Acomiadament del director d’un centre de majors “caòtic” en plena onada COVID: errades “greus, voluntàries i constants”

L’acomiadament del director de la residència de majors de Manises (València), gestionat per l’empresa del constructor Enrique Ortiz, un dels finançadors confessos del PP, ha destapat la desastrosa gestió de la crisi sanitària de la COVID-19 durant els primers mesos de la pandèmia, en la primera i virulenta onada del virus que va afectar especialment els centres geriàtrics. L’acomiadament es va declarar improcedent en primera instància per la magistrada substituta del Jutjat Social número 16 de València, però el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha anul·lat la sentència per la “tècnica processal deficient”.

El responsable del centre de Manises, amb una capacitat màxima per a 124 residents, va rebre la carta d’acomiadament el 28 de maig de 2020 per “indisciplina o desobediència en la faena” i la “comissió de faltes laborals molt greus”. “Ha infringit la confiança depositada per l’empresa per la seua mala gestió” després d’“incompliments greus voluntaris i constants” detectats en múltiples visites d’inspecció interna de la firma Centros Residenciales Saba SLU. A pesar que els serveis centrals de l’empresa van donar instruccions perquè els directors de les seues residències dugueren a terme un seguiment dels casos de COVID-19 en el centre i, malgrat les repetides peticions, el treballador “no havia remés a la data de l’acomiadament cap dada a la direcció”, assegura la firma en el seu recurs. 

En diversos correus electrònics, una responsable del Departament de Recursos Humans va reiterar la petició de les dades, sense obtindre resposta. El 2 d’abril del 2020, arran de la detecció del primer cas de coronavirus en el centre, la directora d’operacions de Saba va acudir a la residència de Manises i va observar que uns quants empleats no usaven màscara, per la qual cosa va recriminar el director del centre. 

Cinc dies més tard, ja amb 11 casos de coronavirus diagnosticats, una responsable del servei de prevenció de riscos laborals de la firma va detectar altres incidències en l’organització de les instal·lacions i l’ús dels equips de protecció individual (EPI). “Una persona accedia a la zona de més perill de contagi (...) sense mitjans adequats”, ressenyava. A més, una auxiliar “va dir que no sabia què era una màscara FFP2”. “Les auxiliars li van transmetre la seua por a contagiar-se i propagar el virus entre els altres treballadors o residents”, segons el relat de l’empresa. 

Un “centre caòtic”

La responsable del servei de prevenció de riscos laborals també hagué de recriminar “personalment” l’equip tècnic i d’infermeria després d’haver observat “males pràctiques en els moments de descans dels treballadors sense respectar les distàncies de seguretat”. 

El 17 d’abril, quan ja hi havia hagut quatre defuncions en el centre, la gestora d’operacions va visitar la residència i va detectar que no s’havien sectoritzat les instal·lacions, tal com havia ordenat l’empresa, i que “els treballadors en aquell moment no portaven EPI”. Dels cinc ancians contagiats i traslladats a l’Hospital de Manises aquella jornada, un dels residents “no portava màscara” i una treballadora només portava guants i màscara quirúrgica (“i no del tipus FPP”). A més, “l’entrada i l’eixida per a tirar el fem era comuna i es van advertir unes ulleres integrals disposades per a ser tirades”. 

El 22 d’abril, la directora d’operacions de l’empresa torna al centre i observa una treballadora de la neteja traslladant residus “de manera incorrecta”, amb “excés de fem” i “contacte amb l’uniforme”. D’altra banda, “s’havia donat instruccions” de retirar el gel hidroalcohòlic de l’entrada.

Sis dies després, desembarquen en la residència membres del Departament de Salut de Manises, juntament amb dos responsables de l’empresa, per comprovar la sectorització i la ubicació dels residents categoritzats. El 29 d’abril, la gestora d’operacions de Saba, hi torna per comprovar si s’havien esmenat les irregularitats i constata que la sectorització era incorrecta. 

Per si no fora prou, l’endemà, el coordinador de cuina de Saba va a la residència i observa “un centre caòtic en què els empleats no tenen clars els protocols ni l’ús d’EPI”.

Fins a “44 incompliments” detectats en un dia

El 2 de maig, la gestora d’operacions de l’empresa “observa fins a 44 incompliments”, entre altres, “registres desactualitzats o mal emplenats”, zones roges “no separades amb paravents, auxiliars esmorzant juntes sense distàncies, sala de desinfecció d’ulleres i pantalles plena d’andròmines i bates escampades pel centre”. 

El 4 de maig, un infermer de l’Hospital de Manises “detecta falta de material”, fet que comunica al director del centre, a pesar que l’endemà passat “no s’havia cursat sol·licitud d’alta al departament de compres de l’empresa”. El 6 de maig, una última visita detecta “noves irregularitats”, com una treballadora en recepció sense pantalla protectora, “mala uniformitat i ús d’EPI pels auxiliars, defectes d’informació sobre neteja i diferències en estoc”. 

El director del centre de Manises argumentava que el 27 de març la Conselleria de Sanitat va inspeccionar el centre “i va mostrar conformitat amb el protocol COVID-19”. També va aportar correus electrònics amb el personal d’operacions de Saba en què reclama material divers i informa sobre deficiències en la formació en línia que havien rebut els treballadors, a més de sol·licitar personal i ajuda. L’home defensa que “duia a terme un control diari d’actuacions amb relació al seguiment de la incidència del COVID-19” que remetia als tècnics del departament de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat, “amb còpia a la gestora d’operacions de l’empresa”. 

Una sentència amb “defectes greus” 

La sentència que va declarar improcedent l’acomiadament (amb la possibilitat de readmetre el treballador o abonar-li una indemnització de 41.199 euros) afirma que les irregularitats a què al·ludeix la carta d’acomiadament són “massa genèriques, vagues i inconcretes”, ja que no detallen “qui eren els afectats per la pretesa falta d’informació i instruccions que s’atribueixen al director”. 

No obstant això, la Sala social del TSJ-CV considera que la sentència “pateix defectes greus”. Així doncs, la fonamentació jurídica recull les al·legacions dels nou testimonis “però sense traslladar al relat fàctic la convicció aconseguida per la magistrada” després de la valoració de la prova. 

A més, la carta d’acomiadament “no pot qualificar-se de genèrica ni inconcreta pel fet de no fer constar el nom de cada treballador, perquè s’identifica amb claredat el dia i l’organització deficient del qual es responsabilitza el director”. “De la lectura de la sentència”, rebla el TSJCV, “no és possible saber quin o quins són els fets que la magistrada entén [que] s’han acreditat”. 

Així doncs, la secció primera de la Sala Social del TSJ-CV ha estimat el recurs de l’empresa Centros Residenciales Saba SLU i ha anul·lat la sentència, i retorna les actuacions al jutjat perquè la magistrada dicte una altra sentència en què “s’esmenen les deficiències”.