Els dards entre Puig i Díaz Ayuso: el xoc de l’Espanya perifèrica socialista contra la centralista del PP

Més enllà de l’enfrontament entre els dos grans partits espanyols, el PSOE i el PP, amb Pedro Sánchez i Pablo Casado com a cares visibles en la política nacional, també n’hi ha un altre que, encara que més soterrat, mostra els extrems de la diferent visió territorial que tenen tots dos partits; són el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig i la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso.

Tant Puig com Ayuso no són el model únic de com es pensa la vertebració territorial des de cadascun dels partits: mentre un federalista, Ximo Puig, difereix de la visió més centralista dels presidents autonòmics socialistes Javier Lambán (Aragó), Guillermo Fernández Vara (Extremadura) o Emiliano García Page (Castella-la Manxa), Isabel Díaz Ayuso també ho fa a l’inrevés i ha marcat distàncies amb Alberto Núñez Feijóo (Galícia) i Juan Manuel Moreno (Andalusia). I aquests pols que representen tots dos partits han tingut els seus dards, enfrontaments dialèctics que des de l’anunci de l’avançament electoral madrileny, s’han redoblat.

Les pulles d’Ayuso al govern valencià van començar fins i tot ja abans de ser presidenta, amb una entrevista en què va afirmar que València estava entre “el pitjor” d’Espanya. En un embat contra Podem la presidenta ventava el govern valencià afirmant que “una dictadura encoberta encapçalada per Podem dona ales a tot el pitjor que té aquest país, siga Catalunya, el País Basc, Navarra, València i allà on abans no hi havia problemes”. Posteriorment Ayuso va matisar les seues paraules afirmant que es referia al “nacionalisme excloent que imposa” i divideix Espanya utilitzant “el català o el valencià com a arma llancívola”.

Un dels temes que més tensió ha provocat entre tots dos dirigents ha sigut la fiscalitat autonòmica i la competència deslleial que exerceix Madrid, segons el president valencià. Així doncs, Ximo Puig va alçar la veu clarament en les Corts afirmant que l’‘efecte capitalitat’ “ha convertit Madrid en un generador de diferències i desigualtats”. Concretament afirmava que “l’efecte capitalitat ha convertit Madrid en una gran aspiradora que absorbeix recursos, població, funcionaris estatals i xarxes d’influència. Tot això, en detriment de la igualtat dels territoris que conformem Espanya”. Amb tot Puig acusava la comunitat madrilenya de protagonitzar “un procés invisible amb un dúmping fiscal injust”.

També en qüestions econòmiques, el mes de desembre passat la presidenta madrilenya criticava que la Comunitat Valenciana “governada per socis d’ultraesquerra” rebera quasi la mateixa quantitat de fons europeus de reconstrucció per la pandèmia de la Covid-19 que la Comunitat de Madrid. Aquesta andanada va ser resposta per Ximo Puig qualificant d’injustes i ofensives les crítiques de Díaz Ayuso, recordant la bretxa de finançament entre tots dos territoris.

Els últims dies, amb la campanya electoral de Madrid com a teló de fons, s’han multiplicat els encreuaments de crítiques. Així doncs, dilluns Ayuso afirmava que les ajudes del Govern a les autonomies “tardanes, insuficients i repartides amb finalitats polítiques”, cosa a què Ximo Puig va respondre recordant el dèficit de finançament i incidint de nou en el dúmping fiscal de Madrid.

També aquesta setmana, i amb motiu de les mesures de la Comunitat de Madrid contra la pandèmia, la discussió es va originar per la polèmica visita a les platges valencianes de Marcelo, un jugador del Reial Madrid, vulnerant la prohibició d’entrar a la Comunitat Valenciana. Després de saber-se aquest capítol, Ximo Puig, sense esmentar directament Ayuso ni la Comunitat de Madrid, afirmava que “pot ser que en altres comunitats hi haja una mena de llei de la selva, però ací les normes es compleixen”.

Finalment i també en referència electoral, Ximo Puig va desacreditar el lema electoral de “socialisme o llibertat” o el més nou de “comunisme o llibertat” impulsat pel PP d’Isabel Díaz Ayuso per a aquesta precampanya, així com també l’aliança amb la ultradreta de Vox. El president valencià, en un acte de Memòria Democràtica en record dels últims refugiats al port d’Alacant durant la Guerra Civil, advertia les “noves amenaces” que planen en forma de “polarització i el frontisme, soroll destructiu i l’ús de manera cínica de paraules com llibertat”, i assegurava que cal “un patriotisme cívic renovat, però inspirat en els valors més importants com la llibertat, la igualtat i la fraternitat”.