El PP lidera les tres primeres mocions de censura valencianes: dues contra la llista més votada i una altra amb dos trànsfugues del PSPV

Des de la constitució dels ajuntaments valencians, el mes de juliol passat, fins al final de l’any s’han presentat –de moment– tres mocions de censura, totes liderades pel PP: dues contra la llista més votada i la tercera gràcies a trànsfugues del PSPV. Es tracta de les mocions de Montserrat –l’única que s’ha consumat– i les de Vinaròs (presentada, però la sessió de la qual serà el 29 de desembre) i Albaida (també presentada, però la votació de la qual tindrà lloc el 2 de gener).

La primera moció de censura del mandat es va produir a Montserrat, localitat que estava governada per un alcalde del PSPV en minoria, partit que va ser el més votat en els comicis municipals. En aquest cas la moció de censura es va presentar al començament de desembre i va acabar amb el PP accedint a l’alcaldia amb el suport de l’extrema dreta de Vox, i també dels independents d’AIGUA.

Els altres dos casos es van donar a conéixer el divendres dia 15 i s’executaran durant les dates de Nadal. Es tracta de Vinaròs i d’Albaida. A Vinaròs, el govern del socialista Guillem Alsina, del PSPV, que va ser també la llista més votada, caurà perquè finalment Vox se sumarà a l’acord a què ja havien arribat abans de la investidura el PP i el Partit de Vinaròs Independent. En aquest acord es va pactar que l’alcaldia seria per a la formació independent, minoritària dins del ple amb dos edils, molt lluny dels 9 dels socialistes i els 7 dels populars.

L’última moció de censura coneguda ha sigut la que s’ha anunciat a Albaida. Ací el PP sí que va ser la llista més votada, però el pacte entre Compromís i PSPV va permetre als valencianistes mantindre l’alcaldia. No obstant això, després de trencar-se el pacte entre les forces de l’esquerra, el PP ha aprofitat la deterioració entre totes dues relacions per a pescar dos dels tres edils del grup socialista, un suport a una censura rebutjat per l’agrupació socialista, que els considera trànsfugues.