Un condemnat en Gürtel confirma que la trama es va instal·lar a València per “fer negocis” per l’amistat amb Camps

César Martín Morales, condemnat en la peça del cas Gürtel relativa a la trama a Boadilla del Monte (Madrid), ha confirmat que la xarxa que dirigia Francisco Correa va enviar Álvaro Pérez El Bigotes a València per iniciar negocis amb l’Administració pública a causa de la seua amistat amb l’expresident autonòmic Francisco Camps. Martín Morales, conegut com El Santo, va ser una peça clau del desembarcament de la trama en la localitat madrilenya quan estava al capdavant de l’Empresa Municipal de Sòl i Habitatge (EMSH) de Boadilla del Monte durant el mandat d’Arturo González Panero El Albondiguilla.

En el judici per la peça separada 5 del cas Gürtel, Martín Morales ha declarat com a testimoni en la seua condició d’assessor jurídic de les empreses de Francisco Correa en matèria de contractes, entre altres, amb l’empresa pública de la Generalitat Valenciana Vaersa. A preguntes del lletrat que exerceix la defensa d’Álvaro Pérez El Bigotes, César Martín ha relatat com va ser el desembarcament de la trama Gürtel a València.

Així doncs, Francisco Correa li va comunicar “diverses vegades” que “enviava” El Bigotes a València, “perquè havia travat amistat amb Francisco Camps”. “Volien ampliar les seues activitats, perquè no els adjudicaven prou contractes públics a Madrid”, ha declarat. També s’ha referit a l’amistat del delegat de la trama amb la dona de l’expresident, Isabel Bas.

El lletrat d’Álvaro Pérez li ha preguntat si li va cridar l’atenció que, el 2004, Orange Market s’instal·lara a València i a penes un any després obtinguera un contracte públic per a la fira Fitur. “No em va cridar l’atenció, perquè Correa ja va dir que enviaven Álvaro a València per fer negocis en la comunitat, a conseqüència de la seua amistat amb Camps”, ha contestat el testimoni.

El lletrat de l’expresident autonòmic ha demanat a Martín Morales que precisara quan li va dir Correa que El Bigotes era l’enviat de la trama a València. El testimoni ha respost que va ser fins a “dues o tres vegades”, en el marc de àpatsi reunions. Francisco Correa “ho manifestava amb total normalitat”, ha asseverat l’assessor jurídic de les empreses de la xarxa Gürtel.

En la mateixa sessió del judici, ha declarat com a testimoni l’ex-directora general de la Dona Clara Abellán durant l’etapa de l’acusada Alicia de Miguel com a consellera de Benestar Social. El departament va organitzar dos actes, mitjançant contractes menors adjudicats a empreses de la trama, per “congraciar-se” amb Camps en el marc de les batalles internes del PP i continuar en la legislatura següent, segons va declarar el seu cap de gabinet. Alicia de Miguel, per part seua, va acusar el seu ex-cap de gabinet d’haver mentit i el va responsabilitzar de la contractació de la xarxa Gürtel.

L’ex-directora general ha explicat que durant el període en què es va contractar el primer dels actes a Orange Market estava de baixa i que es va limitar a signar les factures, prèviament validades, quan es va reincorporar al seu lloc. També ha recordat la seua aflicció amb la creació de la Fundació Tolerància Zero, que va organitzar els actes contractats a la xarxa Gürtel: “M’assentava molt malament que hi estiguera la fundació, perquè estava solapant-me la faena, estava disgustada”.

En un acte celebrat el 25 de gener de 2007 i contractat a la xarxa Gürtel, l’ex-alt càrrec ni tan sols tenia un lloc reservat. “Es va alçar una persona d’una associació de dones per cedir-me el seu lloc, perquè no m’havien guardat ni lloc”, ha recordat. No obstant això, també ha declarat que Alicia de Miguel “mai” li va ordenar contractar una empresa en concret.

Adoración R., secretària general administrativa del mateix departament durant l’etapa d’Alicia de Miguel, també ha negat haver-se sentit pressionada per la consellera de Benestar Social llavors. “Mai he tingut cap problema amb Alicia de Miguel, sempre ha estat d’acord amb el criteri tècnic”, ha afirmat. El funcionari José Javier M. també ha negat que l’exconsellera popular o el seu cap de gabinet li ordenaren contractar empreses en concret.