Troben 2 monedes d'or i 125 de bronze d'era visigòtica a l'excavació de la muralla de Riba-roja

Les terceres jornades arqueològiques que es duen a terme en el jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja de Túria han permès realitzar importants troballes durant els últims dies consistents en dues monedes d'or i altres 125 de bronze que es remunten a l'època visigoda i anteriors. El descobriment permetrà conèixer millor aquest poblat únic en terres valencianes fundat l'any 550 pel rei Leovigild les primeres hipòtesis del qual apunten a l'existència d'una ciutat i s'espera trobar a mitjà termini edificis públics com una basílica.

Els treballs arqueològics d'enguany, organitzats per l'Ajuntament de Riba-roja de Túria i el ICAC, han introduït una novetat en aquesta ocasió amb l'ús d'un detector de metalls previ a les labors pròpies d'excavació i estudi que han permès el descobriment d'aquestes importants peces sobre una extensió de 50 metres al costat de la muralla del poblat. Les excavacions estan dirigides pels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló.

Les monedes trobades a València la Vella pertanyen a diverses èpoques històriques com la ibèrica (segle II a.d.), la imperial (entre l'any 0 i l'any 37), el segle IV, una altra emissió de monedes diminutes de l'època bàrbara (segle V i VI), a més d'altres bizantines encunyades per Justiniano. La majoria estan en bon estat de conservació que, després d'un procés d'estudi i recuperació, passaran a formar part del fons històric del museu del castell de Riba-roja.

Les monedes de bronze trobades en el jaciment procedeixen de diverses ciutats importants durant l'època visigoda com Mèrida, Toledo, Còrdova, Cartago i Lió. La seua troballa ha permès corroborar algunes teories com l'ús de monedes en l'època antiga, l'existència de monedes de coure visigodes i fins i tot unes altres d'origen bizantí de l'antiga Cartago.

Per la seua banda, les dues monedes d'or trobades en les excavacions van ser encunyades amb la inscripció del rei Leovigildo, el fundador, precisament, del poblat visigot de València la Vella, entre els anys 565 i 578 en el cas d'una i l'altra posterior, entre els anys 570 i 590, respectivament. Altres troballes d'aquesta edició són un anell visigot i diversos fragments pertanyents a figures de bronze.