Així és el projecte d’ampliació del port de València: incompleix la DIA del 2007, afecta avifauna protegida i derroca el far històric

El projecte constructiu del moll de contenidors per a la polèmica ampliació nord del port de València preveu un reguitzell de qüestions de què mai s’havia parlat, algunes de les quals xoquen frontalment amb la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007 pel fet de no estar previstes.

Malgrat tot, Ports de l’Estat va donar el vistiplau fa poc a la viabilitat tècnica de la infraestructura, això sí, amb certificació prèvia que “el projecte no requereix sotmetre’s a un altre procediment ambiental, amb caràcter previ a l’aprovació d’aquest”, una cosa que serà difícilment justificable tenint en compte les dades que es desprenen del document que l’Autoritat Portuària de València (APV) va penjar dimecres en la seua pàgina web.

Segons la memòria, “la zona d’actuació es localitza en la dàrsena nord del port de València i principalment es refereix a la construcció de les infraestructures necessàries per a la creació d’una terminal de contenidors de 137 hectàrees de superfície i 1.970 m de línia d’atracada”.

Per dotar la dàrsena dels calats necessaris que permeten l’accés al nou moll del vaixell més gran de disseny, i per optimitzar el volum de material extret per a la formació dels futurs rebliments de la terminal, “es fan dragatges a diferent profunditat en la dàrsena (-24 metres) i en l’avantport (-28 metres)”.

En aquest punt es detecta la primera contradicció respecte de la DIA del 2007, en què l’alternativa seleccionada estableix “dragatge de la dàrsena a -18 metres”, tal com recull la mateixa memòria.

Prèviament a aquestes obres, segons el projecte, “es durà a terme la retirada del contradic nord i les motes emergida i submergida que se situen actualment en la dàrsena”. També es requereix “la demolició d’estructures i la retirada d’instal·lacions i materials del moll de creuers actual, així com el reflotament d’11 calaixos almenys dels 16 que el formen”. Per completar les necessitats de farciment, “es dragarà en el port de Sagunt i en un préstec marítim, juntament amb aportació de material des d’altres procedències”.

Aquest és un altre dels punts delicats del document, ja que la DIA del 2007 estableix un màxim de 19 milions de metres cúbics de material de rebliment per a construir els nous molls, mentre que el projecte actual preveu la utilització de 25,6 milions de metres cúbics, 6 més del que es preveia.

D’aquests, 14 milions procedirien de les dragues fetes en les aigües arrecerades del mateix port de València, 9,4 milions de dragues en aigües interiors del port de Sagunt i 2,5 milions procedents d’un jaciment d’arenes en una parcel·la marítima a unes 17 milles nàutiques del port de València, davant de la costa de Cullera (València).

No obstant això, aquest recurs no està previst per a aquesta finalitat, tal com reflecteix el document mateix, sinó per a la regeneració de platges: “El Butlletí Oficial de l’Estat núm. 237, resolució de 20 de setembre de 2013, de la Secretaria d’Estat de Medi Ambient, formula declaració d’impacte ambiental del projecte ‘Extracció d’arena en aigües profundes de València per a alimentació de platges (València)”.

No diu res d’una altra mena d’usos, encara que això no és problema per a l’APV ja que, segons el projecte, “es pot deduir que es podria emprar la capa superficial de 0,5 metres per a les obres en projecte i deixar la resta per a la regeneració de platges”. Aquesta capa superficial suposa “un volum important, però no és possible definir-ne amb precisió les característiques geotècniques sobre la base de les dades disponibles”.

El document reconeix també possibles afeccions a l’avifauna protegida que no estan previstes en la DIA del 2007: “Pel que fa a l’avifauna i a mamífers marins, convé destacar que no ve recollit dins de la DIA. No obstant això, es considera un factor a tindre en compte durant les obres. En el cas de l’avifauna, hi ha constància de la nidificació de determinades espècies protegides durant uns períodes determinats de l’any en la zona del projecte. Durant la fase de construcció aquest factor podria veure’s afectat, per la qual cosa es considera necessari fer-ne el seguiment”.

Demolició del far històric

Una de les novetats que inclou el projecte és la demolició del far històric, del qual es construirà una rèplica en un lloc per determinar. Segons el projecte, “per augmentar la seguretat de la maniobra dels vaixells, s’ha dissenyat la retirada de la plataforma del far de manera que es prolonguen les alineacions dels dics nord i est”. Això implica “la retirada dels blocs de fonamentació i protecció, així com dels murs i els edificis existents actualment en la zona”.

L’antic far de València “es vol mantindre com a imatge del port, malgrat que no està en ús, i s’ha valorat la possibilitat de traslladar-lo”. Per a això, “l’empresa Intemac ha fet un estudi en què analitza la viabilitat d’aquest trasllat, i ha conclòs que no es considera viable excepte condicionants no tècnics que exigisquen mantindre’l, i en aquest cas serien necessàries operacions complexes i costoses per al trasllat, la reconstrucció i/o la reparació”. Per això, s’ha optat “per construir una rèplica en una nova localització”.

Com a objectiu de disseny, “la geometria i l’acabat del nou far ha de reproduir al més fidelment possible l’aparença del far antic”. Aquesta geometria “s’ha obtingut de recents inspeccions, de la consulta del projecte de construcció del far original de València (1890), així com del projecte constructiu relatiu al trasllat al seu emplaçament actual (1928)”.

A més, afig que la torrassa i la llanterna del far actual es recuperaran i es reinstal·laran en el nou far: “El far nou es consolida sobre una base de formigó armat sobre la qual s’instal·la el tub metàl·lic que constitueix l’estructura interior i cos d’escala. L’exterior es completa amb formigó armat que donarà la forma de tronc de piràmide octogonal al fust. Per al revestiment, es preveu l’ús de carreus i maçoneria recuperada del far actual. El far mantindrà les instal·lacions d’enllumenat, baixa tensió, presa de terra i parallamps”.

542 milions i quasi 5 anys d’obres

Quant al pressupost, “una vegada aplicats els preus als mesuraments de les diferents unitats d’obra, s’obté un pressupost d’execució material de tres-cents setanta-sis milions huit-cents noranta-set mil cent deu euros amb trenta-quatre cèntims (376.897.110,34€)”.

Aplicant a aquesta xifra els percentatges del 13% de despeses generals i 6% de benefici industrial, s’obté el pressupost d’inversió, “que ascendeix a la quantitat de quatre-cents quaranta-huit milions cinc-cents set mil cinc-cents seixanta-un euros amb trenta cèntims (448.507.561,30€)”.

Si a aquesta xifra s’aplica “el 21% d’IVA corresponent s’obté el pressupost d’execució per contracta que ascendeix a la quantitat de cinc-cents quaranta-dos milions sis-cents noranta-quatre mil cent quaranta-nou euros amb dèsset cèntims (542.694.149,17€)” a sufragar per les arques públiques.

El termini previst per a l’execució de les obres descrites en aquest projecte és de cinquanta-huit mesos, és a dir, quasi cinc anys.