Deute amb Sanitat, eficiència i pressió d’empleats i alcaldes: per què Mazón recupera la gestió dels hospitals de Manises i Dénia

Contra tot pronòstic, la Conselleria de Sanitat va anunciar divendres passat mitjançant un comunicat la decisió del conseller Marciano Gómez, de seguir amb el procés iniciat pel Govern del Botànic de recuperació de la gestió pública dels hospitals de Dénia i Manises, una vegada finalitzat el termini de les concessions. Per contra, es mantindrà privatitzat el d’Elx-Crevillent.

Unes quantes claus hi ha darrere d’aquest anunci que molt pocs esperaven, més encara quan Ribera Salud, empresa gestora de l’hospital alacantí a través de la seua filial Marina Salud, va fer públic el mes passat el nomenament de María Pilar Navarro com a nova gerent del departament, donant per feta la seua continuïtat per mitjà d’una pròrroga del contracte que venç l’any que ve.

La primera d’aquestes claus és purament econòmica i posa en evidència la ineficiència del sistema, sempre per a la part pública. I és que les empreses que gestionen els hospitals privatitzats deuen 641 milions d’euros a la Generalitat Valenciana corresponents a les liquidacions anuals en què es calcula si hi ha hagut un desfasament per a alguna de les parts (la pública o la privada) entre la tarifa que abona l’Administració a l’empresa per la gestió i els serveis que l’empresa presta finalment. Les empreses concessionàries en l’actualitat són dues: Ribera Salud, responsable dels hospitals de Dénia i Elx-Crevillent i Sanitas, encarregada del de Manises. Però en aquesta xifra també s’inclouen pagaments pendents d’Alzira i Torrevella, gestionades en el seu moment per Ribera Salud.

Les xifres venen de la Conselleria de Sanitat arran d’una pregunta parlamentària del diputat de Compromís Carles Esteve, que va interpel·lar el departament per saber els deutes de les mercantils amb les arques públiques. En la data de la seua emissió, abril del 2023, queden per conéixer les liquidacions del 2021, el 2022 i enguany. Són els tres exercicis afectats per la pandèmia i el xoc sanitari que va produir i, segons els parlamentaris, els anys de més opacitat.

La concessionària de l’hospital de Manises arrossega 373 milions d’euros de deute de les liquidacions des del 2009. Les concessions de Ribera Salud sumen en conjunt 300 milions d’euros en liquidacions pendents. D’aquestes, 86,9 milions corresponen a l’hospital d’Elx-Crevillent, 83 al d’Alzira, ja revertit a la gestió pública, i 130 al de Dénia.

Una altra de les claus té a veure directament amb la qualitat assistencial. El conseller Marciano Gómez va afirmar que prendria la decisió d’acord amb criteris d’“eficàcia i eficiència” basada en una auditoria per a conéixer els índexs de qualitat i la decisió ha sigut continuar amb el procés de reversió. No obstant això, els informes no s’han fet públics ni està previst que vegen la llum, segons fonts de Sanitat, perquè són d’ús intern.

Unit a les deficiències del sistema de gestió privatitzat, està el front comú fet per treballadors, pacients i alcaldes de diferent color polític, fins i tot del PP mateix, com és el cas del primer edil de Benissa, en favor de la recuperació pública de la gestió dels hospitals i els centres de salut dels departaments de Manises i Dénia, amb l’esperança d’aconseguir una millora en l’atenció dels ciutadans.

Què passa a Elx-Crevillent? En primer lloc, la concessió caduca l’any 2025, cosa que dona més marge per a adoptar una decisió definitiva. A Elx, a més, dos terços de la població està adscrita a l’Hospital General, de titularitat pública. L’altre terç, tot i estar assignat a l’anomenat Hospital del Vinalopó que gestiona Ribera Salud i que també dona cobertura a localitats com Santa Pola i Crevillent, pot demanar que se l’atenga en el General. Aquesta possibilitat de triar suavitza en part aquesta sensibilitat en favor de la reversió que sí ha existit a Manises i Dénia tant en pacients com en alcaldes i metges. A més, el fet que políticament els municipis del sud d’Alacant estiguen controlats per la dreta, també juga a favor del sistema de gestió indirecte.

Amb tot, el conseller Gómez va llançar un advertiment que dona la raó a l’anterior executiu de Ximo Puig quan justificava les desprivatitzacions en les dificultats de controlar les empreses i en l’enorme conflictivitat del sistema indirecte. Segons va dir, Elx-Crevillent continuarà en mans de Ribera Salud “si es mantenen els mateixos indicadors de qualitat assistencial i de percepció de la ciutadania, però amb més control i més rigor, que és el que falta al model”.

El secretari general dels socialistes valencians Ximo Puig va advertir dilluns que estaran “molt atents” a les liquidacions de Ribera Salud i de les altres empreses i va assegurar que “exigiran que s’inicie quan toque el procés de reversió de l’hospital d’Elx”.

Els municipis demanen inversions

Els representants de la Xarxa d’Alcaldies del departament de salut de Manises es van reunir dilluns amb el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, una trobada que ja estava prevista abans de l’anunci de divendres passat que Sanitat assumirà la gestió directa dels departaments de salut de Manises i Dénia.

Durant la reunió, els alcaldes i alcaldesses van explicar al conseller que sempre han treballat amb l’objectiu que la recuperació de departament per a la gestió pública no es paralitzara. Ara bé, des de la Xarxa d’Alcaldies van advertir Marciano Gómez que faran un seguiment del procés perquè es duga a terme amb totes les garanties.

L’alcaldessa de Quart de Poblet, Cristina Mora, ha assenyalat: “Hem traslladat al conseller la nostra voluntat d’estar informats en tot moment del procés, perquè sabem que la clau estarà en quins serveis es mantenen privatitzats. Ací és on està el vertader benefici econòmic per a les empreses privades”.

La Xarxa d’Alcaldies del departament de salut de Manises també ha sol·licitat informació al conseller sobre la marxa de les obres de l’antic Hospital Militar Manuela Solís Clarás de Quart de Poblet-Mislata, la primera fase del qual ha d’estar acabada e juny del 2024.