La cooperativa valenciana Florida Universitària va optar a la compra de la VIU que finalment el PP va adjudicar a Planeta

Una cooperativa valenciana es va presentar al procés de diàleg competitiu mitjançant el qual la consellera d’Educació llavors, ara alcaldessa de València del PP, María José Catalá, va privatitzar la Universitat Internacional de València (VIU) de la qual fins ara ha exercit com a professora associada, una tasca que de moment no ha revelat si mantindrà com a primera edil. Catalá, a més, mai ha publicat el seu sou com a professora de la VIU més enllà de remetre’s al que aquest mitjà va publicar sobre el que cobra un professor de la universitat amb les seues mateixes hores de docència, això és, 7.300 euros a l’any.

Com ha anat informant elDiario.es, Catalá va vendre el 70% de la VIU per quatre milions d’euros després d’haver-hi invertit el Consell des de la seua creació 34 milions d’euros i el seu valor es va multiplicar al cap de pocs dies de seleccionar l’oferta del grup Planeta després d’aprovar l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació (Aneca, pel nom en castellà) noves titulacions.

Nova documentació recaptada per aquesta redacció revela que amb el grup Planeta, que finalment va controlar la majoria accionarial de la universitat virtual per 4 milions d’euros, van concórrer altres tres institucions acadèmiques al procés de diàleg competitiu obert per a privatitzar-la. Una informació que mai es va fer pública per les severes clàusules de confidencialitat de tot el procés.

En concret, van ser la Universitat Isabel I, l’escola de negocis IMF i la cooperativa valenciana Florida Universitària les que es van interessar en l’operació. De la documentació es desprén que les ofertes econòmiques inicials més quantioses pel 70% de la VIU van ser la d’IMF i la de Florida: ambdues van oferir 10 milions d’euros, encara que en el cas de la primera es condicionava “al valor real dels actius aportats” i s’abonaria una primera quota de 2 milions al tancament de la transacció; en el de l’entitat valenciana no es concretava un calendari de pagament més enllà d’una primera aportació d’1,2 milions, ja que la resta se sufragaria mitjançant fons generats per la VIU mateixa.

Per part seua, Planeta va començar oferint 3,5 milions d’euros i la Universitat Isabel I 3 milions aportats en tots dos casos mitjançant fons propis amb calendaris de pagament concrets.

Quant a les inversions i el finançament previstos, mentre la Universitat Isabel I i Florida no concretaven cap xifra, IMF estimava necessària una inversió de 21,9 milions d’euros en quatre anys i Planeta proposava una inversió en comercialització de 10 milions en els primers tres anys via préstecs del grup a la nova societat.

Amb tot, finalment l’única institució de les quatre que va fer una oferta final de compra va ser el Grupo Planeta, que va pujar de 3,5 a 4 milions d’euros la seua licitació pel 70% de la VIU. El document de “proposta final per a l’entrada en el capital de la VIU” reflecteix una previsió d’inversions per a comercialitzar-la de 17,4 milions d’euros en quatre anys a raó d’1,5 milions el primer, 3,3 milions el segon, 5,6 milions el tercer i 7,4 milions el quart.

Segons el pla de negoci presentat en aquest document, Planeta preveia que la VIU podria autofinançar-se al tercer any de la privatització, això és a partir del 2016, encara que necessitaria finançament aportat pel grup mateix. Segons les seues previsions, el primer any donaria unes pèrdues de 809.000 euros, el segon uns guanys abans d’impostos de 577.000 euros, el tercer de 2,4 milions i el quart de 4,9 milions, cosa que demostra que amb una gestió eficient la VIU podria haver sigut rendible no sols des del punt de vista social, sinó també econòmic per a les arques públiques.

Des del Partit Popular sempre han subratllat que una auditoria feta pel govern de Ximo Puig el 2015 assenyala que el procés de venda va ser correcte i conforme a la normativa vigent.