Els 6.000 megavats d’energia solar compromesos per la Comunitat Valenciana per al 2030 requeririen només un 10% de les terres abandonades

La falta d’acord en el si del Govern valencià pel que fa a la manera com s’han de desenvolupar les energies renovables, i més en concret la fotovoltaica, està generant ja no sols un embós en la tramitació de projectes de plantes fotovoltaiques, sinó també friccions importants entre el PSPV i Compromís, fins i tot en l’àmbit intern en la mateixa coalició valencianista.

Amb el tancament de la central nuclear de Cofrents prevista per a l’any 2030 i els compromisos adquirits amb la Comissió Europea en l’horitzó, la Comunitat Valenciana està obligada a generar 6.000 megavats d’energia fotovoltaica en els pròxims set anys per complir els objectius i proveir la xarxa amb energies renovables.

El debat se centra, no obstant això, en la fórmula per a assolir l’objectiu. Des del PSPV i un sector de Compromís es dona per fet que cal compatibilitzar una reducció de demanda de la xarxa general mitjançant l’autoconsum, però al mateix temps potenciant la generació d’energia fotovoltaica mitjançant plantes solars per a proveir la indústria, el comerç i tot aquell que no puga accedir a l’autoconsum. Això sí, mitjançant un desenvolupament ordenat que no supose una agressió als paratges naturals protegits, usant bàsicament una part de la superfície agrícola abandonada.

Una altra part de Compromís, no obstant això, considera que només usant les cobertes dels edificis industrials, comercials, públics i privats (habitatges) és prou per a aconseguir aquests 6.000 megavats sense necessitat d’ocupar una part del territori amb plantes solars. I ho fan basant-se en un informe de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace) que no ha estat exempt de polèmica pel fet de xocar, per exemple, amb els càlculs del Ministeri de Transició Ecològica.

Per posar-ne un altre exemple, segons el director d’Energia del Govern Balear, Pep Malagrava, “si s’ompliren totes les cobertes de les illes de panells solars, incloent-hi les esglésies, s’arribaria a un 20% de la demanda”.

La realitat és que, segons els estudis de la mateixa Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, fets fa dos anys per l’anterior equip de l’exconsellera Mireia Mollà amb motiu de l’elaboració de la Llei de canvi climàtic, la generació de 6.000 megavats de fotovoltaica suposa com a màxim l’ocupació de 12.000 hectàrees de cultius abandonats, fet que suposaria un 10% de tota la superfície agrícola abandonada de la Comunitat Valenciana.

El territori valencià té quasi 165.000 hectàrees de superfície de cultiu abandonades, la xifra més elevada de totes les comunitats espanyoles, lluny de la segona, Castella-la Manxa (157.000), i d’Andalusia, en tercera posició amb 129.000 hectàrees abandonades.

Els estudis esmentats van incloure la zonificació de la Comunitat Valenciana mitjançant un mapa en què queda establida la superfície incompatible amb el desplegament de plantes solars, és a dir, en la que no es poden implantar, i la condicionada, en què es podrien posar, amb una anàlisi prèvia de l’espai concret. El mapa es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) del 28 d’agost de 2020.

El mapa va quedar a l’espera que des de la Conselleria de Política Territorial aportaren els seus condicionants objectius per incloure’ls en un mapa final. Però aquests criteris objectius mai van arribar.