La crisi de la pandèmia s’acarnissa amb elles: Casa Caritat de València va atendre per primera vegada més dones el 2021

L’Associació Valenciana de Caritat va advertir dimecres de l’augment de les persones en risc d’exclusió social a València. I és que, en un any, la xifra de persones ateses ha arribat a 3.378, cosa que suposa un increment del 35%, tal com recull la Memòria 2021 presentada en la seu de la Petxina. En total, entre tots els serveis i programes, l’ONG va fer el 2021 més de 462.000 actuacions.

Durant la presentació en roda de premsa, Luis Miralles, president de Casa Caritat va explicar que “la pandèmia de la Covid-19 va suposar una crisi econòmica que ha fet créixer les desigualtats i ha situat molta gent en la línia fina entre la normalitat postpandèmia i l’abisme de veure’s en una posició de vulnerabilitat. Persones que es van veure arrossegades per expedients de regulació temporal d’ocupació, pèrdues d’ocupació o altres situacions que van minvar els seus recursos. Aquest escenari perdura i les dificultats s’acreixen per la pujada constant del cost de la vida i de l’augment del preu dels productes bàsics”.

Desafortunadament el context postpandèmic no és molt encoratjador i va afectar molt més les dones. L’any 2020 Casa Caritat va atendre 2.504 persones diferents, mentre que l’any 2021 aquest nombre va augmentar a 3.378, un 35% més, de les quals 1.198 són dones (un 35% més que l’exercici anterior) que per primera vegada supera a la xifra d’homes, que va ser de 1.178. També cal destacar que 1 de cada 3 persones beneficiàries són menors. L’augment se centra sobretot en el servei de repartiment d’aliments.

En resposta a aquesta situació, l’equip de l’Associació ha unit forces millorant i posant a disposició nous recursos amb l’objectiu de fer una societat més justa, igualitària i equilibrada donant resposta a totes les necessitats dels col·lectius vulnerables.

Prova d’això és que s’han triplicat les persones que acudeixen al lliurament de productes de primera necessitat, un servei que es va posar en marxa durant la pandèmia. Així doncs, el 2021 s’ha tancat amb 1.846 persones diferents usuàries d’aquest servei, mentre que el 2020 en van ser 600. Casa Caritat també ha repartit xecs de supermercat per a adquirir aliments frescos i peribles com ara verdures, fruita, ous, carn o peix. L’objectiu és que totes les persones tinguen accés a una nutrició equilibrada. El 2021 s’han repartit 2.242 d’aquests xecs.

Les dades es mantenen a l’alça en aquest servei a conseqüència de la crisi econòmica i la pujada de preus en béns bàsics. “Després d’eixir d’una pandèmia sanitària en un any complicat i quan semblava que podíem veure la llum, la conjuntura actual ha demostrat que no és així. De fet, aquest 2022, cada vegada són més les persones que acudeixen al lliurament de productes i en un any pràcticament hem duplicat la gent que ve a aquest servei”, va assenyalar Luis Miralles. Així doncs, segons les últimes dades de l’ONG, al maig d’enguany s’han atés 1.541 persones, davant de les 865 del mateix mes del 2021.

Per això, Guadalupe Ferrer, directora gerent de Casa Caritat, va posar èmfasi en la importància de continuar adaptant-se a tota mena de situacions, i va precisar que sense importar les circumstàncies l’objectiu sempre serà treballar en pro i per als més necessitats. “La crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 va afectar moltes persones que van passar d’una situació de normalitat a tindre problemes per a poder afrontar el dia a dia, arribant a situacions extremes que han necessitat mesures noves per part de Casa Caritat per a evitar que moltes persones caiguen en situació de sensellar. Ara continuarem oferint totes les opcions perquè la gent afectada per la inflació, la desocupació o els problemes geopolítics no es quede arrere i puga accedir als serveis més bàsics que necessita qualsevol persona”, va afegir la directora gerent.

Però no solament això, Casa Caritat va més enllà i el seu equip de professionals fa un seguiment detallat de les persones que necessiten els seus programes. “El servei de menjador no és només un recurs destinat a cobrir la necessitat bàsica d’alimentació de les persones sense llar i sense recursos. Cada persona porta un seguiment i rep atenció social per l’equip de treball social per planificar la seua inserció social. Aquest departament ha fet 3.417 entrevistes el 2021, un 26% més que l’exercici anterior”, va subratllar Guadalupe Ferrer.

Ajudes econòmiques més necessàries que mai

En la mateixa línia, Casa Caritat va haver de reforçar el seu programa d’ajudes econòmiques directes per facilitar a les persones usuàries una aportació addicional per a fer front a lloguers, factures, tractaments de salut o cursos de reinserció laboral, entre altres. El 2021, l’Associació va concedir 143 ajudes econòmiques directes per un import total de 61.928 euros, cosa que suposa un increment del 74% respecte de l’any anterior.

La meitat d’aquest import s’ha destinat al pagament de lloguers i altres solucions residencials, una mesura que evita que aquestes famílies puguen veure’s abocades a una situació d’exclusió residencial. “Aquestes ajudes continuen sent molt important en aquest 2022 i per això hem augmentat la partida en els pressupostos d’aquesta línia”, va indicar Luis Miralles.

El 2021, s’han allotjat en els centres d’acolliment temporal de Casa Caritat un total de 389 persones. D’elles, 257 ho han fet en les instal·lacions de la Petxina, on homes i dones comparteixen un mateix espai i duen a terme una sèrie d’activitats per a fomentar la seua convivència.

En el mòdul de convalescents de Benicalap enguany s’han acollit a 78 persones diferents. En aquest espai es treballa tant la recuperació física i emocional dels acollits com el seu vessant social, 3 de cada 10 persones usuàries d’aquest mòdul són majors de 65 anys. El mòdul de famílies ha acollit 55 persones de 13 nacionalitats diferents.

Compromís i entrega amb vista al futur

Amb vista al futur, l’objectiu de Casa Caritat és continuar treballant amb compromís i entrega per ajudar totes les persones en situació de risc d’exclusió, desenvolupant projectes que milloren les seues condicions. Per fer-ho, continuarà avançant en el Projecte Fènix d’habitatges supervisats, ampliant el nombre de pisos destinat a aquesta iniciativa.

“La finalitat d’aquests habitatges és reproduir de manera precisa les condicions d’una llar perquè les persones usuàries adquirisquen els hàbits i puguen romandre-hi el temps necessari fins que siguen capaços de recuperar la seua autonomia i independitzar-se llogant un habitatge o una habitació, una iniciativa modèlica que volem continuar desenvolupant en els pròxims anys”, va explicar Luis Miralles.

D’altra banda, i amb l’objectiu de continuar treballant en la inserció social de les persones usuàries de Casa Caritat, l’ONG ha posat en marxa una sèrie de tallers per oferir-los un espai de treball terapèutic ajustat a les necessitats i les característiques de cadascuna. Amb aquesta iniciativa es busca la recuperació d’habilitats socials i laborals.

“La producció d’articles fets pels participants i la venda a través de donacions fomenta l’autoestima i autorealització. A més, el treball en equip afavoreix la creació de xarxes de suport mutu i evita l’aïllament i el desarrelament social”, va assenyalar el president de l’entitat.

Així doncs, el 2022 es van obrir nous programes que fomenten les possibilitats d’oferir una oportunitat laboral a les persones usuàries, com el projecte formatiu que està desenvolupant-se amb Turisme de la Generalitat Valenciana i l’Associació Empresarial Hotelera i Turística de la Comunitat Valenciana (HOSBEC).

El president de Casa Caritat va exposar aquestes xifres “darrere de les que hi ha persones reals que ens necessiten. Encara queda molta faena per fer, però de segur que amb el suport de la societat valenciana es podrà continuar fent i millorant la situació de les persones més vulnerables”. En aquest sentit, l’ONG va presentar un vídeo per explicar la tasca que du a terme Casa Caritat amb els usuaris i el compromís de l’Associació Valenciana de Caritat per no deixar ningú arrere independentment del seu context personal i la conjuntura econòmica i geopolítica.