Condemnats per homicidi a dos anys i mig de presó els amos de sis gossos que van matar un ancià

Els fets provats de la sentència són terrorífics. Els dos amos de sis gossos que van atacar un ancià al Pinós (el Vinalopó Mitjà), mort cinc dies després, han sigut condemnats a dos anys i mig de presó i a abonar 130.849 euros en concepte de responsabilitat civil per un delicte d’homicidi per imprudència greu. La víctima passejava la vesprada del 26 d’octubre de 2016 per una partida del municipi quan va ser atacat pels cans, que “van aconseguir tirar-lo a terra, arrossegar-lo i mossegar-lo per tot el cos”, davant la mirada de la seua dona, “que no va poder auxiliar-lo sense córrer el risc de ser també agredida”. L’home, entre altres ferides, va patir l’amputació del cinqué dit del peu esquerre i de l’orella esquerra. El 31 d’octubre va morir a l’Hospital General d’Elda.

Es tracta, segons la sentència del titular del Jutjat Penal número 7 d’Alacant a què ha tingut accés elDiario.es, d’una “infracció greu dels deures elementals de cura que estaven obligats a observar com a responsables únics del control d’una font de perill evident com era la tinença d’aquests animals i que, tanmateix, van incomplir sense justificació acceptable, resultant a conseqüència d’això un succés fatal en què, per descomptat, cap àpex de culpa va tindre la seua desgraciada víctima”.

Els gossos agressors tenien una edat entre 11 i 12 mesos, un pes entre 18 i 22 quilos, una forta musculatura i robustesa, a més d’una configuració atlètica, cap voluminós, pèl curt i mandíbules poderoses. Amb anterioritat ja havien donat “mostres de la seua agressivitat i feresa”. Així doncs, un mes abans “es van mostrar altament agressius” amb una veïna de la zona que va haver de refugiar-se en el seu vehicle. També “era habitual que, quan algun veí passava pels voltants de la finca on estaven els gossos, s’abalançaven amb violència contra la tanca metàl·lica que la circumdava”.

El dia de l’atac s’havien escapat de la finca propietat del pare d’un dels condemnats a través de la tanca “els tensors de la qual havien sigut prèviament tallats i afluixats per persones desconegudes”. El ministeri fiscal considerava que els propietaris no havien adoptat les precaucions més elementals per al control i la vigilància dels cans, que estaven solts i sense boç i, a més, eren conscients que la tanca metàl·lica que circumdava la finca no estava en condicions òptimes.

La defensa dels amos assegurava, per contra, que els gossos “no eren perillosos” i sostenien que els danys en la tanca van ser causats per pretesos caçadors amb qui mantenien conflictes. Els condemnats també dubtaven de la relació de causalitat entre l’atac dels sis animals i la mort de la víctima sis dies després a conseqüència d’una insuficiència cardiorespiratòria provocada per una isquèmia sobrevinguda com a complicació del procés traumàtic patit a conseqüència de les lesions causades per l’atac.

El metge forense que va comparéixer com a perit en el judici va confirmar que el violent atac caní “va tindre una influència causal decisiva” en l’aparició del procés d’isquèmia que va provocar la mort del passejant. De fet, encara que la defensa de l’acusat va aportar “uns articles científics sobre la isquèmia mesentèrica obtinguts d’Internet”, el jutge conclou que “no es pot negar la relació de causalitat entre l’atac dels gossos i la defunció” de la víctima.

Gran part del debat durant el judici es va centrar en la raça dels gossos. Mentre que el ministeri fiscal i l’acusació particular, exercida per la viuda i les filles del difunt, sostenien que es tractava d’encreuaments de les races american standford i boxer, les defenses dels propietaris retreien que no s’haguera aportat cap prova pericial sobre aquest tema.

Un jutge internacional de races canines, expert en cans american standford, va analitzar els animals protagonistes de l’atac i va concloure que la progenitora dels gossos era el resultat del mestissatge d’una raça africana denominada rodhesian ridgeback, amb trets també de la raça shar-pei, encara que no descartava altres combinacions. La cosa més probable és que fora “el resultat de l’encreuament de diverses races al seu torn mestisses”.

Encara que els cans no es puguen catalogar de manera clara entre els exemplars potencialment perillosos, la tinença dels quals està regulada per la normativa estatal i autonòmica, la “dada decisiva” és si “per les seues característiques morfològiques, representaven o no una amenaça seriosa per a la integritat física i els béns de les persones”. Els cans, assenyala el titular del Jutjat Penal número 7 d’Alacant, eren “animals capaços de produir danys greus”. Els condemnats, a més, “no tenien un gos o dos, sinó que en tenien en la finca a un total de huit”, si bé van ser sis els que es van escapar i van atacar l’ancià.

La sentència sosté que “és obvi” que el dia de l’atac els amos “van perdre de vista” els animals, que campaven per la finca. El fiscal, per part seua, va recordar que fins tres testimonis van declarar haver vist l’acusat passejar o córrer pel Pinós acompanyat pels seus gossos sense corretja o boç. Els testimonis també van assegurar que els animals sempre anaven solts quan estaven en la finca.

“La conducta que s’imputa als encausats no està integrada per un comportament actiu sinó omissiu, consistent a no haver observat la diligència deguda en el control dels seus animals”, diu la sentència. Tots dos condemnats “eren conscients que tenien gossos dotats d’una potència lesiva gens menyspreable” i també “eren coneixedors que almenys en una ocasió anterior s’havien mostrat altament agressius amb una veïna i que en general es comportaven de manera furiosa davant qualsevol altra persona que s’aproximara a la finca”, afig.

La sentència condemna els amos a dos anys i mig de presó per sengles delictes d’homicidi per imprudència greu i a abonar, conjuntament i solidàriament, una responsabilitat civil de 100.000 euros a la viuda de la víctima i de 20.400 euros a les seues dues filles i de 10.449 euros a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.