Així s’ha desplomat l’habitatge protegit a València

La manca d’habitatge protegit, tant de promoció pública com privada, està directament relacionada amb la situació d’emergència residencial. Així ho apunten els estudis d’habitatge i el decret que acaba d’aprovar la Generalitat Valenciana, que unifica en un text legal les condicions per als habitatges protegits, tant els de promoció pública com privada, i pretén fer front a la persistent escassetat d’oferta d’habitatge assequible.

L’habitatge protegit, que comporta unes limitacions de construcció, requisits d’accés i una sèrie de compromisos per als compradors o inquilins, està en mínims històrics a la Comunitat Valenciana. En els anys huitanta, coincidint amb el primer govern de Felipe González, les promocions d’habitatge protegit suposaven més de la meitat de les obres a Espanya; un percentatge que es va reduir fins al 10% en el boom immobiliari. En els anys noranta, a la Comunitat Valenciana es van qualificar d’HPO 110.860 habitatges, amb centenars de promocions anuals. En aquesta dècada, l’any 1994 va signar la xifra de 20.752 habitatges qualificats de protegits, la més alta dels últims trenta anys.

L’interés per construir habitatge protegit, amb les seues limitacions, va començar a reduir-se al començament dels 2000, coincidint amb el boom immobiliari. El 2001, per exemple, es van qualificar 392 expedients per a construir 7.980 habitatges, segons les dades de la Generalitat Valenciana. El 2009 la xifra d’habitatges protegits qualificats era de 1.742. En aquesta dècada es van incorporar al mercat la meitat d’habitatges assequibles que en l’anterior: no van arribar a 60.000. Dos anys després, ja el 2011, arran de l’explosió de la bambolla i en plena crisi econòmica, a penes hi havia 330 expedients. La xifra va arribar a zero l’any 2013. En total, en la segona dècada d’aquest segle, es van qualificar d’ habitatges protegits 3.453 edificacions.

La pandèmia va acabar de donar l’estacada a un interés ja minvat. El 2020, l’any en què es va declarar l’emergència sanitària i començaria la sacsejada econòmica, només es va validar un expedient per a construir 4 habitatges. Des de llavors hi ha 17 expedients que impliquen un total de 987 habitatges en procés de tramitació.

Per a Fernando Cos-Gayón, director de la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Politècnica de València, la caiguda de la construcció d’aquestes promocions es deu a dos condicionants. “Entre el 2002 i el 2007 es va donar una pujada dels costos de sòl i no del mòdul de venda màxim [que fixa l’Administració autonòmica mitjançant decret], cosa que desequilibrava els balanços, perquè, quasi la totalitat dels habitatges protegits eren fets per promotores privades, i quasi nul·la l’activitat de l’Administració”. L’altre condicionant, apunta el professor, “va ser la crisi que comença el 2008, amb la qual cosa cau dràsticament tota la promoció d’habitatges, i la protegida quasi a zero, perquè els costos continuen pujant i el mòdul de venda es manté sense actualitzar”. Els preus per mòduls estan sense revisar-se des del 2013, segons apunta la Generalitat Valenciana, que divendres ha aprovat el decret que els actualitza, i ha situat en 2.200 euros per metre quadrat el preu màxim de venda.

A aquest descens en la construcció se suma el buidatge del parc públic. El 1994 la Comunitat Valenciana tenia més de 37.000 immobles; el 2023 en són 14.600. La legislació anterior permetia adquirir l’habitatge protegit després d’un període en lloguer, per la qual cosa els pisos passaven al mercat com un immoble més. Així doncs, d’una banda, l’estoc públic es redueix; de l’altra, s’ha permés l’especulació amb actius que tenien una motivació social.

Recentment, segons apunta el decret, la falta d’oferta d’habitatge produïda per l’encariment dels costos de producció s’ha vist agreujada per la invasió i la guerra a Ucraïna, que ha provocat el desproveïment de materials a escala global i ha implicat un augment continuat dels preus d’aquest, que també té el seu reflex en el mercat del lloguer.

El decret té com a objectiu reactivar les promocions d’habitatge assequible, fixar els preus i conjuminar les condicions en la promoció privada i pública, a més d’impedir que els habitatges perden aquesta condició i, per tant, limitar l’especulació amb habitatge protegit. La Comunitat Valenciana té un sostre d’edificabilitat per a habitatges protegits a través de la promoció privada de 10,7 milions de metres quadrats, a què caldria sumar 4,7 milions de sostre públic. Si s’aprofitara tota aquesta superfície, es podrien edificar uns 154.000 habitatges de protecció pública.