Els documents contradiuen la ministra: així ha canviat el decret del transvasament Tajo-Segura que ha generat el conflicte

“Ho repetiré per enèsima vegada. El document que hem enviat al Consell d’Estat és el que va tindre el suport majoritari del Consell Nacional de l’Aigua i ací cada comunitat autònoma, cada sector, ha tingut ocasió durant tres anys d’aportar les seues idees”.

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, es va pronunciar així dijous en declaracions a la premsa després de participar en un debat organitzat pel Club Diálogos para la Democracia, després de ser qüestionada per les declaracions tant del president del Govern valencià, Ximo Puig, com de la seua consellera d’Agricultura, Isaura Navarro, en què van denunciar que l’esborrany del reial decret acordat en el Consell Nacional de l’Aigua es va modificar posteriorment abans de remetre’l al Consell d’Estat, organisme que haurà de contestar la setmana que ve les diferents al·legacions presentades, entre les quals les de la Generalitat Valenciana.

Les afirmacions de Ribera, no obstant això, no se sostenen si es comparen tots dos documents a què ha tingut accés elDiario.es (complets al final de la informació), és a dir, l’aprovat en el Consell Nacional de l’Aigua (esborrany 20) amb data 18 de novembre, i el que es va elevar al Consell d’Estat (esborrany 22), amb data 27 de desembre.

El document inclou un cabal ecològic (cabal mínim per a poder transvasar aigua) de 7 metres cúbics per segon el 2023, de 8 metres cúbics el 2026 i de 8,65 metres cúbics per segon el 2027, uns escalons a què no s’oposa l’executiu valencià, conscient que hi ha una obligació legal de fixar-los. El conflicte sorgeix per la manera i els criteris a l’hora d’aplicar-los, cosa que es reflecteix en la disposició addicional novena, que és la que ha sigut objecte de modificació.

Segons diu textualment el punt 3 de l’esborrany aprovat el 18 de novembre, “abans de procedir per als anys 2026 i 2027 a l’aplicació dels cabals ecològics mínims fixats en el pla hidrològic de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica del Tajo en les masses d’aigua superficial compreses entre els embassaments de Bolarque i Valdecañas, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic avaluarà, tenint en compte els resultats del ‘Programa especial de seguiment’, si amb les mesures aplicades es compleixen els objectius ambientals fixats per a aquestes masses d’aigua, i en aquest cas no caldrà aplicar els escalons previstos en el pla hidrològic a partir de l’1 de gener de 2026 per als cabals mínims en vigor des de l’aprovació del pla”.

A més, afig que “aquesta avaluació se sotmetrà a informe del Consell Nacional de l’Aigua i, en els termes que resulten procedents en funció de l’interés general, s’incorporarà en el Pla Hidrològic de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica del Tajo mitjançant la seua actualització abans del termini que es preveu i conforme amb el que s’estableix en la disposició addicional tercera d’aquest reial decret”.

L’objectiu d’aquest punt és condicionar l’augment del cabal ecològic, que, si s’aplicara l’any 2027, suposaria l’arribada de la meitat d’aigua via transvasament a Alacant, a l’estat de la massa d’aigua del Tajo, ja que si en millora la qualitat amb les inversions de depuració que s’implantaran a Madrid, no es considera necessari ampliar aquest cabal que té per objectiu diluir els residus que acaben en el riu.

La versió elevada al Consell d’Estat del 27 de desembre, no obstant això, elimina en el punt 1 la possibilitat de deixar sense aplicació els següents escalons del cabal ecològic previstos per als anys 2026 i 2027 si l’estat de les aigües és bo: “Amb la finalitat de vetlar pel compliment dels objectius ambientals en les masses d’aigua superficial compreses entre la presa de Bolarque i la cua de l’embassament de Valdecañas, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic avaluarà anualment, a partir de l’1 de gener de 2025, els resultats del ‘Programa especial de seguiment de l’estat de les masses d’aigua i de la sostenibilitat dels aprofitaments en l’àmbit de l’Aqüeducte Tajo-Segura’, a què es refereix l’apartat segon. Aquesta avaluació se sotmetrà a informe del Consell Nacional de l’Aigua i es farà pública. Si escau, els resultats del ‘Programa especial de seguiment’ es tindran en consideració en el quart cicle de planificació”.

Com va afirmar dimecres la consellera d’Agricultura, Isaura Navarro, “el Govern valencià no està contra l’establiment del cabal ecològic, ans al contrari, el que volem és que el cabal ecològic estiga determinat d’acord amb la realitat del riu. El que no té sentit és fer unes inversions per millorar la situació del riu i que després sí o sí el cabal es puge. El que volem és que es determine cada any segons l’estat del riu si el cabal s’ha de pujar”.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va insistir dijous que el Govern central va canviar l’acord aconseguit en el Consell Nacional de l’Aigua respecte al Pla del Tajo, un fet que és “incontrovertible”, és a dir, que no té discussió, segons Puig, que s’ha distanciat així de la ministra la Transició Ecològica, Teresa Ribera.

“Hi ha hagut un canvi per part del Govern -central-, que té el seu dret a canviar, però nosaltres també a discrepar”, va dir sobre aquest tema Puig en declaracions a periodistes a Oriola (el Baix Segura), una de les localitats alacantines més afectades per la retallada del transvasament Tajo-Segura.

“El Ministeri va plantejar un document amb què estem d’acord, que diu que s’actualitzarà l’any 2025 en funció de com estiga el Tajo en aquell moment”, ha sostingut el president valencià, que ha defensat que “ningú està més interessat” perquè el Tajo tinga un bon cabal i que s’hi invertisca que la Comunitat Valenciana.

No obstant això, Puig va instar a “treballar per solucionar” aquest problema, perquè “cal reivindicar, però el crit per si mateix no és prou”, en referència a la manifestació de dimecres davant el Ministeri de Transició Ecològica i per al Repte Demogràfic (Miteco). Així doncs, ha demanat arribar a un punt “de trobada” per buscar solucions i garantir “l’aigua per sempre”.

Borrador 20 Trasvase Tajo-Segura on Scribd

Borrador 22 Bis Trasvase Tajo-Segura on Scribd