La constitució de les Corts Valencianes: el primer pas del pacte del PP amb l’extrema dreta

Si tot segueix el guió previst, a partir de dilluns l’extrema dreta tindrà la presidència de la principal institució valenciana. Dilluns arranca la XI legislatura en les Corts Valencianes, que tindrà a un diputat de Vox al comandament en virtut de l’acord subscrit amb el PP per a fer a Carlos Mazón president de la Generalitat Valenciana. El grup parlamentari amb 13 diputats, el de menys grandària en aquesta legislatura, tindrà el control de la cambra.

El nom del diputat o diputada que detinga el càrrec, la segona autoritat de la Comunitat Valenciana, és encara un misteri. Vox no vol revelar qui serà el seu candidat fins que arribe la votació, a quèassistirà el president del partit, Santiago Abascal, una manera d’exhibir múscul en el territori en què han obtingut un acord llampec. Entre els candidats han sonat diputades com Llanos Massó, que va de número 2 al Congrés per Castelló, i José María Llanos, portaveu adjunt en la legislatura passada, que també sonava com a conseller de Justícia i nega l’existència de la violència de gènere.

La legislatura arrancarà amb uns quants canvis en el grup d’extrema dreta. Els diputats Carlos Flores Juberías i David García no recolliran l’acta i en el seu lloc entraran Joaquín María Alés Estrella –fins hui, diputat provincial a València i regidor a Paterna– i José Muñoz Salvador, sotssecretari de Vox Joves a Alacant, que ha participat en actes organitzats per Falange en homenatge a Primo de Rivera, segons la llista electoral presentada. Flores Juberías, candidat a la presidència de la Generalitat i vetat en el govern del PP per la seua condemna per violència psicològica, serà el cap de llista al Congrés per València, mentre que García va en el mateix lloc per Alacant. Massó no té previst renunciar a l’acta de moment.

La constitució de les Corts Valencianes marca l’inici del calendari parlamentari i fixarà la sessió d’investidura de Mazón. Els terminis marcats pel reglament autonòmic aboquen a una sessió de debat i votació entre el 17 al 21 de juliol, la setmana prèvia a les eleccions generals, encara que la data final està en mans de la cambra. El PP i Mazón mateix han manifestat el seu desig que es produïsca com més prompte millor, però dependrà del que tarden a constituir-se els grups parlamentaris –12 dies–, de la proposta de la Junta de Síndics i de la data que fixe la Mesa de les Corts.

La sessió constitutiva arranca dilluns a les 10.30 del matí amb una Mesa d’Edat que organitza la votació, de què formen part dos diputats de Compromís –els més joves– i un del PSPV –el d’edat més avançada–. Una vegada depositats els vots en les urnes, i segons els acords previstos, Vox tindrà la presidència, el PP dos membres i el PSPV dos més. Compromís, amb 15 diputats, i que tenia la presidència fins hui, quedarà fora de l’òrgan de govern. L’última decisió del seu president, Enric Morera, que ha impulsat desenes de declaracions institucionals aquesta legislatura, ha sigut col·locar la bandera LGTBI en la façana del parlament amb motiu de l’Orgull, “en compliment dels acords institucionals vigents des de la novena legislatura”. En l’únic municipi valencià en què Vox té l’alcaldia, Nàquera, s’ha fixat en l’acord de govern amb el PP retirar les banderes LGBTI de les institucions públiques.

La sessió constitutiva del parlament autonòmic està precedida de diverses manifestacions del moviment feminista valencià. Una hora abans del ple, a les 9.30 de dilluns, la Coordinadora Feminista de València ha convocat una concentració davant del Palau dels Borja en rebuig a l’acord PP-Vox, que substitueix el concepte violència de gènere per “violència intrafamiliar”. Les feministes valencianes denuncien que el negacionisme que Vox ha fet explícit a través dels seus dirigents “posa en risc els drets de les dones”. La Coordinadora Feminista de Morvedre, emparada per l’Assemblea Feminista, també ha convocat una concentració diumenge davant del Palau de la Generalitat.