El capità de la Guàrdia Municipal de València, Gonzalo Tejero, tornarà a tindre un carrer, després d’arrabassar-li’l el franquisme

Gonzalo Tejero Langarita, capità de la Guàrdia Municipal de València (ara Policia Local), va ser afusellat per resistir-se al colp franquista. L’abril del 1936 el president del Consell de Ministres decideix enviar una companyia de guardes urbans liderada per Tejero a la Corunya per intentar controlar l’ambient colpista. A penes unes setmanes després, el general Francisco Franco es va revoltar amb les seues tropes i afins.

Relaten els historiadors que Tejero i els seus homes es van llançar a defensar el Govern Civil de la ciutat gallega prenent el testimoniatge del germà del governador civil. Ángel Pérez Carballo, germà de Francisco Pérez Carballo, descriu el capità com el “vertader artífex de la defensa del Govern Civil des del punt de vista militar i garant del manteniment de la disciplina entre els seus homes”, en la tesi sobre Francisco Pérez Carballo de José Galán Ortega, defensada en la Universitat Complutense de Madrid el 2015.

Va tindre la possibilitat de fugir amb el governador i la seua dona en el transatlàntic Magallanes, però com que no hi havia possibilitat d’emportar-se els seus homes, va decidir quedar-se a Galícia. “Encara que em quede sol, faré front amb un mosquetó a tots els que vinguen”, va dir.

Després de veure’s voltat per forces d’artilleria en mans dels colpistes, va renunciar a abandonar els homes al seu comandament i, després de capturat, va ser sotmés a un judici sumaríssim sense garanties i posteriorment afusellat als voltants de la Torre d’Hèrcules a la Corunya el 25 de juliol de 1936 per haver defensat els valors democràtics.

El Govern republicà va donar notícia de la mort del capità i va decidir honrar-lo amb un carrer, fins aquell moment anomenat de la Sang, paral·lel a la plaça de l’Ajuntament de València. El nom va estar vigent fins a abril del 1939, en què el Govern franquista va decidir rebatejar-lo com a carrer de la Sang, nom que encara conserva.

Ara, a petició de la Regidoria de Protecció Ciutadana que dirigeix l’edil socialista Aarón Cano, l’Ajuntament tramita la recuperació de la memòria de Tejero atorgant el seu nom a un carrer nou de la ciutat situat als voltants de l’hospital La Fe.

“Al mateix temps hem fet dos pòdcasts que es penjaran en el web de la Fundació de la Policia Local sobre la història del capità Gonzalo Tejero i sobre el bomber Roca Pallardó, un bomber represaliat que va salvar la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats d’un incendi, a més d’altres elements patrimonials, i els seus companys, i només perquè va rebre la felicitació de José Cano Coloma, alcalde de València durant la Segona República i part de la Guerra Civil (des de març del 1936 fins a febrer del 1937), es va veure obligat a exiliar-se”, explica el regidor Cano. A més, comenta que estan en contacte amb les autoritats de la Corunya per a repatriar les despulles de Gonzalo Tejero.

Per part seua, la regidora de Cultura, Gloria Tello, ha comentat que la proposta de la denominació de Gonzalo Tejero Langarita per al carrer esmentat s’aprovarà en la comissió de Cultura de desembre o gener a tot estirar: “Donar nom a un carrer de la ciutat és un dels reconeixements més importants que es pot donar a algú i per a mi és un orgull fer possible recuperar la memòria de persones que van ser tan importants i que no poden quedar en l’oblit”.

L’octubre del 2019, més de 80 anys després de la seua execució, l’Ajuntament de València va honrar el capità de la Guàrdia Municipal amb la màxima condecoració de la Policia Local de València, el cos equivalent en l’actualitat, i va fer un acte de desgreuge amb els seus familiars. El dijous 31 d’octubre Gonzalo Tejero, el capità que es va negar a lliurar la Corunya al franquisme, va rebre a títol pòstum la medalla d’or de la Policia Local per acord del ple de l’Ajuntament.