La Comunitat Valenciana convertirà els 6.000 contractes Covid de Sanitat en places fixes a partir de maig, cosa que suposa un 12% més de personal
“Aprovarem l’increment de plantilla més gran dut a terme en el sistema valencià de salut des de la seua creació, una situació que contrasta amb la d’altres comunitats autònomes, que ha decidit despatxar els empleats de reforç contractats amb motiu de la pandèmia.”
Així s’ha pronunciat dimarts la consellera de Sanitat, Ana Barceló, que ha informat de l’inici del procés de creació d’un total de 6.000 places noves en la plantilla estructural de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, cosa que implica un augment de plantilla del 12%.
L’al·lusió feta per la dirigent socialista a altres autonomies va referida principalment a la comunitat de Madrid, la presidenta de la qual, Isabel Díaz Ayuso (PP), ha decidit no renovar 6.000 dels 11.000 contractes de reforç signats per fer front a la Covid-19.
En el cas de la Comunitat Valenciana, amb aquesta decisió es transformaran en places estructurals i indefinides les 6.000 contractacions temporals de reforç fetes amb motiu del coronavirus i la vigència de les quals acaba a la fi del present mes.
D’aquesta manera, segons ha explicat Barceló, en una primera etapa es cobriran 5.040 places, els professionals de les quals començaran a incorporar-se a partir de l’1 de maig, la majoria per a infermeria i medicina (al voltant de 3.000). Les gairebé 1.000 restants es cobriran el mes de setembre.
D’aquesta manera, es manté el nombre de contractes de reforç, però amb nous perfils i amb ocupació pública de qualitat, ja que moltes funcions que es desenvolupen ara en matèria de seguiment i detecció de positius no són ja prioritaris.
De les primeres 5.040 places, per categories, 1.889 són d’infermeria, 979 de metges, 453 TCAE, 397 auxiliars administratius, 272 zeladors, 178 fisioterapeutes, 114 treballadors socials, 109 psicòlegs clínics, 150 informàtics, 120 tècnics de laboratori, 45 farmacèutics i 30 enginyers. Per tant, tal com ha puntualitzat Barceló, “en aquesta primera etapa, hem prioritzat Atenció Primària, Salut Mental, Salut Pública, així com urgències i emergències”.
Per nivells assistencials, aquest primer grup es concreta en 2.691 reforços en les plantilles dels hospitals (611 per a facultatius i 1.215 per a infermeria, entre altres categories). D’aquests, 24 facultatius i 62 infermeres s’assignaran al SAMU; 209 facultatius a les urgències hospitalàries; i 20 metges i 45 infermeres a les unitats d’hospitalització domiciliària.
A més, hi haurà 1.613 places més per a Atenció Primària i Comunitària (310 seran ocupades per metges de família, 599 es destinaran a infermeria, 316 a auxiliars administratius i 64 per a professionals de treball social).
Es crearan així mateix 259 places per a Salut Mental (42 psiquiatres, 100 psicòlegs clínics, 44 infermeres, 33 treballadores socials i 24 terapeutes ocupacionals, entre altres) i 157 per a Salut Pública (30 per a infermeria, 12 veterinaris, 16 farmacèutics, 8 per a metges de salut pública, 13 per a tècnics documentalistes i 10 per a tècnics de salut ambiental).
Per províncies, es crearan 606 places a la província de Castelló (el 12%); 1.751 a Alacant (el 34,7%) i 2.683 a València (el 53,3%). Cal tindre en compte que part de les places assignades a València no es destinaran als departaments, sinó als serveis centrals de Salut Pública i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
Sobre si el parèntesi entre la primera remesa de 5.040 incorporacions des de maig i la segona al setembre podria generar una reducció temporal de 1.000 professionals, Barceló ha negat aquesta situació, ja que, com tots els estius hi ha prevista una contractació extraordinària per a cobrir les vacances d’estiu durant els mesos de juny, juliol i agost. A més, ha explicat que d’aquesta manera, els metges interns residents (MIR) que acaben al maig poden incorporar-se a les places que queden pendents de crear, ja que després d’estiu es baixarà al detall amb les places que s’han de prioritzar.
Les telefonades per a l’ocupació de places començaran el 20 d’abril
Per tancar les contractacions i començar a incorporar professionals des de l’1 de maig, els departaments de salut començaran a contactar amb els professionals inscrits en la borsa de salut a partir del 20 d’abril, tal com ha avançat Barceló: “M’agradaria traslladar als professionals que estiguen inscrits en la borsa que estiguen especialment atents durant aquests dies per ajudar-nos a agilitar al màxim les gestions de l’ocupació de les places”.
Després d’aquesta fase inicial, a partir de setembre, se n’escometrà una de segona amb la resta de les places. Aquesta altra etapa se centrarà quasi exclusivament a finalitzar el procés d’increment de places en els centres hospitalaris i, amb un traç més fi, respondre a les necessitats més específiques dels diferents serveis.
En paral·lel a l’augment de places estructurals, estan desenvolupant-se els exàmens dels processos selectius corresponents a les ofertes públiques d’ocupació dels anys 2017, 2018 i estabilització del 2019, els exàmens de les quals es van retardar a causa de la pandèmia. Es tracta de més de 110 convocatòries per a més de 11.500 places en què s’han inscrit més de 165.000 persones.
Aquestes dues iniciatives es completen, a més, amb el desenvolupament del Marc Estratègic d’Atenció Primària, que incorpora una inversió de 326 milions d’euros en dos anys que dotarà aquest nivell assistencial de més recursos, un nou model assistencial amb més capacitat resolutiva i un nou model organitzatiu, així com amb el decret per a ocupar les places de cobertura difícil.
“Adaptem i reforcem les estructures, recursos i personal del sistema sanitari perquè puga respondre millor als reptes actuals i els emergents, tant relatius a l’Atenció Primària, com la Salut Mental, la Salut Pública, les urgències i les emergències, així com l’atenció hospitalària i especialitzada”, ha conclòs Barceló.
Licitació del servei d’ambulàncies
Barceló va anunciar la setmana passada en les Corts que, en breu, es licitaria un nou concurs del servei de transport sanitari terrestre que permetrà incrementar el nombre d’ambulàncies i millorar el servei de transport urgent i no urgent.
La licitació, no obstant això, s’ha retardat i s’havia especulat amb la possibilitat que els socis de Compromís i Unides Podem, socis de Govern, els quals serien més partidaris que la Conselleria mateixa assumira la gestió directa del servei, tal com ha fet amb les ressonàncies magnètiques o amb els departaments de salut privatitzats amb el PP, una vegada finalitzat el termini de les concessions.
Sobre aquest tema, Barceló ha assegurat que la licitació s’ha paralitzat, perquè “es necessitava una mica més de temps per a estudiar els annexos que acompanyaven aquest concurs i, per tant, s’inclourà en l’ordre del dia del ple del Consell de divendres perquè seguisca la tramitació, que és llarga, perquè ha de publicar-se en el Butlletí Europeu”.
La consellera ha explicat que no es plantegen una reversió del transport sanitari perquè en aquests moments no ho veuen “necessari”, ja que “aquest contracte acaba a les primeries d’agost i s’hi està treballant dos anys”. Barceló ha destacat que el nou contracte “amplia els recursos i el transport i millora les condicions que tenia en el contracte anterior, per la qual cosa no hi ha raons per a assumir aquest servei en una empresa pública”.
0