Un club de lectura o un taller de microrelats, la cultura com a instrument d’integració i superació per a persones amb deficiència visual

Despertar l’interés i el plaer per la lectura –o recuperar-lo, en alguns casos– i potenciar la participació dels afiliats en les activitats organitzades per l’Once a València. Aquests són alguns dels objectius del Club de Lectura que, des del 2017, funciona en la delegació territorial de l’organització a València, que ofereix els seus serveis als més de 3.600 afiliats amb què compta l’Once a les províncies de Castelló i València, la major part, invidents i gent amb diferents graus de deficiència visual.

Matar un rossinyol, l’obra de l’autora nord-americana Harper Lee, serà el llibre que protagonitzarà la pròxima sessió del Club de Lectura de l’Once a València el propvinent 25 de gener. “Ens reunim una vegada al mes i treballem una lectura que els participants, al voltant d’una desena de persones en cada sessió, poden llegir en Braille o en format digital”, tal com explica Joan Manuel Prats, animador sociocultural de l’organització, que destaca que la biblioteca digital de l’Once té milers d’obres (audiollibres), tant clàssics com novetats.

Prats explica que aquesta activitat, una de les moltes de caràcter cultural que organitzen i que no es fa únicament en la delegació territorial de València, ha tingut èpoques millors i pitjors pel que fa a participació en aquests cinc o sis anys, però que actualment gaudeix de bona salut: “També fem presentacions de llibres i estem preparant un taller de microrelats aprofitant l’interés que s’ha despertat per la lectura i la literatura”.

Altres activitats culturals

Aquestes no són les úniques activitats culturals que s’organitzen des de la delegació territorial a València: “Tenim excursions culturals per la ciutat de València amb l’escriptor i periodista Alfons Llorenç; acudim al teatre cada mes; fem excursions culturals a altres localitats valencianes (Xixona, Morella...); anem a concerts; tenim un grup de teatre i una coral molt consolidats i dels quals ens sentim molt orgullosos...”, comenta Prats, que destaca l’alta participació que es registra en totes aquestes activitats, “i si hi haguera més places, hi hauria encara més seguiment. La gent és molt participativa i agraïda, ja que fem que tot siga molt més accessible per a les persones amb deficiència visual i el que intentem és tindre una oferta molt àmplia i variada que puga arribar a com més gent, millor”.

També han organitzat un viatge al Camí de Sant Jaume, que fan per etapes des de fa quatre anys, amb un vessant “molt cultural”. “Acabarem el pròxim estiu, amb unes trenta persones que hi han participat els quatre anys”, explica Prats, que destaca el gran esforç que suposa el recorregut de 25 quilòmetres diaris per a gent amb deficiència visual en diferents graus.

Amb l’objectiu d’arribar també als afiliats de fora de València, també s’organitzen xarrades en línia, una iniciativa que va arribar amb la pandèmia i es manté. Es tracten biografies, però també un altre tipus de qüestions. Per exemple, dijous passat es va fer un passeig virtual per París. “En l’Once apostem per la cultura com a eina per a la integració i la superació, ja que ajuda molt a la recuperació de l’autoestima dels que han perdut la visió en edat adulta”, apunta Prats, que destaca que l’Once destina molt d’esforç a aquesta mena d’accions.