Anul·lada una absolució per abusos sexuals per no haver informat la víctima del dret a assistència jurídica i psicològica

Una dona víctima d’un presumpte delicte d’abusos sexuals va estar quatre anys sense saber que tenia dret a l’assistència lletrada gratuïta i a atenció psicològica. La secció d’apel·lació de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha anul·lat la sentència absolutòria i el judici oral contra el presumpte abusador pel fet de considerar que es va vulnerar el dret constitucional a la tutela judicial efectiva de la dona. 

Els fets es remunten a la matinada del 30 de gener de 2017, en què la presumpta víctima va eixir de festa amb unes quantes amigues i el marit d’una d’elles en un pub de la localitat d’Alfàs del Pi, a la Marina Baixa. 

La dona es va quedar sola amb el marit de la seua amiga i en el seu vehicle van mantindre relacions sexuals, “i no queda prou acreditat que a causa del consum excessiu d’alcohol i el cansament estiguera incapacitada per a prestar consentiment” ni que hi haguera penetració amb els dits en la vagina, segons els fets provats de la sentència dictada per la secció primera de l’Audiència Provincial d’Alacant, ara anul·lada. Tres dies després, la dona va denunciar el presumpte abús sexual. 

La lletrada de la presumpta víctima va recórrer contra l’absolució perquè considerava que la dona no va ser informada correctament del seu dret a l’assistència jurídica gratuïta i a l’atenció psicològica. “Ha estat completament sola”, defensa el recurs, que també ressenya una “sèrie d’irregularitats” durant la fase d’instrucció. 

“Des del moment que va prestar declaració se l’hauria d’haver instruïda amb total claredat sobre el seu dret de mostrar-se part perquè poguera optar entre personar-se en la causa o no fer-ho i no consta la renúncia expressa en aquest sentit”, argumenta el recurs. “Calia informar bé la víctima del seu dret a assistència gratuïta i a formular acusació”, abunda. 

“Sola i desatesa” durant quatre anys

El recurs indica que a la dona se li va dir que “ja estava representada” pel ministeri públic i que “no podia tindre advocat”, perquè “ja la defensava el fiscal”. Una vegada dictada la sentència absolutòria –i sense haver intervingut com a acusació al llarg del procés– és quan la presumpta víctima es dirigeix a les oficines del Col·legi d’Advocats d’Alacant per sol·licitar una lletrada del torn d’ofici. 

La dona va declarar el 18 d’abril de 2017 davant el Jutjat d’Instrucció número 3 de Benidorm, però no figura cap diligència sobre la informació pertinent a la perjudicada ni acta d’informació dels seus drets, cosa que, segons la Llei d’enjudiciament criminal, correspon a la Policia Judicial. 

“Ni ha sigut atesa degudament ni ha sigut informada dels seus drets amb total claredat (...) ni molt menys dels serveis que tenia a la seua disposició, com l’assistència psicològica que necessitava”, afig la seua lletrada. La dona “s’ha trobat sola i desatesa al llarg dels quatre anys que va tardar a celebrar-se el judici”. Només moments abans de celebrar-se el judici, la va assistir durant una hora una psicòloga. 

De fet, segons el recurs, “va ser un dels funcionaris qui li va donar la veu d’alarma del fet que no havia tingut assistència lletrada ni psicològica”. Al llarg dels quatre anys des que va produir el presumpte abús sexual tampoc va ser derivada a l’Oficina d’Assistència a la Víctima del Delicte. 

La dona es va personar, ja amb assistència lletrada, després de notificar-se-li la sentència. La part dispositiva de l’Audiència Provincial d’Alacant no al·ludeix a aquesta qüestió, ja que no es va suscitar durant el judici. 

“Anomalia jurídica important”

La secció d’apel·lació de la Sala civil i Penal del TSJCV considera “clar” que la dona va veure vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva “des del moment que va prestar declaració com a presumpta víctima en el Jutjat d’Instrucció” sense que conste que fora informada dels drets que l’assisteixen, especialment en matèria d’assessorament jurídic gratuït. 

“Això va determinar”, afig el TSJCV, que “durant quatre anys romanguera a l’espera de judici sense saber amb certitud quins eren els seus drets i les possibilitats de rebre assistència de qualsevol altra índole”, un fet que la dona va manifestar durant la vista. 

Així doncs, “no consta que rebera aquesta informació” quan va declarar en la fase d’instrucció, perquè no existeix la diligència d’informació dels seus drets, “tal com habitualment sol fer-se quan qualsevol presumpta víctima presta declaració”. 

“És possible que fora degudament instruïda dels seus drets, especialment del relatiu a l’assistència lletrada, cosa que va poder fer verbalment el lletrat de l’Administració de Justícia amb tot detall i de la millor manera possible, però la realitat és que no hi ha constància documentada que fora així”, postil·la. 

“Aquesta anomalia jurídica important ha persistit durant els quatre anys transcorreguts” fins a la celebració del judici oral i la sentència absolutòria, reconeix el TSJCV. 

La resolució, contra la qual no es pot recórrer, anul·la la sentència de l’Audiència Provincial d’Alacant i el judici oral i demana que es convoque de nou la presumpta víctima davant el Jutjat d’Instrucció perquè se la informe “degudament” de tots els seus drets, i es concedeix un “termini raonable” perquè puga personar-se com a acusació particular.