La Confederació del Xúquer conclou que és viable recuperar el cabal del Túria en el nou llit, que no seria accessible

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va presentar dilluns l’estudi de connectivitat fluvial en el nou llit del Túria, un projecte que pretén dotar el llit de totes les funcions ecològiques que li eren pròpies abans de desviar-lo del curs original amb el Pla Sud. La proposta té l’objectiu de recuperar un espai “degradat i marginal” amb la inclusió d’un curs d’aigües baixes amb un cabal permanent que permetrà compatibilitzar l’ús ecològic amb l’hidràulic, però no està prevista l’accessibilitat per a ús ciutadà.

D’aquesta manera, es planteja la generació d’un nou llit dins del llit, un canal d’aigües baixes que garantirà un cabal mínim d’aigua permanent que permetrà mantindre els ecosistemes existents en els cursos fluvials. Per això, l’estudi preliminar proposa, entre altres mesures, la generació d’un llit sinuós, irregular i amb rsbrjod que connectarà al riu Túria amb la mar, permetent així el pas lliure de les espècies i la distribució natural de sediments i llavors.

L’estudi es va presentar en la seu de la Delegació del Govern a València, en un acte presidit per la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, i en què van participar el president de la CHX, Miguel Polo, la directora del projecte i cap de secció en la Direcció Tècnica, Saray Segado, i la tècnica de l’Àrea de Gestió Mediambiental de Comissaria d’Aigües, Tania Silva, que es van encarregar d’explicar els detalls del projecte i els treballs de restauració fluvial que ja es desenvolupen en el nou llit del Túria i en altres trams del riu. Malgrat haver remés la invitació a l’alcaldia de València, no hi hagué cap representant de l’equip de Govern municipal de València del PP i de Vox, més enllà d’un tècnic. Sí que hi van assistir membres i alcaldes dels governs municipals de Paterna, Riba-roja, Quart de Poblet, Mislata, Vilamarxant i Manises.

Miguel Polo va ser l’encarregat de presentar les línies bàsiques d’un estudi que naix de les “idees i les propostes de diversos col·lectius i administracions”, un projecte que pretén unir el riu Túria amb la mar. “No serà un jardí com a tal, sinó que el que busquem és naturalitzar aquest espai. Per tant, el projecte no planteja fer accessible el nou llit del Túria, ni es preveu ni és la nostra competència”, va explicar el president de la CHX.

Quant a la posada en marxa del projecte, Polo va destacar la intenció de l’organisme d’iniciar la licitació de la redacció de l’estudi constructiu al més prompte possible. “Parlar de terminis sense tindre el projecte redactat és complicat, però la nostra intenció és que puga estar a punt al llarg del pròxim any”.

Per part seua, la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana va voler subratllar l’“aposta decidida” del Govern d’Espanya en l’impuls d’actuacions dirigides a recuperar els espais naturals. “Hem de continuar guanyant espais verds a les nostres ciutats. Coneixem les conseqüències del canvi climàtic i és molt important que continuem treballant, des de totes les administracions, en polítiques que respecten la natura”, va dir Bernabé.

Cabal permanent per a un espai verd de qualitat

Entre les actuacions plantejades per a retornar l’estat natural del Túria fins a la desembocadura, l’estudi preliminar planteja la construcció d’un canal d’aigües baixes, “un llit dins del mateix llit”, que permetrà garantir l’establiment d’ecosistemes naturals. En aquest sentit, Segado va explicar que l’assut del Repartiment derivarà uns 400 litres per segon, tal com estableix el Pla Hidrològic del Xúquer 2022-2027 per al cabal ecològic del Túria en el tram final.

Amb l’objectiu d’assegurar i garantir un cabal permanent, l’organisme planteja l’alternativa de transvasar gran part de l’efluent de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Pinedo fins a l’assut del Repartiment, part com a cabal ecològic i part per a reutilització. Es podrien abocar al voltant de 1.400 l/s extra en el llit, però es requereix una infraestructura capaç de transportar les aigües a través d’una conducció d’uns sis quilòmetres de longitud.

De la mateixa manera, al llarg del nou llit del Túria hi ha diferents punts d’abocaments, catalogats i autoritzats, sobre els quals seria convenient actuar. Malgrat que la qualitat de les aigües que arriben al llit compleixen els nivells per a l’abocament en espais naturals, l’estudi planteja l’opció d’instaurar comunitats vegetals i substrats en aquestes zones perquè actuen com a filtres verds naturals. “S’aconseguirà minimitzar la possible arribada de nutrients o contaminants i, al mateix temps, dotarem el nou llit d’illes intermèdies i zones de rabeig per a la protecció, l’alimentació i la cria dels animals”, ha explicat la directora de les obres.

Permeabilització dels assuts

Per a retornar la continuïtat longitudinal del Túria en el tram final, que té al voltant de 12 quilòmetres de longitud, la directora del projecte va posar l’accent en la importància d’actuar sobre les barreres artificials que impedeixen la remuntada de les espècies d’ictiofauna, el pas lliure de la fauna i la dispersió natural de sediments i llavors des del Parc Natural del Túria.

L’estudi planteja la intervenció sobre l’assut del Repartiment i l’assut intermedi, executant una rampa de pedres de flux ascendent en els laterals d’aquestes infraestructures. “S’aconsegueixen dos objectius: assegurarem el bon funcionament hidràulic del conjunt i permetrem que els peixos puguen remuntar i la lliure circulació de llavors i sediments”, va indicar Segado.

Restauració fluvial i un camí de manteniment

Dins de les mesures previstes per a renaturalitzar el nou llit del Túria, el projecte inclou actuacions de restauració fluvial destinades a eliminar la presència d’espècies exòtiques invasores, la major part Arundo donax, i la plantació posterior de vegetació autòctona de ribera. “Vam començar amb aquestes faenes el novembre de l’any passat en la zona de l’assut del Repartiment i l’objectiu és continuar buidant el llit de canyes fins a arribar a la desembocadura de manera progressiva”, va detallar Tania Silva.

L’eliminació del canyar existent segueix la pauta de les actuacions de restauració posades en marxa per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Primer es du a terme un desbrossament i una trituració de la part aèria de la planta i després, una vegada adequat el terreny, s’instal·la d’una coberta de geotèxtil de polipropilé que permetrà esgotar el rizoma de la canya. Les lones romandran en el terreny almenys 18 mesos, el temps estimat i necessari perquè la planta no torne a créixer.

Per garantir les operacions de manteniment, s’ha dissenyat un camí de conservació que permeta l’accés al llit d’aigües baixes i al llit intern per a dur a terme de manera periòdica aquestes tasques. Aquest vial s’habilitarà en el marge esquerre i tindrà 18 accessos, un cada 500 metres, que facilitaran l’entrada per a dur a terme diferents tasques de conservació que asseguraran el funcionament hidràulic del llit.

Compromís i el PSPV aplaudeixen el projecte

Compromís va valorar molt positivament la presentació per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de l’Estudi preliminar de connectivitat fluvial en el nou llit del Túria. El regidor Sergi Campillo va destacar que “és un dia d’alegria per als veïns i veïnes de València i l’àrea metropolitana, perquè hui es fa un pas decisiu per a posar en marxa el projecte de renaturalització del nou llit del Túria i això suposa recuperar el curs de l’aigua per a connectar el riu amb la mar i, no sols això, també recuperar un ecosistema de riu amb la seua vegetació i amb la seua fauna que colonitzarà aquest tram del nou llit del Túria. En definitiva, es tracta de desenvolupar un gran pulmó verd per a València i l’àrea metropolitana”.

Campillo va recordar que tot va començar el 2018 amb el primer estudi de possibilitats anomenat ‘Riu nou, Llit nou’ que va presentar l’alcalde Joan Ribó i ell mateix com a responsable de la Devesa-l’Albufera. “Aquest estudi ha servit com a base per a començar tots els plans per a aquest gran projecte. Per tant, estem molt satisfets que s’haja presentat, perquè per fi veiem la possibilitat real de tindre un espai bonic i en què la natura tinga cabuda en una zona que en aquests moments està molt degradada, a més de recuperar la connexió del riu Túria amb la mar”.

Ara bé, el regidor de Compromís va lamentar que ningú del Govern municipal haja acudit a aquesta presentació, “una mostra més que els projectes de renaturalització d’aquesta ciutat i, per tant, de la Capital Verda Europea, els preocupen poc el PP i Vox. Fins i tot, en el seu negacionisme climàtic, menyspreen qualsevol política de sostenibilitat i és una llàstima, perquè aquest projecte és fonamental, ja que serà un connector ecològic de primera magnitud entre el Parc Natural del Túria i el Parc Natural de l’Albufera”.

La regidora socialista Elisa Valía va mostrar la seua satisfacció per l’actuació que ha proposat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) en el nou llit del Túria que permetrà compatibilitzar l’ús hidràulic amb l’ecològic, i generar un nou espai verd de qualitat, accessible i permeable per a les espècies i dotar d’un ús ecològic un espai degradat i marginal.

“Des del Partit Socialista de la ciutat de València estem molt satisfets amb l’actuació que proposa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per al nou llit del Túria. Sempre vam defensar la urgència d’actuar per naturalitzar el nou llit, però garantint que es manté la capacitat hidràulica de la infraestructura i, sobretot, treballant en una solució viable i raonable que, per descomptat, no demanava dir a la ciutadania que seria un espai per a fer pícnics”, va manifestar la regidora després d’assistir a la presentació de l’estudi per al nou llit que ha presidit la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, i en què van participar diferents alcaldes de municipis afectats.