Compromís i PSPV acorden subcontractar el pla urbanístic de Benimaclet, però mantenen la discrepància sobre l’edificabilitat

El Consell d’Administració de l’empresa municipal Aumsa aprovarà la setmana vinent l’adjudicació de la redacció del Pla Especial de Benimaclet a València, pla especial de l’àrea funcional número 18, des de la perspectiva de “una mirada general i transversal de les necessitats, els reptes i les oportunitats que té el barri en conjunt”.

Així ho va anunciar dijous la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, que va avançar que després del concurs convocat a què es van presentar tres despatxos d’arquitectura, el projecte serà adjudicat a l’equip professional Ezquiaga Arquitectura, Societat i Territori, SL, liderat per l’arquitecte José María Ezquiaga.

Encara que al principi els socis del Govern municipal (PSPV i Compromís) van acordar que s’encarregara Aumsa de la gestió directa del desenvolupament urbà del barri, Gómez va explicar que l’empresa municipal no té capacitat per a executar-lo, per la qual cosa es va acordar traure’l a concurs, tal com van confirmar també fonts de la coalició valencianista.

No obstant això, les discrepàncies semblen mantindre’s en la qüestió de fons, la que més polèmica va generar en el seu moment entre totes dues formacions, és a dir, l’edificabilitat i, en conseqüència, el nombre d’habitatges que s’han de generar.

Gómez va explicar que l’edificabilitat serà l’establida en el pla general d’ordenació urbana (PGOU) de València, en què també es va basar el projecte inicial de la promotora Metrovacesa, què comptava amb 1.300 habitatges, una xifra inassumible per a l’associació de veïns del barri. Amb tot, Gómez va comentar que no tota l’edificabilitat té per què dedicar-se a habitatge, ja que es pot dedicar més a terciari: “El pla especial determinarà els paràmetres de zones verdes, de terciari, d’habitatges de lloguer o protegits”, va explicar.

No obstant això, el vicealcalde de Compromís, Sergi Campillo, va posar l’accent en el procés participatiu que inclou el desenvolupament del pla especial i va advertir que “ha de recollir totes les reivindicacions dels veïns, inclosa la reducció d’edificabilitat que sol·liciten” perquè siga secundat pels valencianistes: “Des de Compromís no aprovarem cap projecte que mantinga l’edificabilitat”.

Una altra discrepància és la que fa referència al possible soterrament de la Ronda Nord, també sol·licitat per l’associació de veïns. La vicealcaldessa va comentar que el pla especial no recull aquesta opció, sinó una solució que esmorteïsca l’efecte de la Ronda Nord i que facilite la transició del barri amb l’horta.

Gómez va explicar que l’objectiu del projecte és “fer un pla especial que puga abordar qüestions tan importants com la protecció del patrimoni històric i del centre històric del barri de Benimaclet; que puga atendre la protecció de tot el patrimoni agrícola, ja que aquest barri té encara molts elements patrimonials vinculats a l’agricultura; i que analitze i faça una proposta de dotacions públiques i habitatge necessàries per al barri”.

“Per això és un pla especial –va argumentar– perquè tindrà una part important de protecció del patrimoni del barri i, òbviament, resoldrà la famosa Zona Est”, és a dir, la del programa d’actuació integrada (PAI) més pròxim a la Ronda Nord.

La vicealcaldessa i regidora d’Urbanisme va explicar que “quan es dona la circumstància que queda pendent una part d’un barri per desenvolupar, com en aquest cas, s’han d’atendre les necessitats i els reptes del barri en conjunt”.

L’àrea funcional del Pla és la delimitada pel barri mateix (àrea número 18, segons el pla especial de directrius de qualitat urbana), i queda definit per les avingudes del Primat Reig, Alfauir i Catalunya, així com per la Ronda Nord, amb una superfície total de l’àmbit d’1.217.827 metres quadrats.

Un equip multidisciplinari

En el procés de licitació del projecte, Aumsa ha buscat un equip multidisciplinari constituït per especialistes en urbanisme, paisatge, patrimoni, cultura, arqueologia i història, així com per una persona experta en dret i especialista en urbanisme.

“I finalment –ha anunciat Sandra Gómez– el contracte s’adjudicarà a la firma Ezquiaga Arquitectura, Societat i Territori, SL, un equip liderat per l’arquitecte José María Ezquiaga, que conjumina la col·laboració de diversos despatxos d’arquitectes valencians”.

Ezquiaga és doctor arquitecte, premi extraordinari de doctorat, llicenciat en sociologia i ciències polítiques, i un professional molt vinculat a desenvolupaments urbanístics, ha detallat la vicealcaldessa i regidora d’Urbanisme. És Premi Nacional d’Urbanisme i Premi Europeu d’Urbanisme i té experiència en la gestió pública, ja que ha tingut responsabilitats com a director general de Planejament i director de Planificació Urbanística.

Així mateix, el seu currículum inclou també experiència internacional, atés que ha participat en diferents projectes europeus i en programes d’assessorament a Sud-amèrica. Ha tingut també càrrecs de govern en el Col·legi Oficial d’Arquitectes.

El pressupost total del projecte és de 229.000 euros i el termini previst, de 12 mesos. Gómez va desglossar el calendari, que arrancarà amb un termini de sis setmanes per elaborar el document d’anàlisi preliminar; després es preveu un segon termini de tres mesos per a fer l’avaluació ambiental; tres setmanes més per a fer el document de síntesi i avaluació del resultat de les fases de consulta i participació; una fase següent de quatre mesos, que és la fase urbanística en si, la fase preliminar del pla global amb un informe sobre al·legacions presentades en el tràmit disposició pública, de tres setmanes.

I després es procedirà a la redacció del document adaptat després de l’exposició pública d’un mes de duració, i es passarà a la presentació del document definitiu, que es calcula en un mes més.

Fer de l’espai públic un eix vertebrador horta-barri

El Pla es regirà pels mateixos paràmetres del pla general d’ordenació urbana, PGOU, de València. Tal com ha explicat Gómez, haurà de revisar l’ordenació de tot el barri de Benimaclet d’acord amb els objectius marcats des de l’Ajuntament, “el primer dels quals serà fer de l’espai públic un eix vertebrador que vincule i integre el barri amb l’horta”.

En segon lloc, es planteja el concepte de ciutat compacta, sense buits urbans i amb equilibri entre la població i els serveis públics des del plantejament de ciutat de 15 minuts; i també es busca un sistema equilibrat d’equipaments públics, tenint en compte la proximitat a l’habitatge i facilitant l’accessibilitat a tota la població del barri.

Quant a la mobilitat, l’objectiu és dissenyar una ciutat a escala de vianant mitjançant la jerarquització del trànsit rodat, la reserva d’aparcament i la connectivitat del barri amb la xarxa de carril bici i transport públic de tota la ciutat. En matèria de sostenibilitat, es planteja que totes les mesures que s’implanten minimitzen els efectes del canvi climàtic, amb una gestió responsable dels recursos naturals.

També s’inclou garantir el dret a l’habitatge assequible i adequat, mitjançant una oferta de tipologia diversa i distribuïda de manera equilibrada; i fomentar la rehabilitació de l’actual parc d’habitatges del barri. Finalment, el Pla haurà de potenciar els valors d’identitat social, cultural i patrimonial de Benimaclet, i òbviament, integrar la perspectiva de gènere en tots els vessants“.

Crítiques veïnals

Des de l’associació de veïns de Benimaclet van lamentar haver-se assabentat per la premsa de l’adjudicació del Pla Especial i van criticar que el pla de participació no servirà de molt si es fa amb el projecte ja en fase de redacció.

A més, es van mostrar contrariats per la falta de diàleg, ja que van assegurar que han demanat diverses reunions amb la vicealcaldessa i que tan sols han aconseguit reunir-se una vegada.