Científics en uns ‘llimbs laborals’ reivindiquen poder cotitzar pels seus anys treballats com a becaris d’investigació

Fins al 2011, els becaris espanyols de centres d’investigació no tenien la possibilitat de cotitzar a la Seguretat Social pels anys treballats. La normativa vigent llavors no obliga a qui els ocupava a donar-los d’alta com a la resta dels treballadors, cosa que els afectats qualifiquen d’“injustícia” comesa per l’Estat amb aquests investigadors que, malgrat tindre un contracte, no poden comptabilitzar aquests anys com a treballats. Això afecta tant la seua edat de jubilació com a la paga que percebran quan es jubilen.

El 2011, el Govern va aprovar el Reial decret 1493/2011, una norma que habilitava un conveni temporal, “amb data de caducitat”, mitjançant el qual l’antic personal investigador en formació podia cotitzar a la Seguretat Social per dos dels quatre anys de la seua beca predoctoral, una cotització que es podia fer independentment si la beca es va desenvolupar en administracions públiques o en entitats o empreses privades. La sol·licitud per a subscriure’s al conveni especial es va poder formular fins al 31 de desembre de 2012.

No obstant això, molts dels investigadors interessats no van poder acollir-se a aquest termini per no poder assumir el pagament de l’import de les cotitzacions, “altres no van arribar a tindre coneixement que s’havia publicat la norma i fins i tot hi hagué qui directament va quedar exclòs de la mateixa norma”, adverteixen des del Sindicat Assembleari de Treballadores i Treballadors d’Universitats i Centres d’Investigació (Sattui). La normativa d’aplicació al col·lectiu del personal investigador en formació va ser modificada pel Reial decret 103/2019 (estatut del personal investigador predoctoral en formació), que va ampliar el període de contractació –i cotització a la Seguretat Social– fins al màxim de duració del període de beca inicial. És a dir, a quatre anys.

A això se suma que el personal que va obtindre beques postdoctorals anteriors a la publicació de la Llei de la tecnologia i la ciència (Llei 14/2011) “mai ha tingut la possibilitat de cotitzar pels períodes en què van ser personal d’investigació becat –no contractat– i que en alguns casos han arribat a concatenar ‘beques’ durant 10, 12 i 14 anys”.

Sattui, sindicat creat el 2018, va iniciar una campanya a la Universitat Politècnica de València i a la Universitat de València per reclamar l’obertura d’un nou termini, una campanya que es va estendre a altres institucions espanyoles i el 2021 es van presentar més de 1.700 instàncies davant el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, amb còpia al Ministeri d’Universitats, per sol·licitar que s’habilitara la “via normativa necessària” perquè l’antic personal investigador que va gaudir d’una beca, però no va cotitzar a la Seguretat Social o només va poder fer-ho per dos anys, pogueren acollir-se a un nou conveni per actualitzar aquesta cotització al temps realment treballat com a becaris.

Per fer-ho, reivindicaven l’ampliació de l’RD 1493/2011 a totes les situacions “descobertes” pel sindicat, “no sols perquè dels quatre anys de la beca predoctoral es poguera computar per tot el període i no únicament per la meitat, sinó perquè també perquè quedaven fora d’aquesta possibilitat totes les beques postdoctorals”.

El sindicat sol·licita a l’Administració el desplegament de la normativa necessària per a poder dur a terme el reconeixement “que els nostres investigadors mereixen”. Actualment són més de 2.000 persones de tot Espanya, “i alguna més que treballa fora”, les que s’han posat en contacte amb Sattui, que treballa en l’elaboració d’un full de ruta amb diferents reivindicacions.