La condemna per maltractament del candidat de Vox enterboleix les negociacions amb el PP perquè puga governar Carlos Mazón

“Qualsevol persona que haja sigut condemnada per violència, en aquest cas violència masclista, és una línia roja”. A 24 hores d’iniciar-se la negociació formal amb Vox a la Comunitat Valenciana, la direcció nacional del PP marca posició: no volen el candidat de l’extrema dreta, Carlos Flores, en el govern autonòmic. “Creiem que una persona acusada i condemnada per maltractament no s’hauria de dedicar a la política, a l’exercici públic, a la representació dels ciutadans”, apuntava el portaveu de campanya del PP, Borja Sémper.

Carlos Flores Juberías va ser condemnat el 2002 per violència psicològica contra la seua exmuller, un fet que incomoda la direcció nacional del PP i sembla ser un escull per a la negociació. Encara que formalment l’equip d’Alberto Núñez Feijóo ha donat marge als territoris per a negociar els governs autonòmics, els populars han marcat posició manifestant el rebuig al dirigent valencià de Vox, després de dues setmanes esquivant aquesta qüestió.

Aquesta posició sembla ser més forta a Madrid que a València, on els populars rebutgen parlar de vetos. De fet, una hora abans de la compareixença de Sémper, els negociadors de Carlos Mazón asseguraven que ells parlaran amb tothom, seguint la seua ronda de contactes. El sotssecretari d’Organització del PPCV, Juan Francisco Pérez Llorca, responia: “Nosaltres no fem cordó sanitari a ningú”, en referència a si pactaran amb Vox la Mesa de les Corts, i afegia després: “El PP no veta ningú”, en referència a Carlos Flores i les negociacions. Flores Juberías, catedràtic de dret constitucional, ha sigut en l’última legislatura vocal del Consell de Transparència a la Comunitat Valenciana proposat pel PP, i representant d’aquest partit en la Junta Electoral. En aquest moment ja havia sigut condemnat per haver causat un “crebant psicològic” a la seua exmuller.

Amb tot, la direcció nacional del PP continua jugant a l’ambigüitat. Després de reiterar que la presència de Flores és una “línia roja”, Sémper ha afegit en la roda de premsa: “Més enllà d’això, hi ha unes converses obertes que resoldran els nostres companys a València”. Fonts de la cúpula del PP han indicat que no hi ha veto al partit de Santiago Abascal i ha subratllat que les negociacions estan en mans dels líders territorials, en aquest cas de Mazón, segons recull Europa Press.

Els seus companys de València finalitzen dimarts la primera ronda de contactes, amb el candidat marcat per Génova assegut en la taula de negociació. Els populars tracten de dilatar l’aproximació a Vox: són els últims amb qui s’asseguen, adduint que tenen menys representació, i eviten valorar la formació ultra en les seues intervencions. Fins i tot han demanat un informe intern per a analitzar els terminis de la investidura, que ha de convocar-se abans de les eleccions generals, entre el 17 i el 21 de juliol segons el reglament de les Corts Valencianes. Sí que han amagat amb un pacte entre els partits perquè tots tinguen representació, vinculant l’entrada de l’extrema dreta en la Mesa de les Corts Valencianes a l’entrada de Compromís. Vox ha sigut l’únic partit que ha assegurat tindre la mà donada al PP perquè Carlos Mazón governe a la Comunitat Valenciana; Compromís i el PSPV ja li han traslladat el seu rebuig.

Segons l’aritmètica parlamentària, el PP necessita els vots de Vox. Ha guanyat les eleccions amb 40 diputats, però necessita almenys deu parlamentaris per a tindre majoria absoluta. Els necessita per a la investidura, per a aprovar els pressupostos, per a tindre una legislatura estable. Els necessita també si volen la Presidència de les Corts Valencianes i evitar-se un esglai en la Mesa, que decidirà els temps de la investidura (si és abans de les eleccions o si la votació pot estirar-se una mica més, atesa l’ambigüitat del reglament). Ara com ara tot és un condicional: si el PSPV i Compromís pacten i Vox no ho fa amb el PP, els socialistes poden tindre el control del parlament valencià. Si els partits funcionen per blocs, la dreta guanya l’esquerra (53 a 46). Si la dreta no pacta i l’esquerra sí, l’esquerra guanya (46 a 40, amb els 13 de Vox a part, que completen els 99 seients). I si tots van per lliure, guanyen els partits majoritaris: PP i PSPV (40 i 31 representants, davant dels 15 de Compromís i els 13 de Vox).

Així, amb aquests números, els populars aborden demà la primera trobada amb el seu soci natural, l’únic que ha traslladat una predisposició per a facilitar que formen govern. El partit d’extrema dreta encara no ha comunicat formalment les seues condicions, però sí que ha advertit que li agradaria un model com el de Castella i Lleó, on tenen una vicepresidència i tres conselleries. Dimarts comença la negociació, enfangada pel veto previ.