“Eixir de casa sola és jugar-me la vida, la cadira de rodes no cap en la vorera”

“Viure ací és com una presó per a mi, sempre depenc d’algú per a poder eixir, perquè, si ho faig jo sola, em jugue la vida”.

Així de desesperada s’ha mostrat Lali Romero. Una malaltia de la medul·la la va relegar a una cadira de rodes l’any 1986, fet que la va obligar a traslladar-se del nucli urbà de València, on residia, a l’habitatge familiar dels seus pares, a Massarrojos, on va nàixer ara fa 61 anys.

Amb els seus pares ja difunts, viu sola i, a pesar que sa casa està en el centre d’aquesta petita pedania, com si es tractara d’una muralla, la carretera que la creua li impedeix moure’s amb plena autonomia.

“Per aquest carrer passen 11.000 vehicles cada dia entre cotxes, camions, motos i autobusos escolars i el meu rastell té només 87 centímetres d’amplària, per la qual cosa la meua cadira de rodes, que mesura 90 centímetres, no hi cap”, comenta resignada.

Tal com ha comprovat in situ eldiariocv.es, la vorera de Lali, al carrer del Doctor Andrés Piquer, no compleix els requisits mínims d’accessibilitat. Una vegada ix de casa, només pot dirigir-se a la dreta, ja que cap a l’esquerra la vorera va estretint-se i acaba gairebé desapareixent, mentre passen cotxes a gran velocitat en doble sentit. La vorera de davant encara és més estreta, d’uns 30 centímetres, per la qual cosa no hi cap ni el carret d’un xiquet de bolquers.

Les cases del carrer estan plenes de cartells de protesta de la plataforma SOS Massarrojos, una de les que més força està fent juntament amb l’associació de veïns de la pedania perquè se solucione aquest problema.

“No toques el clàxon, no crides, baixa la música, gràcies” o “no som autopista, som poble, prou de trànsit”, són alguns dels lemes.

D’aquesta manera, Lali només pot eixir de casa dos dies per setmana: “Rep ajuda a domicili de l’Ajuntament de dilluns a divendres i l’assistenta m’ajuda a eixir els dimecres i els divendres; la resta dels dies, llevat que vinga a veure’m algun amic o familiar, no puc eixir de casa”, lamenta.

La solució del problema no és fàcil, ja que aquest carrer és l’única via de pas entre Montcada i Rocafort i la pedania està envoltada d’horta. No obstant això, tant des del Consistori com des de la Diputació treballen ja de manera coordinada en una solució.

Com que es tracta d’una via de titularitat de la corporació provincial, és aquesta administració la que lidera un projecte alternatiu. Així, fonts de la Diputació han informat que esperen presentar una solució provisional “abans de l’estiu” i una de definitiva executada “abans que acabe el mandat”.

Així doncs, han explicat que a curt termini la solució provisional passaria per deixar la via en un sol sentit i ampliar les voreres, i desviar una part del trànsit per algun camí rural, i la definitiva passaria per traure tot el trànsit de pas de la pedania condicionant algun d’aquests camins rurals: “Una vegada aconseguim un acord amb totes les administracions implicades, es presentarà el projecte”, han assegurat.

En tot cas, han garantit que no s’escometran noves infraestructures, ja que “l’horta està protegida”.