La consellera Mollà demana 86 milions perquè el Govern valencià siga el primer a invertir més en prevenció que en extinció d’incendis

La Comunitat Valenciana podria convertir-se en la primera d’Espanya a invertir més recursos en prevenció d’incendis que en extinció si el Govern valencià accepta la proposta que va fer dimarts la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà. L’objectiu és protegir els 1,3 milions d’hectàrees de bosc de la Comunitat Valenciana, si bé és cert que el 55% de la superfície és de particulars, i del 45% restant, més de la meitat és de titularitat municipal.

La consellera va traslladar la necessitat d’incrementar la partida pressupostària destinada a aquesta matèria dels 27 milions d’euros actuals a 86, superant els quasi 81 milions que es destinen actualment a extinció d’incendis. D’aquesta manera, es donaria resposta a les diferents reivindicacions tant tècniques com polítiques dels últims dies referents a la necessitat d’invertir en prevenció per tractar de minimitzar el risc d’incendis com els de la Vall d’Ebo i de Begís que han arrasat 30.000 hectàrees.

Sense anar més lluny, la intervenció del president del Govern, Pedro Sánchez, durant la seua visita dilluns a les zones afectades de l’Alt Palància, va anar en aquesta línia. “Abans els serveis de Protecció Civil em deien que aquests incendis de nova generació ens exigeixen replantejar com lluitem i com prevenim aquests incendis i aquest és el compromís absolut del Govern d’Espanya, posar tots els mitjans i tots els recursos per a previndre i per a extingir aquests incendis i, sens dubte, per a recuperar aquests paratges naturals tan espectaculars i tan únics”, va dir el cap de l’executiu.

Així doncs, dels 86 milions d’inversió en prevenció, Mollà proposa dedicar-ne 40 a la creació d’un Fons de Cooperació Forestal per a finançar els plans de prevenció dels municipis. Les diputacions haurien de complementar aquestes aportacions amb 40 milions més (entre les tres corporacions) tal com es fa amb el Fons de Cooperació Municipal. Quant al criteri de repartiment, cada municipi rebria una partida en funció de les seues hectàrees de massa forestal i de parcs naturals, per la qual cosa com més hectàrees de bosc tinga una localitat, més diners rebria. D’aquesta manera, es finançarien els plans locals de prevenció que han dut a terme en els últims mesos la majoria de les localitats.

A més, es proposa que el Servei de Vigilància Preventiva passe de 18 a 23 milions d’euros d’assignació i que les brigades de manteniment d’infraestructures passen de 17 milions d’euros en quatre anys a 12,5 milions d’euros per any, de manera que puguen tindre assignades demarcacions forestals concretes per encarregar-se’n del manteniment. Finalment, se sol·licita passar de 3 milions d’euros a 10,5 milions d’euros en obres de prevenció d’incendis com ara la construcció de depòsits d’aigua o tallafocs.

80 milions per a regenerar Begís i la Vall d’Ebo

El departament d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha traslladat també a la presidència de la Generalitat una primera valoració sobre els recursos necessaris per a recuperar les zones danyades pels incendis de Begís i de la Vall d’Ebo.

Segons han explicat fonts del departament que dirigeix Mollà, caldria una primera actuació urgent calculada en 30 milions d’euros (1.000 euros per hectàrea), en què també hauria de participar el Govern central, amb l’objectiu de protegir el sòl afectat i així evitar-ne l’erosió. Entre les actuacions a fer destaquen la construcció i la restauració de murs de pedra per a evitar l’erosió; la reposició de cartells informatius; la tala i l’eliminació d’arbres morts en la franja de 10 metres al llarg de les pistes forestals; la llaurada i la sembra de bancals perduts per a aliment de la fauna; la col·locació d’abeuradors d’aigua per a la fauna; l’obertura i el manteniment dels tallafocs i la repoblació de zones en què la regeneració natural no siga viable per falta de llavors.

Addicionalment i en una segona fase, caldrien 50 milions d’euros més procedents en part de fons europeus per a les tasques següents: tala i estellada d’arbres que impedisquen o retarden la regeneració; eliminació d’arbres morts per raons de sanitat forestal, restauració de boscos inclosos en la xarxa Natura 2000 com savinars i pinedes negres; llaurada i sembra de bancals perduts per a aliment de la fauna; restauració de les microreserves afectades; producció de plantes i d’arbres per als projectes de restauració; tractaments de poda i millora dels carrascars; millora de la capacitat dels sòls per a retenció de l’aigua; creació de nuclis de dispersió de llavors que siguen aliment d’espècies de fauna, i creació de recers i paradors per a ocells.