El Defensor del Poble detecta habitacions “hostils” i “tracte degradant” en un centre de menors a Burjassot

El centre socioeducatiu Mariano Ribera de Burjassot (València), destinat a l’internament de menors infractors, té habitacions en el mòdul d’ingrés amb “deficiències importants” i un estat de manteniment “inadequat”. A més, els menors han patit un “tracte degradant”. Són algunes de les conclusions del Defensor del Poble sobre el centre de menors gestionat per la Fundació Diagrama. Tècnics del Mecanisme de Prevenció de la Tortura del Defensor del Poble, acompanyats per una psicòloga i una metgessa, a més d’un assessor del Síndic de Greuges, van fer una visita sense avís previ al recinte el 31 de gener passat i l’1 i 2 de febrer en què van mantindre trobades amb l’equip de direcció i entrevistes reservades amb els menors. Les conclusions, publicades recentment per l’organisme, revelen deficiències importants en el centre, adjudicat mitjançant un contracte de gestió integral per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives a la Fundació Diagrama per un valor estimat en 16,9 milions d’euros.

El Defensor del Poble ha detectat que en el mòdul d’ingressos del centre, on els menors poden estar fins a un mes, hi ha “brutícia, excusats avariats, endolls sense protecció, reixes en les finestres, escassetat de llum natural, el pati cobert per un filat” o “timbres a les habitacions que no funcionen”.

Les conclusions de la visita ressenyen “deficiències importants” en el mòdul d’ingrés: “Les habitacions manquen d’escriptori o cadira per a poder asseure’s, tampoc tenen prestatgeries per a poder deixar la roba. Els banys comuns estaven bruts i en mal estat. A vegades han eixit rates d’aquests excusats, tal com han referit menors entrevistats”. A més, en aquest mòdul coincideixen menors acabats d’ingressar en el centre amb altres que han tingut mal comportament.

El Defensor del Poble considera que “el procés d’acolliment hauria de ser un espai més amable” i critica que “aquestes instal·lacions són desoladores, inadequades i hostils”, per la qual cosa recomana a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (actualment denominada Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge) que es clausuren aquestes habitacions.

A més, totes les finestres de les habitacions del centre i de la resta de les estances tenen vidres opacs que deixen passar la llum, però no permeten veure l’exterior i estan tancades permanentment, cosa que impedeix que es ventilen. “Aquesta circumstància, juntament amb les poques hores que passen en les instal·lacions que estan a l’aire lliure, fa més penosa i difícil la situació de les persones que estan internes en el centre, cosa que pot potenciar la deterioració en el benestar psíquic de menors i adolescents”, conclou l’organisme que dirigeix Ángel Gabilondo.

Alguns testimoniatges van relatar que durant la nit és “habitual” que el personal educatiu es demore a atendre les peticions d’obertura de la porta de les habitacions per a poder anar al bany, cosa que hauria ocasionat que els interns hagen hagut d’“alleujar les seues necessitats en un pot de xampú” o hagen rebut una amonestació per insistir en les crides. “Aquestes situacions impliquen un tracte degradant, que hauria d’evitar-se”, afig el Defensor del Poble.

Les instal·lacions no disposen en tots els seus mòduls d’un sistema de climatització, per la qual cosa a l’estiu els interns passen “molta calor”, segons els testimoniatges dels menors recollits en l’informe. El centre no disposa d’un sistema de videovigilància que abaste tots els espais, un mecanisme que pot ser “rellevant” per a l’esclariment de qualsevol tipus d’incidència. Tampoc té una sala per a comunicacions íntimes.

L’organisme també va recollir queixes sobre la duració de les visites i el col·lapse de la línia telefònica. El Defensor del Poble lamenta que el centre socioeducatiu Mariano Ribera no disposa d’un llibre de registre específic que reflectisca els mitjans de contenció aplicats ni les incidències. També ressenya que de les 15 contencions efectuades durant el 2022, només es van fer tres exploracions mèdiques.

Després d’analitzar la documentació proporcionada per responsables del centre, l’informe detecta discrepàncies entre la informació sobre contencions que figura en el llibre de registre d’expedients disciplinaris i els comunicats d’incidència fets per personal educatiu i auxiliars de control educatiu. Tampoc es fan informes de lesions, a pesar que, el 2022, un jove va ser traslladat a les urgències mèdiques de l’Hospital Arnau de Vilanova després d’aplicar-se-li un mitjà de contenció (una situació que, a més, no va ser comunicada immediatament al jutge de menors).

Temps lliure “a l’interior dels mòduls”

En el moment de la visita, 47 de les 51 persones internades romanien en règim semiobert. No obstant això, només cinc menors acudien a fer activitats formatives amb recursos externs fora del centre malgrat estar situat en un municipi “amb tota mena de serveis comunitaris”. La formació en línia queda limitada pel fet d’haver connexió a Internet únicament en la sala d’actes.

Les activitats a l’aire lliure es redueixen a 75 minuts al dia i “menors i adolescents van manifestar que el temps lliure es passa sobretot a l’interior dels mòduls”. A més, la formació impartida pel professorat de la Conselleria d’Educació es fa “en condicions de vigilància i control” per part de personal del centre, a pesar que l’organisme considera que “s’haurien de generar situacions d’aprenentatge en què es prioritze un clima d’aula normalitzat, evitant el control i vigilància directa”.

El Defensor del Poble també retrau que els auxiliars de control educatiu no reben formació en tècniques de desescalada i resolució de conflictes o de drets de la infància i adolescència. Aquests auxiliars reben una formació per part de la Fundació Diagrama que “no s’ajusta, quant a la duració, a les exigències el protocol”. L’organisme no va poder obtindre informació sobre la formació que rep el personal de seguretat del centre en matèria d’aplicació de mitjans de contenció a menors.

Atenció mèdica “bastant millorable”

D’altra banda, conclou el Defensor del Poble, la satisfacció dels interns amb l’atenció mèdica que reben és “bastant millorable”. Ni hi ha coordinació amb el sistema públic de salut mental ni un programa de tractament de toxicomanies. A més, l’informe també constata un excés de prescripcions de psicofàrmacs (el 45,5% en xiques i un 27,5% en xics), principalment antipsicòtics, antidepressius i medicaments per al trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat.

“El Mecanisme Nacional de Prevenció considera que moltes de les persones que reben medicació psicotròpiques podrien disminuir la seua dependència si des del centre s’oferiren com a alternativa sessions de teràpia per al maneig d’emocions i de l’agressivitat, enfortint la intervenció terapèutica i educativa a través de tallers i accions grupals”, assenyala la fitxa de seguiment de la visita.

El centre tampoc compta amb un servei d’assistència jurídica. Si bé en el recinte presta servei un jurista, “aquesta figura és desconeguda per la major part dels menors a qui es va fer entrevista”. D’altra banda, a pesar que la direcció del centre assegura que no s’efectuen escorcolls amb nu integral, uns quants menors van manifestar que quan tornen al centre o després d’una visita “els fan llevar-se tota la roba i cobrir-se amb una tovallola, fins i tot han de fer esquats”.

El Defensor del Poble recorda que la realització d’escorcolls amb nu integral, a més de regir-se pels principis de necessitat i proporcionalitat, requereix en tot cas l’autorització del director del centre i la notificació prèvia urgent al jutge de menors de guàrdia. Així, l’organisme conclou que “estarien practicant-se aquest tipus d’escorcolls sense complir la previsió legal”.

A més, un 18% dels menors residents en el centre eren d’ètnia gitana. No obstant això, l’organisme ha comprovat que no hi ha cap ajust específic en el projecte educatiu o terapèutic per a treballar amb menors d’ètnia gitana.

“Desatenció mèdica amb la menstruació”

La visita també inclou una fitxa específica en matèria de gènere. El centre tenia 40 xics i 11 xiques, encara que en la seua memòria anual no figura la desagregació per sexe per a quasi tota la informació, “moltes vegades essencial”, com el tipus de delicte comés, el nivell acadèmic a l’ingrés o la formació rebuda en el recinte. Tampoc es du a terme una “intervenció proactiva en la detecció” de violència de gènere.

El personal de seguretat encarregat de contencions físiques i escorcolls, tant auxiliar de control educatiu com vigilants, està compost per homes. Així doncs, els escorcolls a les menors es fan en presència d’educadores. “El fet que siga l’educadora la que haja de responsabilitzar-se d’aquestes tasques influeix en la vinculació de les menors amb les educadores i pot generar contextos de desconfiança”, assenyala l’organisme.

“Durant la nit”, destaca el Defensor del Poble, “és habitual que el personal es desentenga de les peticions d’obertura de la porta de les habitacions per a poder anar al bany, situació especialment greu en cas de menstruació”. Les menors van ressenyar “comentaris estereotipats” i “desatenció mèdica en relació amb la menstruació”. En entrevistes grupals, les menors van revelar “conductes de falta de respecte i etiquetes homòfobes a la seua diversitat sexual per part del personal educatiu”.

D’altra banda, el protocol de prevenció del suïcidi “presenta mancances d’enfocament de gènere” i el centre manca d’un registre d’autolesions. El personal del centre “minimitza les autolesions”. No obstant això, diverses menors “refereixen autolesions i, en el cas d’una d’elles, consta atenció hospitalària per ingesta de fil d’aram”.

La fitxa de seguiment de la visita també indica que el trasllat dels menors a seus judicials o a l’hospital per part de la Policia Nacional “solen fer-se sovint amb grillons”. Alguns menors, segons els testimoniatges recaptats pel Defensor del Poble, van romandre emmanillats en la sala d’espera de la consulta mèdica juntament amb altres pacients. Dins de la consulta, no se’ls van retirar les manilles.