Els lloguers es disparen un 23% només en un any a Alacant i un 20% a València

L’escalada de preus de l’habitatge de lloguer continua imparable un mes més a la Comunitat Valenciana en termes interanuals. En concret, a la Comunitat Valenciana el preu de l’habitatge en lloguer el mes de juliol, si bé ha abaixat un 1,4% respecte del juny, ha experimentat un increment del 13,7% en la variació interanual, situant el seu preu en 11,37 euros el metre quadrat, segons les dades del portal immobiliari especialitzat Fotocasa. Aquest increment interanual (13,7%) suposa, no obstant això, el més baix del 2023.

Si s’analitzen els preus del lloguer respecte als de fa un any, 16 comunitats incrementen el preu interanual el juliol. En cinc autonomies se superen els dos dígits i, en concret, a les Balears apuja un 30,1%. Segueixen les Canàries (19,1%), Cantàbria (16,6%), la Comunitat Valenciana (13,7%), Madrid (10,6%), Andalusia (8,7%), Galícia (8,4%), Catalunya (8,1%), el País Basc (7,6%), Navarra (5,3%), Astúries (4,8%), Castella i Lleó (4,8%), Extremadura (3,5%), La Rioja (2,7%), Aragó (2,3%) i la Regió de Múrcia (0,7%). D’altra banda, única comunitat que presenta descens respecte de l’any anterior és Castella-la Manxa amb un -2,9%.

Quant al rànquing de comunitats autònomes amb el preu de l’habitatge més car per a llogar, en els primers llocs es localitzen a les Balears i Madrid, amb els preus de 17,17 euros el metre quadrat al mes i 17,02 euros al mes, respectivament. Segueixen sis comunitats: Catalunya (15,99 euros el metre quadrat al mes), el País Basc (14,54 euros el metre quadrat al mes), Cantàbria (13,04 euros el metre quadrat al mes), les Canàries (12,90 euros el metre quadrat al mes), la Comunitat Valenciana (11,37 euros el metre quadrat al mes) i Navarra (10,91 euros el metre quadrat al mes).

Províncies i municipis

En les tres províncies s’incrementa el preu interanual de l’habitatge en lloguer el juliol del 2023. L’ordre de les províncies amb els increments interanuals és: Alacant (17,9%), València (15,2%) i Castelló (7,2%). Quant als preus, dues províncies superen els 10,00 euros el metre quadrat al mes i són València amb 12,29 euros el metre quadrat i Alacant amb 10,59 euros el metre quadrat al mes, seguits de Castelló amb 8,16 euros el metre quadrat al mes.

En la major part dels municipis el preu dels habitatges en lloguer s’ha incrementat respecte a l’any anterior. La ciutat d’Oriola és la que més increments acumula el juliol amb un 33,4%. Segueixen les ciutats amb increments superiors al 10% en un any i són: Benidorm (33,1%), Burjassot (27,8%), Alacant (23,8%), València capital (21,6%), Elx (16,8%) i Castelló de la Plana (13,8%).

Quant al preu per metre quadrat el juliol, els deu amb preu més alt són: Alboraia (17,76 €/m² al mes), Benidorm (17,49 €/m² al mes), Santa Pola (14,48 €/m² al mes), València capital (13,48 €/m² al mes), Calp (13,42 €/m² al mes), Dénia (13,09 €/m² al mes), Alacant (12,70 €/m² al mes), el Campello (12,60 €/m² al mes), Gandia (10,92 €/m² al mes) i Torrevella (10,73 €/m² al mes). A Castelló arriba a 7,66 euros el metre quadrat al mes. D’altra banda, el municipi amb el preu del lloguer més econòmic és Ontinyent (la Vall d’Albaida) amb 5,53 euros per metre quadrat.

El PP s’oposa a limitar els preus

La nova Llei d’habitatge aprovada el mes d’abril passat pel Govern progressista de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz permet, per a fer efectiu del dret d’accés a l’habitatge, la possibilitat que les administracions competents declaren zones de mercat residencial tensades, cosa que autoritza a limitar els preus dels lloguers.

A la Comunitat Valenciana, el que va ser vicepresident segon i conseller d’Habitatge, Héctor Illueca, va signar el mes de maig passat la resolució per a iniciar aquest procediment, en el cas de València amb el suport de l’alcalde llavors, Joan Ribó, davant la situació cada vegada més insostenible.

Malgrat aquestes dades, la nova alcaldessa de València del PP, María José Catalá, va descartar limitar els preus dels lloguers i, com a mesures en matèria d’habitatge, va anunciar la posada en marxa d’oficines antiocupes, un problema que a la província afectaria el 0,06% dels habitatges, i la construcció de més habitatge públic, moltes vegades vinculat al desenvolupament de grans plans urbanístics que reserven un percentatge reduït de metres quadrats a l’execució d’habitatges protegits, a pesar que, segons l’INE, la ciutat té 36.000 immobles buits.