Calen 19 caps per a recuperar la memòria democràtica?
La plantilla proposada per al funcionament del futur Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques inclou 19 direccions sobre una plantilla total de 23 llocs de treball. Concretament són una sotsdirecció general, sis direccions de servei, sis direccions de secció, cinc direccions d’equip i una direcció de negociat, per tres auxiliars de gestió i un subaltern.
La Conselleria d’Hisenda, en el seu informe preceptiu, ha posat condicions a aquesta estructura després d’assenyalar que “podria inferir-se que la major part de les funcions” de l’organisme es duran a terme “de manera externalitzada” i indicar que la documentació aportada “no detalla quines seran les funcions de cada un dels sis serveis”.
Adverteix també l’informe del director general de Pressupostos, José Moreno, que “les despeses de personal ascendiran a més de la meitat de les despeses totals de l’organisme quan estiga a ple rendiment, i si es compleixen les expectatives posades de manifest en la Memòria Econòmica, a partir del tretzé any de funcionament de l’Institut aquestes despeses representarien quasi el 85% dels costos totals”.
Calen 19 caps i un pressupost de 2,1 a 2,3 milions d’euros anuals, quan estiga en ple funcionament l’institut, per a la “identificació, la reparació i reconeixement” de les víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme i el “foment i la divulgació” de la memòria democràtica dels valencians?
El director general de Reformes Democràtiques de la Generalitat Valenciana, José García Añón, explica que l’institut s’inspira en organismes semblants existents a Andalusia i el País Basc, i també a Catalunya. “Es tracta d’una coordinació complicada”, indica sobre la necessitat d’implicar recursos de patrimoni, cultura, arqueologia, medicina legal o fins i tot jurídics en la tasca de localització, exhumació i identificació de víctimes. “No es pot fer en un any o dos”, remarca.
La futura Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, en tramitació parlamentària, una norma impulsada des de la Conselleria de Justícia que dirigeix la fiscal Gabriela Bravo, respon a una de les exigències del Pacte del Botànic signat pel PSPV-PSOE, Compromís i Podem i respon a una llarga reivindicació dels grups i les associacions que han batallat per la recuperació de la memòria històrica.
La característica principal, segons el director general, és que, a diferència de la llei estatal del 2007, parteix d’“un plantejament transversal”, amplia el concepte de víctima a persones i col·lectius que hagen patit efectes físics, però també en els seus drets fonamentals des de la Guerra Civil fins a l’entrada en vigor de la Constitució, obliga a crear un cens i atribueix a la Generalitat les funcions de “localització, exhumació i identificació de restes de les víctimes desaparegudes”. Per a fer-ho possible, crea l’Institut de la Memòria Democràtica, de manera que l’actuació en aqueix terreny, com comenta García Añón, no depenga únicament de la voluntat política i s’evite que “quan canvie el govern, s’acabe tot”.
L’Institut també tindrà funcions en la catalogació dels llocs de la memòria històrica, la retirada de vestigis de la Guerra Civil i de símbols de la dictadura i l’establiment de sancions per a casos d’incompliment. La localització de fosses, la identificació de víctimes i la seua exhumació són les seues tasques més complicades.
Una expectativa de 7.600 identificacions de víctimes
Basant-se en les dades de Vicent Gavarda en els seus llibres sobre els afusellats al País Valencià i sobre la repressió en la rereguarda republicana, així com de l’historiador Paul Preston en el seu estudi sobre “l’holocaust espanyol”, en el conjunt del territori valencià va haver-hi 4.922 víctimes de la repressió franquista i 4.880 de la repressió en zona republicana. De les 10.880 persones desaparegudes que s’estimen en conjunt entre víctimes directes i indirectes, caldria restar un 30% de “rescat impossible”, la qual cosa situa la tasca del futur Institut en un “univers de 7.616 identificacions”.
La majoria d’aqueixes identificacions dependran de l’exhumació d’unes 300 fosses comunes conegudes gràcies als treballs dels grups per la recuperació de la memòria històrica (184 fosses a València, 71 a Castelló i 44 a Alacant). D’aquestes, 166 fosses són de víctimes de la repressió franquista, 85 de víctimes en la rereguarda republicana i 46 acullen víctimes d’ambdós bàndols. “De les conegudes, hi ha un alt percentatge de fosses no localitzades, no intervingudes o intervingudes parcialment”, destaca la Direcció General.
“De la memòria econòmica aportada es desprén”, indica l’informe d’Hisenda sobre el projecte de llei, “que la posada en marxa del nou institut es durà a terme de manera progressiva, ja que per al primer any n’hi haurà prou amb la creació dels llocs corresponents a la Sotsdirecció General, dues direccions de servei, la Direcció de Negociat i dos auxiliars de gestió”.
I adverteix, abans de recordar que cal complir la “regla de despesa” de la Llei d’estabilitat pressupostària, que “en tot cas, l’increment en les despeses de personal que per a la Generalitat supose la posada en marxa de l’Institut haurà de ser necessàriament compensat amb baixes equivalents en altres consignacions pressupostàries per a despeses de personal, en compliment de la normativa bàsica de l’Estat, sense perjudici de les adscripcions de llocs de treball que pogueren fer-se amb càrrec a altres departaments de la Generalitat”.
En altres paraules, si cal acceptar aqueixa estructura, que es faça amb trasllats de funcionaris, sense fer créixer la plantilla i controlant el cost del futur Institut. La valenciana és una Administració escaldada dels abusos que en les empreses i els organismes del sector públic ha heretat de l’època del PP.
