Compromís-Sumar negocia amb el PSOE introduir el dret civil valencià en la reforma constitucional exprés

El grup parlamentari Sumar, a instàncies de Compromís, negocia amb el PSOE introduir la recuperació del dret civil valencià en la reforma constitucional exprés. La coalició vol presentar una esmena perquè en el mateix procés pel qual se substituirà el terme “disminuït” de la carta magna, pactat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, es tramite també la proposta valenciana. La reforma de l’article 49 s’ha pactat per la via ràpida el gener i no requereix un referèndum.

Tant Compromís com Sumar insten el PP i al PSOE perquè complisquen el que reivindicaven els seus partits en les Corts Valencianes i que van prometre en la campanya electoral del juliol passat. “S’han acabat les ximpleries, hem pres la iniciativa i portarem a votació un acord social i polític que està inclòs en l’Estatut d’Autonomia valencià”, ha anunciat dimecres la coportaveu de Sumar en el Congrés i dirigent de Compromís, Àgueda Micó. “Què faran els diputats del Partit Popular i del Partit Socialista? Només a les seues mans està complir la recuperació del dret civil valencià a través de la seua inclusió en la Constitució”, ha insistit Micó.

Els valencianistes porten al Congrés una qüestió encallada des que el Tribunal Constitucional va tombar les lleis valencianes el 2016. Tots els partits, llevat de Vox, han anat comprometent-se a tramitar les reformes necessàries per a recuperar el dret foral, que tenen altres comunitats que són nacionalitats històriques, i es va manifestar en les Corts Valencianes.

Com recorda la coalició, la recuperació serviria per a agilitzar l’Administració en qüestions de família i herència i perquè el territori valencià torne a la legislació pròpia en aquesta matèria. El dret civil valencià inclou quant a dret de família la separació de béns per defecte com a règim econòmic matrimonial, la llei de custòdia compartida, la llei de parelles de fet i la llei de contractes agraris, que regula les transaccions de productes del camp i l’arrendament de terres. Pel que fa a les successions, si s’aprovara la proposta, es recuperaria la Llei valenciana de successions de l’any 2009, que dona més marge a les herències, llibertat per no atorgar la “llegítima” de l’herència i la possibilitat de desheretar en casos de maltractament psicològic, permet redactar un testament “per apoderat”.

Compromís-Sumar també ha recordat que aquesta reforma no suposa cap modificació pressupostària i que el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) va secundar que la reforma del dret civil valencià es tramitara de manera conjunta amb la reforma de l’article 49 de la Constitució, per la qual cosa consideren que “els diputats del PP i del PSOE no tenen cap excusa ni econòmica, ni política que impedisca la tramitació”. Així ho recalca també l’Associació de Juristes Valencians, un col·lectiu d’experts en matèria legal que ha impulsat aquesta modificació legislativa.

L’associació que presideix José Ramón Chirivella insta els partits amb representació que “complisquen les seues promeses amb els valencians” i actualitzen conjuntament la Constitució per incorporar-hi també el dret civil valencià. Segons reivindica, es tracta d’una reivindicació que compta amb gran suport social, municipal i polític, que consta en l’Estatut d’Autonomia i que reiteradament, amb motiu de la passada campanya electoral del 23J, han donat suport líders del PP i del PSOE, com la ministra de Ciència, Diana Morant; l’expresident de la Generalitat i líder del PSPV, Ximo Puig; el cap del Consell, Carlos Mazón; l’alcaldessa de València, M. José Catalá, o l’eurodiputat ‘popular’ Esteban González Pons.

“És el moment d’actualitzar la Constitució en les matèries sobre les quals hi ha grans consensos socials, com aquestes qüestions que afecten cinc milions de persones amb discapacitats diverses i cinc milions de valencians, farts de tantes discriminacions, fins i tot en qüestions sense cost econòmic com la recuperació del dret civil valencià, que a més està prevista en l’Estatut”, va defensar Chirivella en conéixer-se la proposta de reforma dilluns passat.