Claus del judici de Gürtel: l’acusació compensa les poques proves contra Camps amb les confessions dels caps de la trama

Francisco Camps afronta les últimes sessions del judici de la peça separada 5 del cas Gürtel en l’Audiència Nacional amb una rebaixa substancial de petició de pena per part de la Fiscalia Anticorrupció. El ministeri públic ha passat de sol·licitar dos anys i mig de presó a demanar només un any de presó pel presumpte delicte de tràfic d’influències en concurs amb prevaricació administrativa, a més d’inhabilitació per a càrrec públic durant sis anys i una multa de 250.000 euros. L’acusació popular, que exerceix el PSPV-PSOE, es va sumar a la rebaixa.

El judici maratonià, que es prolonga des del mes de gener passat, ha mostrat els punts forts, i també les febleses, de l’acusació contra l’expresident valencià. A falta de les últimes sessions reservades per a l’exposició dels informes de conclusions de les parts, previstes a partir del pròxim 16 d’octubre, la defensa de Camps, que exerceix el penalista Pablo Delgado, ha demanat l’absolució de l’expresident autonòmic, que ja va ser absolt per un jurat en la causa dels vestits, i ha sol·licitat que el tribunal tinga en compte l’atenuant molt qualificat de dilacions indegudes.

Durant el judici, més enllà de les declaracions dels penedits, no han aflorat proves directes que Camps ordenara contractar la trama Gürtel, malgrat els nombrosos indicis del tracte de favor i de la familiaritat del seu Govern amb la xarxa corrupta.

La Fiscalia Anticorrupció ha apuntalat l’acusació amb les confessions dels principals caps de la trama Gürtel: Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez El Bigotes. Els tres acusats van confirmar que la xarxa tenia una doble naturalesa: les faenes per a les campanyes electorals del PP valencià abonades en B amb fons d’empresaris i les adjudicacions públiques per part de l’Administració autonòmica mitjançant contractes fraccionats.

A més, els caps de la xarxa van relatar l’aterratge d’Álvaro Pérez a València per a crear una filial de la trama, a causa de l’amistat d’El Bigotes amb Francisco Camps. El segon escaló de la trama, format per les treballadores de les empreses de Gürtel Isabel Jordán i Mónica Magariños, van mantindre la mateixa línia.

La confessió de Ricardo Costa, ex-secretari general del PP valencià, se suma a la tesi de l’acusació: “El cap era el senyor Camps”, va dir Costa.

D’altra banda, la declaració dels investigadors de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, encapçalats per l’inspector en cap Manuel Morocho, també va servir per a reforçar les tesis de l’acusació pública. La trama era, bàsicament, una “estructura al servei del delicte”, segons l’expressió de Morocho.

L’interventor de l’Estat designat en funcions d’auxili judicial en el cas Gürtel també va desglossar la tècnica habitual de fraccionament de les empreses de la xarxa –amb l’objectiu que “cante menys”, va dir– i els beneficis nets que treien subcontractant les faenes adjudicades per la Generalitat Valenciana.

El baló d’oxigen

No obstant això, una resposta del perit a la fiscal anticorrupció va suposar un baló d’oxigen significatiu per a la defensa de Camps. L’interventor Juan Carlos Gómez va reconéixer que el president de l’executiu autonòmic llavors no tenia capacitat per a contractar. Ho va explicar molt clarament: “Des del punt de vista administratiu, pense que és igual que la presidenta de la Comunitat de Madrid o el president del Govern, no té competència per a contractar”. Una resposta de què el tribunal, presidit pel magistrat José Antonio Mora, degué prendre bona nota.

A més, un altre perit sol·licitat per la defensa de Camps va mantindre la seua tesi jurídica que no va haver-hi fraccionament de contractes menors. A pesar que Emilio Torrejón, ex-director general de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, va reconéixer en una intervenció demolidora que va ser usat per l’executiu de Camps per a fabricar un informe crític amb la Intervenció de l’Estat, el perit va defensar les seues conclusions a pesar que no va tindre accés als expedients de contractació.

Susana Fayos, secretària particular de Francisco Camps en el Palau de la Generalitat i actualment assessora en l’oficina de l’expresident, també va comparéixer com a testimoni i va anotar un altre punt a favor de la defensa de l’expresident. Fayos, en una declaració molt preparada (recordava dates exactes de fa 15 anys), va qüestionar la confessió de Ricardo Costa, segons la qual va dinar moltes vegades amb Camps i El Bigotes en el Palau de la Generalitat.

Francisco Camps, en el seu habitual to teatral, va emmarcar la seua relació amb Álvaro Pérez, a més de les seues amistoses trucades de Nadal intervingudes per la Policia, en el camp estrictament professional, pel fet de ser El Bigotes el responsable de l’organització dels actes electorals del PP valencià.

Després de la fase d’exposició dels informes de conclusions i el torn de l’última paraula per als acusats, l’últim judici del cas Gürtel arribarà al final després de quasi 11 mesos de sessions. Després del ‘vist per a sentència’ de rigor, el destí judicial de l’expresident Francisco Camps quedarà en mans dels magistrats de l’Audiència Nacional.