Els hospitals públics valencians fan episiotomies en dos de cada deu parts

Els hospitals valencians fan episiotomies en quasi dos de cada deu parts vaginals. La pràctica mèdica, qüestionada per les seqüeles que pot tindre, s’ha reduït en l’última dècada als hospitals públics. Les dades provisionals corresponents al 2023 indiquen que es van fer més de 3.000 incisions per a atendre els gairebé 20.000 parts vaginals, una xifra que ja s’acosta a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut.

Com passa amb les cesàries, l’OMS estableix una taxa ideal per davall del 15%. En el cas de la sanitat pública valenciana, i a falta de tindre les dades de l’exercici complet, les episiotomies sobre els parts vaginals són al voltant del 17%, mentre que sobre el total de parts estan en el 12,5%. Sanitat tampoc ha facilitat encara les dades completes de naixements del 2023, que fins a novembre en van ser 25.269, xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior, que va acabar amb 27.500 naixements.

La xifra d’episiotomies, que correspon a una pregunta parlamentària feta per Compromís, és encara provisional. En el moment d’elaborar la resposta sol·licitada per la diputada Mònica Àlvaro encara falten les dades completes d’una desena d’hospitals, que no especifiquen fins a quin mes s’han comptabilitzat les intervencions. D’antuvi, s’han comptabilitzat 3.174 intervencions en els 24 hospitals públics.

La memòria de la Conselleria de Sanitat tampoc indica aquest nombre en els seus informes anuals, però sí el nombre de parts vaginals, el percentatge amb anestèsia epidural i les cesàries, que permet fer una aproximació. Segons l’informe del 2022, l’últim disponible, hi hagué 20.860 parts vaginals. Aquest any es van fer 6.696 cesàries, un 24,3% sobre el total dels parts. La tendència demogràfica és pràcticament la mateixa el 2022 i el 2023, almenys fins al mes de novembre, per la qual cosa per a la projecció estadística s’agafen aquestes dades.

L’episiotomia és una incisió quirúrgica que es practica amb bisturí o tisores en el perineu per engrandir el canal de part i accelerar l’eixida del bebé. El tall implica pell, però també mucosa i, en molts casos, múscul. L’OMS ho desaconsella com a pràctica rutinària, de la mateixa manera que ho fa l’Estratègia d’Atenció al Part Normal, desenvolupada per professionals. Feta sense consentiment i informació, es considera una forma de violència obstètrica. En els noranta era una pràctica normal; dues dècades després és bastant qüestionada: per a moltes dones, suposa seqüeles físiques i psicològiques, com ara incontinència i estrés posttraumàtic.

El centre en què més episiotomies s’han fet és l’Hospital Universitari La Fe, el centre de referència en la capital valenciana, que notifica 827 episiotomies. Fins al novembre, l’hospital va atendre 3.968 nounats –Sanitat no especifica els parts el 2023–, mentre que el 2022 van ser 3.146 parts vaginals i 1.235 cesàries. Si es comparen les episiotomies amb els parts vaginals de l’any anterior, la relació és d’un de cada quatre a l’hospital universitari.

La xifra és notablement millor que fa una dècada. El 2012, a Espanya, el 41% dels parts vaginals en hospitals públics van acabar amb una episiotomia, una xifra molt per damunt de les recomanacions mèdiques, que estan per davall del 15% segons l’Organització Mundial de la Salut. El 2019, la xifra havia descendit al 26%, segons les dades facilitades per Transparència a elDiario.es. A escala autonòmica, aquesta intervenció no consta en les estadístiques de la conselleria.