La declaració clau d’‘El Bigotes’: l’empresa que va muntar l’F1 a València no tenia seu i usava oficines públiques
La declaració d’Álvaro Pérez El Bigotes dijous passat davant la titular del jutjat d’Instrucció número 2 de València va tindre més substància de la que han filtrat les defenses. L’interrogatori sencer al delegat de la trama Gürtel a València revela acusacions a polítics sense aportar proves –que no seran preses en consideració–, però també ofereix llum sobre punts de la investigació que podrien ser clau per a aclarir els assumptes més complicats. Pérez és un testimoni important, perquè tenia informació privilegiada per la seua estreta relació amb Francisco Camps.
Les sospites dels investigadors rauen en el fet que l’empresa privada Valmor es va constituir com una pantalla instrumental per a ocultar que era l’Administració la que realment corria amb totes les despeses de la Fórmula 1 a València. Si el gran esdeveniment anava bé, guanyaven els empresaris que van constituir la societat. Si anava malament, com va passar, el forat el pagaven els ciutadans.
En aqueix sentit i a preguntes de la jutgessa sobre si Valmor tenia oficina, El Bigotes va explicar que “no hi havia reunions amb gent en l’oficina de Valmor, perquè no n’hi havia, les trobades eren en el circuit de Xest”. Allí, en el circuit de motociclisme públic és on va assegurar Álvaro Pérez que va tindre la primera reunió amb el vicepresident Vicente Rambla i Jorge Martínez Aspar –de Valmor– on li van ensenyar els plànols del circuit que posteriorment li van lliurar. “El quarter general de Valmor estava en el circuit”, va reiterar davant la insistència de la jutgessa.
És molt cridaner que una empresa de la qual van formar part l’extinta caixa d’estalvis Bancaixa, els empresaris Vicente Cotino i Fernando Roig i l’expilot Jorge Martínez Aspar no tinguera ni una mínima infraestructura per a mantindre reunions. Una evidència de la poca estructura –només un pis al carrer de José Aguirre com a seu social– d’una societat que havia de gestionar un gran esdeveniment d’aquestes dimensions i que havia de pagar un cànon anual de 18 i 24 milions d’euros al magnat de la Fórmula 1 Bernie Ecclestone. Finalment va entrar en pèrdues i va ser rescatada el 2012 per la Generalitat per un euro, però amb un deute de 32 milions. La base de la investigació oberta.
L’altre punt clau que va apuntalar Álvaro Pérez va ser el moviment d’informació privilegiada sobre la construcció del circuit urbà i que ara també s’investiga i en què estan imputats el president Francisco Camps i una quinzena de persones, incloses dues enginyeries que van dissenyar el circuit. El Bigotes va explicar a preguntes de la jutgessa que el vicepresident Rambla sabia que s’havia de construir un circuit “en la fase prèvia” i que va tindre la informació –almenys de les graderies– “abans d’haver-se licitat i adjudicat el concurs”.
Aquestes afirmacions sobre la informació privilegiada de les graderies està registrada en un enregistrament aportat pel regidor que va destapar Gürtel, José Luis Peñas, a l’Audiència Nacional. En aquest sentit, Álvaro Pérez manté en la declaració que va obtindre els plans del circuit –primer li’ls van ensenyar– gràcies al fet que va anar a parlar amb Francisco Camps “perquè volia participar-hi i treballar-hi”. L’expresident de la Generalitat el va derivar al seu vicepresident Rambla que “ho controlava tot i tenia molt de poder”.
Remata El Bigotes que va haver-hi empreses que “per amistat” van aconseguir contractes en la Fórmula 1 com “una de Madrid les pantalles o una empresa d’Andalusia els banys”. Això sí, Álvaro Pérez a preguntes de la jutgessa va dir que no li constava “que en la construcció del circuit de Fórmula 1 de València es van beneficiar unes empreses determinades a canvi de donacions o de pagaments fets al PP o a gent de la conselleria”.
