Els pobles valencians en risc de despoblació han perdut un 45% d’explotacions i 47.000 hectàrees de cultiu en 20 anys
En els últims 20 anys, les 172 poblacions catalogades en risc de despoblació a la Comunitat Valenciana, han perdut unes 12.300 explotacions, cosa que suposa un 45% menys, i quasi 47.000 hectàrees de cultiu –-una extensió 10.000 hectàrees més gran que tota la comarca del Racó d’Ademús–, un 22% menys. Així s’adverteix en l’estudi elaborat per la Unió de Llauradors que ha comparat la variació a través dels censos agraris oficials compresos entre els anys 1999 i 2020.
Del conjunt de les dades analitzades per la Unió, es desprén que la població en aquests 172 municipis amb 78.862 habitants només representava l’1,58% del conjunt de la Comunitat Valenciana. No obstant això, si s’analitza el nombre d’explotacions agràries, n’hi ha 15.038 en aqueixes localitats, cosa que suposa el 15% del total, xifra que demostra el pes de l’agricultura i la ramaderia en aquestes zones.
Els pobles en risc de despoblació representen el 31,8% de les 542 localitats de la Comunitat Valenciana, i per províncies estan molt concentrades a Castelló. Aquesta província té 87 poblacions en aquest risc, que representen el 64,4% de tota la Comunitat Valenciana. La d’Alacant, amb 29 municipis, el 20,6%. I per part seua, la de València, amb 56, suposa el 21%.
En l’anàlisi provincial Castelló ha perdut en els pobles en risc de despoblació durant el període 2020-1999 un total de 4.594 explotacions (un 41,2%) i 27.555 hectàrees (un 23,9%). A la província de València són 5.363 explotacions menys (un 45,1%) i unes 14.832 hectàrees (un 18,1%). Per la seua part, la província d’Alacant ha disminuït en 2.336 explotacions (un 52,4%) i 4.559 hectàrees menys (un 26,9%).
Segons el secretari general de la Unió, Carles Peris, “les dades demostren que la falta de polítiques o la ineficàcia d’aquestes ha provocat que la gran majoria de les localitats en aquesta situació continuen perdent població i també un dels motors per a evitar-ne el buidatge com és l’activitat agrària, ja que l’abandó d’explotacions i superfície segueix a l’alça.
En aquest sentit, la Unió proposa que s’establisca una intervenció territorial per a donar suport als cultius de secà tradicionals i de baixa rendibilitat (olivar, fruita seca, vinya i cereal), amb l’objectiu de mantindre una activitat econòmica en zones amb el risc de despoblació. De la mateixa manera, l’organització sol·licita incentius fiscals “ambiciosos” (fiscalitat diferenciada) per als territoris amb el risc de despoblació que induïsquen particulars i empreses a romandre en el territori o a radicar-hi ex novo el seu domicili.
D’altra banda, proposa que els ajuntaments de municipis en risc de despoblació establisquen el mínim tipus impositiu aplicable en l’IBI per a totes les construccions i instal·lacions necessàries per al desenvolupament d’activitats econòmiques ramaderes i que aquests ajuntaments siguen compensats en la seua reducció d’ingressos per part del Govern.
També advoca per concedir ajudes per al lloguer d’habitatges per a famílies amb fills i filles menors de 16 anys que vulguen residir en municipis amb el risc de despoblació. Altres propostes de la Unió passen per l’exempció general de les taxes de preus públics per a empreses i emprenedors en zones amb el risc de despoblació, a través d’una compensació a les administracions locals que l’apliquen.
Carles Peris assenyala que l’objectiu de l’estudi és alertar que “cal fer passos més ferms, perquè les polítiques actuals no estan servint per a evitar la pèrdua d’explotacions i de superfície agrícola d’una activitat que és clau per a evitar la despoblació”.
0