de la transició i del clima en què es va aconseguir la norma. “De ser una de les primeres autonomies a reivindicar-se, vam passar a ser el nové estatut que es va aprovar”, ha assenyalat, recordant l’oposició al reconeixement com a nacionalitat històrica i les negociacions de ‘la via valenciana’. L’expresident socialista ha reclamat als representants polítics “no repetir els errors” en la tramitació de l’Estatut, fent referència a la “confrontació”, que va retardar la norma. Amb tot, ha reivindicat, les negociacions van permetre accedir al màxim grau d’autonomia possible.

Joan Sifre, comissionat per a l’aniversari en reconeixement a la seua tasca sindical, ha apel·lat a la necessitat de “implicar a tota la ciutadania en un Estatut que és seu” i a treballar per “fer país”: “Conéixer el territori, la gent i els costums” i agafar “el compromís moral d’assumir la veu d’un poble”, en al·lusió als versos d’Estellés.

Els dirigents del Govern valencià han reivindicat un model d’estat més federal i descentralitzat que possibilite el desenvolupament de l’autogovern. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha insistit en l’agenda federal que va presentar dilluns passat, sota el lema de “l’Espanya polifònica” i a superar els centralismes “ineficients”. El dirigent apunta que de l’Estatut emana “l’obligació de respectar identitats diverses, eliminar greuges territorials i superar els centralismes”. Així, ha cridat a “fer país” reivindicant una “Espanya d’Espanyes, més justa i integradora amb les diversitats” i a treballar per la igualtat i la sostenibilitat.

La primera de les celebracions del 40 aniversari ha analitzat amb diversos vídeos el passat i el futur de la norma valenciana. La mirada cap endarrere recorda l’esforç i l’empenyiment social per a consensuar el text de l’autogovern; la mirada cap avant vol dibuixar un horitzó d’oportunitats, divers i igualitari. Malgrat la crida a la unitat i al consens, els representants de la dreta parlamentària no han volgut assistir a l’acte, adduint que el lema “fent país” és una defensa de l’independentisme. Sense esment explícit, el president apuntava: “O caminem junts o ens perdrem pel camí”.

La via valenciana

El 1978, any en què s’aprova i ratifica la Constitució Espanyola, la Comunitat Valenciana ja tenia reconeguda la preautonomia i va poder constituir el Consell Preautonòmic, aprovat pel Consell de Ministres, però va tardar quatre anys a tindre la carta d’autogovern i constituir la Generalitat Valenciana. La iniciativa autonòmica va arrancar el 1978 i es va topar amb nombrosos obstacles polítics per a l’aprovació fins al 1982, com l’aplicació retroactiva dels requisits addicionals de Llei orgànica reguladora del referèndum i els acords autonòmics del 1981, que no van permetre al Consell seguir la via de l’article 151 de la Constitució. Aquesta via és coneguda com la via ràpida, que permetia més nivell d’autogovern i va ser exercida pel País Basc, Catalunya, Galícia i Andalusia. Les negociacions posteriors van donar lloc a la coneguda com a “via valenciana d’accés a l’autonomia”; això és, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia per la via de l’article 143 de la Constitució i la tramitació simultània d’una Llei orgànica que transferia competències estatals a la comunitat autònoma per equiparar-la a les que sí que havien accedit a l’autonomia per la via de l’article 151.