Els primers 15 minuts d’Eduardo Zaplana en el banc dels acusats

Eduardo Zaplana, expresident valencià i exministre del PP, es va asseure dijous per primera vegada en un banc dels acusats. Concretament, en el banc de la Sala Tirant I de la Ciutat de la Justícia, davant la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, en el marc del judici del cas Erial. A pesar que el seu pas pel banc va ser breu –aproximadament de 15 minuts– no va deixar de ser una imatge històrica. A més, en el banc el va acompanyar el seu successor en el Palau de la Generalitat, José Luis Olivas.

Zaplana va arribar poc abans de les deu del matí davant desenes de càmeres de televisió i de fotògrafs de guàrdia per a captar la imatge de l’exdirigent popular entrant al judici. L’expresident va declinar fer declaracions i va entrar al recinte després de superar el control de seguretat.

No obstant això, no va pujar a la Sala Tirant, sinó que es va dirigir a l’entrada de la peça de la planta baixa en què se celebra el judici de la pretesa caixa B del PP de Rita Barberá. Allí va saludar efusivament María del Carmen García Fuster, exsecretària del grup municipal popular acusada en el judici del cas Taula, i a l’advocat d’aquesta última, José María Corbín (cunyat de Rita Barberá).

Després de les abraçades de naturalesa solidària entre acusats, Zaplana va pujar a la sala en què estava assenyalat el judici, per al qual hi havia acreditats desenes de mitjans de comunicació. El president del tribunal, el magistrat Pedro Castellanos, va anunciar que l’exministre del PP havia aportat un escrit sol·licitant la suspensió del judici, a causa de la greu malaltia cardíaca que pateix el seu advocat, Daniel Campos.

El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, no es va oposar a la suspensió del judici. “Entenem que en aquests moments el senyor Zaplana no té representant lletrat i no és possible començar les sessions del judici oral”, va afirmar Ponce. Cap de les defenses es va oposar a la suspensió del judici.

El magistrat va convocar les parts per al pròxim 21 de març. El calendari inicial reservava 60 sessions, durant cinc mesos, per a les declaracions dels acusats, dels testimonis i dels perits, a més dels informes de conclusions de l’acusació pública i de les defenses.

Tensió entre els acusats

Després de la suspensió del judici es va produir una escena representativa de la tensió que s’ha viscut, els dies previs a la vista, entre els acusats. Mentre Zaplana xarrava amb un company de banc, el seu amic de la infància i presumpte testaferro, Joaquín Barceló, àlies Pachano, es va acostar a saludar l’expresident autonòmic, qui li va donar l’esquena sense miraments ni dissimulació. Una ‘cobra’ en tota regla.

I és que, segons el diari Las Provincias, diversos dels acusats, entre ells els empresaris Vicente i José Cotino, ultimen un pacte de conformitat amb Anticorrupció per a reconéixer els fets i negociar una rebaixa de penes. En el cas de Cotino, seria la segona vegada, després de la seua confessió en el cas Gürtel que va finançar il·legalment el PP.

La possible conformitat de Pachano suposaria una estocada en tota regla per a la defensa de Zaplana. Es tracta del presumpte testaferro que va adquirir terrenys a Espanya per a tornar els fons a l’estranger del seu amic de la infància, segons la tesi de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i el ministeri públic. Les punxades telefòniques de l’UCO van revelar les dissensions en el si de la presumpta trama, amb Pachano com a protagonista.

Anticorrupció té unes quantes bases a favor seu. D’una banda, la confessió dels dos blanquejadors de Zaplana, l’advocat uruguaià Eduardo Belhot i la lletrada Beatriz García Paesa, neboda del famós espia del mateix cognom establida a Luxemburg, des d’on s’encarrega de l’optimització fiscal de grans fortunes.

Les seues declaracions respectives en la fase d’instrucció van ser sengles classes magistrals de l’art del blanqueig de capitals. Belhot fins i tot va depositar 6,6 milions d’euros en un compte del jutjat. Uns fons propietat de Zaplana, segons el blanquejador.

D’altra banda, el ministeri fiscal apuntala l’acusació amb els sòlids informes de l’UCO que van acreditar el pretés paper de cap que exercia Zaplana en la trama.

La Fiscalia Anticorrupció va elevar a 20,6 milions d’euros els fons del presumpte botí de Zaplana que va manejar la trama del cas Erial en paradisos fiscals. La llavadora internacional va passar per Luxemburg, Andorra i Panamà, entre moltes altres destinacions.